Fernando Gómez i Fernando Giner: “Peter Lim no ha satisfet les expectatives”

Els ex-jugadors del València CF Fernando Gómez Colomer i Fernando Giner són dues veus amb pes específic. El primer, economista de formació, té el rècord del club de partits jugats (553). I optà a la presidència amb el projecte Sempre València. El segon és el president de l’Associació de Futbolistes del València, formà part de la directiva de Manuel Llorente i també fou patró de la Fundació que tancà la venda del club a Peter Lim. Ambdós es mostren tan prudents com resignats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La visió de Fernando Gómez (València, 1965), recordat per ser un migcampista elegant i definidor, i Fernando Giner (Alboraia, 1964), un central sòlid i fiable, conté un punt d’agitació i dramatisme inferior a l’actual temperatura ambiental del València CF. Tal vegada perquè sent jugadors van viure un descens a segona divisió, l’any 1986, seguit d’un renàixer del club. La preocupació, amb tot, queda palesa al llarg de la conversa, mantinguda molt a prop del Mestalla, en la seu de l’Associació de Futbolistes del València, en la cafeteria de la qual els executius asiàtics de Peter Lim posen una nota exòtica en l’esmorzar.

A més d’haver compartit mil batalles en el camp i de sumar un nombre semblant d’internacionalitats, vuit de Gómez Colomer i onze de Giner −qui, per cert, també presideix l’Associació Espanyola de Futbolistes Internacionals−, ambdós foren regidors amb el PP, a Xiva i Alboraia, respectivament. Gómez, a més, fou director general d’esports de la Generalitat. Aquest breu perfil es podria completar amb una anècdota: durant uns dies, després de la dimissió de Llorente, Giner fou president del club.

—Vostès van viure com a jugadors el descens del 1986. La situació que viu el València avui els resulta familiar?

—Fernando Giner: Són èpoques diferents. Hi ha paral·lelismes, però no m’agrada comparar. El que està clar és que la situació esportiva no és la idònia.

—Fernando Gómez: La situació esportiva és pareguda, però en aquell moment les coses començaren a anar malament a partir de desembre-gener...

—Quan vostè es va lesionar...

—F. Gómez: [Riu.] Aquella temporada encara hi havia punts positius i negatius i nosaltres portàvem un negatiu el 15 de desembre. I baixàrem amb 11 o 12. Ara, les coses han anat malament des del principi. Ens hem adonat de la realitat abans i trobe que es pot solucionar millor que en aquell moment. Aleshores érem molta gent jove, és cert que de la casa, però la dinàmica negativa ens va enfonsar. Ara s’ha vist molt des del principi que calia preocupar-se i trobar solucions. Però n’hi ha temps. Pel que fa a la situació econòmica, la crisi immobiliària ha obligat a vendre’s el club, i els resultats esportius no ajuden. Peter Lim va capitalitzar-lo amb 100 milions que es gastaren fitxant jugadors, però va ser més un error esportiu que d’inversió. No sabem si serà qüestió de posar més diners −sembla que no−, però amb un parell de retocs ben fets i un millor rendiment, es podria remuntar.

—L’arribada d’un magnat, com molta gent estava reclamant, havia de servir (així figurava en el pla de negoci) perquè el València jugara la Champions League, no haguera de traspassar les seues figures... Peter Lim ha defraudat les expectatives creades?

—F. Giner: No s’han satisfet les expectatives. Això no vol dir que no siga vàlid el que es va fer en el seu moment. Tothom reclamava un canvi, però no sabíem en quin sentit. Hi hagué una sèrie de persones que apostaren pel club. I segons el que mostraren les empreses que es van postular, la millor posicionada era la que finalment va eixir. Si ens enganyaren, ens van enganyar els que presentaren el projecte. No els que votàrem, que ho férem per la millor opció que hi havia sobre la taula.

—Vostè se sent enganyat, ara mateix?

—F. Giner: No, enganyat no. Hi ha dues parts: una és la gestió econòmica, de la qual no tinc més dades que les que tenia en el moment de l’elecció. De la gestió esportiva sí que en sabem més, perquè és allò que es veu, i podem afirmar que no s’estan complint les expectatives. La planificació esportiva no ha estat encertada, tal com han reconegut els mateixos propietaris. Per conèixer a fons la gestió econòmica, però, cal estar dins del club.

