PAÍS VALENCIÀ

Les enquestes, amb condó

Les darreres enquestes publicades al País Valencià i a la ciutat de València neguitegen l’esquerra. Prediuen un ascens considerable del bloc dretà que els faria perdre la Generalitat i l’Ajuntament. Amb tot, la fiabilitat d’aquests estudis demoscòpics és tan qüestionable com les dades sobre intenció de vot que darrerament ofereix el CIS. En parlem amb experts en la matèria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des que el 2 de desembre passat Andalusia va virar bruscament cap a la dreta, Ximo Puig, Mónica Oltra, Joan Ribó i Sandra Gómez tremolen de valent cada vegada que algun mitjà de comunicació publica una enquesta sobre intenció de vot al País Valencià o la ciutat de València. Com si pujaren a Titanide, la muntanya russa invertida de Terra Mítica que arriba a cent quilòmetres per hora, llegeixen cada enquesta amb l’ai al cor, temorosos del resultat que puga contenir. De fet, sempre se la miren amb el cinturó ben cordat. La seguretat és primordial.

I és que els estudis demoscòpics posteriors als comicis andalusos mostren una successió de revolts per a repetir l’Acord del Botànic i el Pacte de la Nau, sobre els quals pivoten les majories progressistes de la Generalitat i l’Ajuntament. La irrupció més que previsible de Vox i l’enfonsament de Podem al conjunt de l’Estat n’augmenta la incertesa.

Així, les enquestes que abans del desembre garantien dues majories d’esquerres ben còmodes, ara ofereixen un panorama oposat, amb les dretes al capdavant. Les fluctuacions són notables, fins i tot al mateix espai temporal: amb tres o quatre setmanes de diferència, hi trobem pujades i baixades molt pronunciades.

El president i la vicepresidenta del Consell, Ximo Puig i Mónica Oltra, acompanyats del president de les Corts, Enric Morera, a l’inici d’un ple parlamentari. L'esquerra valenciana té la por al cos. / EFE

En concret, parlem de diverses enquestes publicades darrerament pel diari digital Valencia Plaza i el mensual gratuït El Periódico de Aquí. En tots els casos han estat elaborades per la mateixa empresa: SyM Consulting, creada a les illes Balears en 1997 pel politòleg Eduardo San José Arroyo i el sociòleg José Manuel López Serrano. SyM (sigles de “sociopolítica” i “mercadotècnia”) presumeix de ser la que va aproximar-se més al resultat de les eleccions estatals del 26 de juny de 2016. Fan les enquestes telefònicament, mitjançant un sistema informàtic. Diversos especialistes en demoscòpia de les Illes amb qui ha parlat EL TEMPS no coneixien l’empresa en qüestió o, si ho feien, li donaven un grau de fiabilitat força baix.

Caigudes vertiginoses

A l’àmbit del País Valencià, SyM Consulting ha publicat unes dades diametralment oposades entre els mesos de setembre i de gener. Mentre en setembre els dos partits amb més suport eren PSPV-PSOE i Compromís i l’esquerra sumava el 65% dels vots, quatre mesos més tard aquest bloc se situava en el 48%. I Vox, que a l’anterior estudi ni tan sols apareixia, de sobte obté el 13%, una dada amb la qual aconsegueix de superar el 12% de Ciutadans i tot.

L’èxit desbordant de l’esquerra a l’enquesta del setembre —el referit 65%— va merèixer una explicació del director de Valencia Plaza, Javier Alfonso, que imputava la feblesa del bloc dretà —un minso 29,5%— a l’elevat nombre d’indecisos d’aquell moment.

“Per petició popular, i també popular —del PP—, en donaré detalls”, exposava el periodista llavors. “El sondatge mostra una participació del 62%, però en les últimes quatre convocatòries autonòmiques ha rondat el 70%. Aquests vuit punts demostren que molta gent que ara diu que no votarà encara no té decidit el vot o el té decidit però no ho diu. Ara, en calent, després de la campanya electoral, segurament sí que acudirà a les urnes. La majoria d’aquesta gent és votant del PP”, sostenia Alfonso. “La resposta dels indecisos s’assigna d’acord amb les seues respostes a les preguntes sobre simpatia, record de vot i preferències de candidats. És allò que se’n diu cuina, que en el cas de SyM Consulting és la mínima indispensable”, continuava el director del mitjà.

Isabel Bonig i María José Català, candidates a la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, respectivament. Les expectatives del PPCV de recuperar ambdues institucions s’han multiplicat per la publicació de les darreres enquestes. / EFE 

Passa que, segons SyM Consulting, entre els mesos d’octubre i desembre, la suma de la intenció de vot als partits d’esquerres a les eleccions municipals de la ciutat de València també va descendir ostensiblement: del 53% al 41%. Encara més, del 17 de desembre al 17 de gener, en dues enquestes publicades a Valencia Plaza i El Periódico de Aquí, la mateixa empresa pronosticava un creixement de vot del PSPV i de Compromís —de cinc punts i sis, respectivament— alhora que Podem es mantenia estable i Esquerra Unida, de sobte, desapareixia dels gràfics. Després del sotrac andalús, doncs, el bloc d’esquerres passava del 41% al 48% en un fenomen invers a l’autonòmic.

En octubre, molt pocs mesos abans, El Periódico de Aquí havia situat la suma de l’esquerra al cap i casal en el 53%. Unes pujades i baixades diabòliques —del 53% al 41% en dos mesos, i novament un salt al 48% el mes següent— que s’afegeixen al descomunal i inaudit 65% que l’empresa demoscòpica havia previst per a l’esquerra al conjunt del país.