—Ningú del patronat supervisa això?

—F. Giner: Quan entraren aquestes persones, els patrons vam deixar de ser-ho. L'encarregat de vigilar la gestió és el consell d'administració, perquè cap dels patrons no continua.

—De zero a deu, quina nota li posaria a la gestió de Peter Lim?

—F. Giner: En general, comptant gestió econòmica i esportiva? Un cinc.

—I Fernando Gómez?

—F. Gómez: Jo abans voldria comentar alguna cosa. Tinc clar que la culpa no la tenen els patrons. És comprensible el seu vot en favor de la proposta de Peter Lim...

—Per a vostè també era la millor proposta?

—F. Gómez: No, no... Però és el que ell diu: allò que se’ls va presentar no ha estat la realitat. Es va parlar d’una oferta vinculant i tancada a partir de la qual Price Waterhouse emet un informe segons el qual el deute quedarà reduït a només 27 milions d’euros al cap de cinc anys. Els patrons, en funció d'aquest informe i influenciats per Aurelio Martínez i Amadeo Salvo, hi voten a favor. I després, Meriton se’n va a negociar amb Bankia. Com podien dir que la proposta era vinculant, per tant? No era una proposta tancada? Com te’n vas a negociar? Si ho fas, l’oferta canviarà. Per tant, els patrons no van votar en base a l’acord que es va tancar després. I d’una altra banda, tal com diu Fernando, el club va ser venut perquè tenia problemes econòmics, no esportius. No obstant això, és veritat que tot el que s’ha invertit en el club per part de Peter Lim ha estat per tractar de millorar aquest aspecte, l'esportiu, a fi que el club entrara en Champions. I amb els ingressos de la competició, de la televisió i la millora de la marca València arreu del món, millorar la situació del club. En última instància, un cop superada la crisi immobiliària, es tractava vendre l’estadi vell i concloure el nou. Però és clar, si esportivament les coses van malament i es cometen errades, la recuperació esportiva no arriba, la marca no ven i, a nivell immobiliari, no sembla que encara es puga dur a terme l’intercanvi d’estadis. Ens trobem en un impasse. I, sincerament, caldria explicar-li a la gent, als aficionats, que açò durarà uns anys. Una transició que no diré que ens ho farà passar malament, però ho passarem regular.

ernando Giner i Fernando Gómez, ex-jugadors del València C.F. Fernando Giner i Fernando Gómez, ex-jugadors del València CF // Miguel Lorenzo

—Ja s’està passant malament...

—F. Gómez: Sí, però seran diversos anys en què no anirem a la Champions, en què el planter serà pitjor any rere any... Bé, no diré que el planter serà pitjor, sinó que costarà menys. De vegades hi ha hagut planters més barats que han donat millor rendiment. Però seran uns quants anys amb l’expectativa de vendre aquest estadi i enllestir el nou. O concloure el nou per poder vendre aquest. Això et farà reduir bastant el deute i el préstec amb Bankia. I, a partir d’ací, esperar que el club es recupere. Però sense una feina esportiva important... M’estic posant en un escenari en què el màxim accionista no posa més diners en el club, eh? En tot cas, si hi posa diners, el club li’ls deurà i augmentarà el deute. Els aficionats sols pensen en el tema esportiu, però cony, tenim 400 milions de deute i un camp per acabar. El club va vendre's per això. I nosaltres tan sols pensem a classificar-nos per a la Champions.

—Mentrestant, la samarreta d’un club com el València no té publicitat. És un indicador de la situació de la marca.

—F. Gómez: Potser no es conformen amb les ofertes que han rebut. És cert que ha arribat un magnat i que les seues relacions i interaccions amb un altre tipus de negocis i inversors potser li permetrien arribar a algun tipus d’acord, però desconeixem què vol fer Peter Lim econòmicament. Va posar 100 milions i no sabem si espera posar-ne més. Si és per un tema esportiu, o es fa bé o continuarem de la mateixa manera. Per això parle d’un període de tres, quatre, cinc, sis anys, en què açò serà així.

—F. Giner: Els nous propietaris proposaven això, una etapa de transició a mitjà o llarg termini.

—Dirien que en l’origen de tot està la gestió de la família Soler?

—F. Gómez: La família Soler va cometre dos errors importants però disculpables, comprensibles. Juan Soler no tenia experiència en el món del futbol i no va saber envoltar-se de les millors persones per portar la gestió del club [Giner assenteix]. I segon: va començar a construir l’estadi nou abans de vendre'n el vell. I el va agafar la crisi. Perquè si això no haguera passat, tinc clar que Juan Soler continuaria sent president del València.

—F. Giner: De segur que sí. Estic d’acord que va equivocar-se en aquelles dues coses.

—F. Gómez: A més, que la nostra mirada se centre en Soler, un dels pocs que ha perdut el seus propis diners en el món del futbol, em sembla una mica...

—F. Giner: El tema ve d'abans. El que passa és que aquell moment va ser clau perquè es va ajuntar tot: un canvi en l’estructura del club, voler construir un estadi nou, dissenyar un gran equip... El club ja estava endeutat, i el que pretenia Juan Soler amb el nou estadi era solucionar els problemes econòmics. Com diu Fernando, la intenció era bona. Se li va presentar el tema immobiliari i la gent del seu entorn li va fer molt de mal.

-F. Gómez: Tal volta no va mesurar com de gran volia fer el València: acollir una final de Champions, encabir 70.000 espectadors a l’estadi... Va fer una inversió esportiva molt gran però equivocada. Açò és una societat anònima, però és esportiva, un equip de futbol. I qualsevol president ha de tenir clar que allò que li farà caure és la situació esportiva del club, no l'econòmica.

—Els polítics tenen la culpa del que ha passat en el València?

—F. Gómez: Sincerament, crec que no. Que es feren coses mal fetes? Ja hi haurà persones que ho jutjaran, no vull entrar-hi. Però crec en la bona intenció. Quan la Generalitat concedeix un aval perquè Bankia li faça un préstec a la Fundació per completar una ampliació de capital i poder subsistir, hi havia bona intenció, independentment de la legalitat o no. És cert que aquell aval finalment va comportar la venda del club, perquè la Generalitat, com a avalista, no podia pagar. Ara bé, comprar el València era molt senzill, perquè amb 80 milions podies adquirir-lo. Amb 80 milions desapareixia l’aval i tots els problemes.

—Sí, perquè tenies el camp, que si fa no fa, equivalia a la hipoteca de Bankia.

—F. Gómez: Totes les garanties dels préstecs les ha posades el València, i Bankia les ha acceptades. Però la clau era aquell aval. Abans que la Generalitat fera efectiu el primer termini, el club anava a vendre's, això ja era segur. Hi havia urgència per solucionar aquell tema. D’ací el procés de venda. I assumpte tancat.

—F. Giner: Van reunir-se moltes circumstàncies i el resultat va ser la venda del club. Els polítics? Potser van fer-ho amb bona intenció, però després no van ser capaços de solucionar-ho amb els valencians, amb la gent de València. Amb 80 milions haguérem estat capaços de retenir la majoria accionarial en mans del valencianisme.

—Era una quantitat important però no tan gran perquè no poguera ser assumida per la societat civil valenciana, pels seus empresaris.

—F. Gómez: Per què has d’obligar un empresari valencià a fer això? Cadascú fa el que vol amb els seus diners.

—F. Giner: El que no podem fer és protestar després. Hi havia la possibilitat d’haver posat aquells diners, però com diu Fernando no pots forçar ningú. El ben cert és que no vam ser capaços entre tots d’aconseguir els diners suficients per quedar-nos les accions. I ja està. Els polítics van tractar d’ajudar el club.

—F. Gómez: Que hi haja empresaris d’ací que es facen càrrec del club amb el suport d’uns altres de froa, cada vegada em costa més de creure. No importa qui sigues: a nivell social, el futbol et mata. Si t’han de traure mocadors, te’ls trauran. I si t’han de cantar fulanet vés-te’n ja, t’ho cantaran. I si t’han de pintar tots els negocis que tingues, ho faran. Si jo fóra un grandíssim empresari i em sobraren molts, molts diners, podria rumiar de comprar el València. Però si no, ni parlar-ne! En tot cas, si hi entres, has de saber suportar això. Si ets el màxim accionista o el president, has de poder aguantar-ho, perquè el futbol és això.