Ascensos (i caigudes) increïbles

Les oscil·lacions no se circumscriuen a les enquestes elaborades per SyM Consulting. Ni de bon tros. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ja fa mesos que sorprèn tothom amb una intenció directa de vot que, en general, sobrepondera el PSOE. Des del baròmetre de desembre, a més, es pot consultar a escala autonòmica. Al País Valencià, a partir de 304 entrevistes, els resultats entre el baròmetre de desembre i el de gener són igualment antagòniques. Si l’últim mes del 2018 el PSOE únicament obtenia el 10,9% d’intenció directa de vot entre els valencians, en gener va passar al 22,4%, més del doble. I el PP, que en desembre obtenia el 15,1%, en gener es trobava el 8,6%. Una erosió com la de Ciutadans, que en un mes ha caigut del 16,4% al 9,5%.

“L’electorat no fa un canvi tan dràstic en un període tan curt”, sosté Kiko Llaneras

Kiko Llaneras, enginyer especialitzat en tractament de dades demoscòpiques, membre del col·lectiu Politikon i articulista del diari El País, destaca que “la mostra de la Comunitat Valenciana és massa petita per a extraure’n conclusions” i subratlla la diferència entre el record de vot dels dos baròmetres. En efecte, si a la de desembre el percentatge de persones que afirmava haver votat el PSOE en 2016 era del 19%, a la de gener era del 32,2%, deu punts superior a la intenció de vot.

“L’electorat no fa un canvi tan dràstic en un període tan curt; hi ha variacions segons la conjuntura política de cada moment, però no poden ser tan cridaneres”, apunta Llaneras. “En general, disposem de poques dades fiables sobre la Comunitat Valenciana, costa de predir el resultat dels comicis del mes de maig”, afegeix.

 

Llaneras fa extensiva aquesta incertesa als estudis publicats per Valencia Plaza i El Periódico de Aquí: “Potencialment, una mostra de 1.500 enquestats per telèfon pot ser estupenda, però també un desastre. Cal filar prim a l’hora de seleccionar els municipis, les trucades han de ser a l’atzar, cal tenir en compte quina és la taxa de no resposta... I després, és clar, fer la cuina corresponent.” En aquest sentit, segons Llaneras, “imputar correctament el vot dels indecisos” resulta cabdal. Una intenció de vot molt baixa en favor del PP ha de ser corregida a l’alça si, entre el gruix dels indecisos, hi trobem molts antics votants d’aquesta formació. És plausible que una bona part tornen a fer-li confiança.

Si no, assistim a decalatges tan notoris com el de les dues enquestes de caràcter autonòmic confegides per SyM Consulting en setembre de 2018 i gener de 2019, entre les quals els partits d’esquerres baixaven, globalment, del 65% al 48%. “Andalusia afecta, sens dubte, però un enfonsament tan seriós costa de creure, perquè a la Comunitat Valenciana no hi ha hagut esdeveniments capaços de provocar aquests corrents tan forts”, insisteix Llaneras. “És probable que les dades en brut no estiguen prou ben treballades”, conclou.

Al capdavall, un estudi demoscòpic és un producte car. El cost de cada enquestat se situa fàcilment en els sis euros. Algunes empreses regalen enquestes a determinats mitjans per tal de guanyar-hi protagonisme i fer-se un nom dins el mercat. “Un bon criteri per a refiar-nos-en és la cara que hi ha al davant de cada empresa: Belén Barreiro a MyWord, Juan José Toharia a Metroscopia, Narciso Michavila a GAD-3...”, recomana Llaneras.

“Seria molt interessant que es publicaren les matrius de les microdades”, comenta Jordi Muñoz

Jordi Muñoz, professor de ciència política i membre del centre de recerca Ramón y Cajal, adscrit a la Universitat de Barcelona, remarca que “estem immersos en un període de molta volatilitat i les oscil·lacions són molt més acusades que no podríem esperar”, una eventualitat que guarda molta relació amb “l’entrada de Vox”. “Ara bé, fins i tot en un context tan convuls com el present, a la sèrie d’enquestes que es publiquen al País Valencià i la ciutat de València hi ha variacions que no segueixen una tendència lògica i que se situen més enllà dels marges d’errada”, diu.

“En general, caldria exigir molta més transparència a l’hora de conèixer el mostreig i el sistema de recollida de dades de les enquestes”, opina Muñoz; “seria molt interessant que es publicaren les matrius de les microdades, tal com fan el CIS, el CEO o diaris com Ara i El Periódico”. Una petició de transparència que ell fa extensible a la famosa cuina, els models d’estimació de vot, “cosa que no fa ningú però que, mitjançant les matrius de les microdades, podem esbrinar fent enginyeria inversa”.

Lluny de possibles conspiracions o de presumpta mala fe, Jordi Muñoz destaca que “les empreses volen fer-ho bé per guanyar prestigi, els casos de manipulació són molt menors que no es comenta”. “Ara mateix, però, la predicció de resultats electorals és molt i molt difícil, a causa de la gran quantitat de partits, la volatilitat creixent i les taxes de resposta a les enquestes, que cada volta són més baixes”, explica. I afegeix: “En el context actual sovint trobem enquestes que es desvien del conjunt de dades sense saber ben bé per quin motiu”.

Per això, Muñoz convida a “llegir les enquestes críticament” d’acord amb aquests supòsits: “Una flor no fa estiu i, per tant, sobretot hem de fixar-nos en la tendència que dibuixen el conjunt d’enquestes publicades, les quals ens ofereixen una foto més o menys acurada de la situació actual, però no de com estaran les coses d’ací a uns mesos, perquè tot es mou més ràpidament que mai... Així, hem de parar atenció a les enquestes més transparents, perquè aquest és un indicador de qualitat”. O, dit d'una altra manera, convé llegir les enquestes amb condó. Paraula d’expert.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.