—Per tancar el tema polític: com valoren l’actuació de l’actual Generalitat en el tema de la multa de la UE i la seua relació amb el València?

—F. Gómez: No hi he estat molt pendent, però els polítics han de respondre a uns votants i a uns ciutadans. I si per a tots és d’una manera, no poden actuar diferent en el cas del València, tot i que el club faça ús del seu suport social. Els polítics estan en una situació difícil, perquè el València és una institució important en la Comunitat, i tractaran de fer-ho el millor possible. Si aconsegueixen un ajornament del pagament de la sanció [23,3 milions d'euros] estarà molt bé, i si no, caldrà abonar-la ja. Són situacions heretades que has d’acarar. Jo crec que tenien assumit que això podia passar, de la mateixa manera que tenen assumides unes altres coses, com el tema de Porxinos.

—F. Giner: La sanció és absolutament desproporcionada, i no s’ha sabut transmetre això allà on calia, que era a Brussel·les.

—Vol dir que no s’ha portat el tema a Europa amb la suficient vehemència?

—F. Giner: No, perquè qui ho feia, no tenia suficients dades per transmetre la realitat del club. El club únicament reclama suport, no diu que no s’haja de pagar la multa. En tot cas, s’han de transmetre els aspectes positius, no els negatius, com s’està fent. El València és una societat esportiva, però alhora és una de les grans empreses de la Comunitat Valenciana. Genera riquesa i llocs de treball. I si entres en l’apartat dels sentiments, també és important. Sense incomplir els requeriments judicials i les lleis, cal donar suport a qui aporta coses a la Comunitat Valenciana, ja siga un club de futbol o una empresa de taronges.

—I creuen que el suport de la Generalitat està resultant suficient?

—F. Giner: Crec que s’està fent un esforç. Perquè, al capdavall, el València CF no ha gastat un euro de l’aval que se li va demanar a la Generalitat. El València CF no li deu ni un cèntim dels ciutadans. Això s’ha de dir. El que s’ha d’argumentar és la desproporció de la sanció.

—Pensen que Lim està netejant una mica el club, per exemple amb la venda de jugadors, per poder traspassar-lo?

—F. Giner: De jugadors, abans també se’n venien.

—Sí, però el pla de negoci era disputar la Champions totes les temporades, i Lim mateix deia que el planter era jove i que havia de tenir continuïtat.

—F. Giner: Això està bé, però cal tirar enrere: quan es jugava la Champions es venien jugadors, semblava un drama... I l’any següent hi tornàvem, a la Champions. I malgrat això, féiem fora els entrenadors. Res no ens sembla bé: si som tercers, hauríem de quedar primers, i si som primers, pensem que hauríem de guanyar la Champions.

—De qualsevol manera, els estranyaria que Peter Lim es desprenguera del club?

—F. Giner: A mi m’estranyaria, perquè eixirem de l'actual situació esportiva. Estar pitjor és difícil.

—Posem-nos en el pitjor escenari: un descens a la segona divisió. Això podria obligar fins i tot a una refundació del València?

—F. Gómez: Jo crec que això no succeirà. Però posats a pensar, no sé què passaria. Hi ha un màxim accionista i una inversió de 100 o 200 milions d’euros. Podries aguantar una temporada, però si la següent no puges, seria mortal.

—F. Giner: Parlem d’una cosa que pensem que no passarà. Però els gestors han de preveure tots els escenaris, com fa qualsevol empresa. Posant-nos en aquell escenari, nosaltres, que vam viure un descens, podem dir que va ser el millor que li podia haver passat al València en aquell moment. Fou com el naixement del nou València. És cert que el València, per estructura i per historial, mai no hauria de baixar, però en aquell moment el club va prendre consciència que el treball amb el planter és positiu, que si confies en la gent de la casa, a mitjà termini, els resultats, hi arriben. I és cert que si no haguérem pujat el primer any hauríem tingut problemes, però vist amb perspectiva, tot allò va ser positiu. Per això, si el València descendira, ploraríem, però potser seria l’inici d’un ressorgiment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.