Anàlisi

Sediciosos o presos polítics?

Comença el procés judicial contra els responsables de l'intent de secessió de Catalunya. El litigi podria paralitzar la política espanyola durant mesos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquesta setmana comença a Madrid la vista oral del judici contra dotze polítics i activistes que l'1 d'octubre del 2017 van organitzar un referèndum sobre la secessió de Catalunya respecte d'Espanya. Pel fet d'haver infringit la Constitució i desobeït prohibicions expresses del Tribunal Constitucional, la fiscalia de l'Estat els acusa de "rebel·lió" o "malversació". Per això es demanen penes de fins a 25 anys, com és el cas de l'aleshores vicepresident del govern català, Oriol Junqueras. Fins ara el llavors president, Carles Puigdemont, ha evitat el procés, ja que va marxar a Bèlgica.

El judici al Tribunal Suprem podria durar tres mesos. Els acusats es consideren innocents: els seus advocats volen portar el cas fins al Tribunal Europeu de Drets Humans si és que les sentències, que s'esperen per a la tardor a tot estirar, no són absolutòries. El govern català considera que el procés és "injust i il·legal", segons ha dit Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior. Bosch ha afirmat que es tracta de "justícia política".

El procés, doncs, no serà decisiu només per al futur dels defensors de la independència. També podria paralitzar el conjunt d'Espanya i planar sobre les eleccions del 26 de maig. Aquell dia, a banda de les eleccions al Parlament Europeu, també se celebraran eleccions municipals i eleccions autonòmiques en algunes comunitats autònomes espanyoles. El conflicte amb els separatistes catalans podria fer caure el govern, en minoria, del socialista Pedro Sánchez.

Fa vuit mesos Sánchez va aconseguir convèncer els diputats catalans perquè votessin a favor d'una moció de censura contra Mariano Rajoy, del Partit Popular. Amb Rajoy al capdavant del govern, la bretxa entre Madrid i Barcelona s'havia eixamplat. Rajoy, amb una actitud inflexible, no va poder evitar la declaració d'independència i després no va saber fer altra cosa que destituir el govern de Puigdemont i intervenir el govern autònom de Catalunya.

Els darrers mesos els socialistes han emprès moltes mesures per restablir una relació normal entre les institucions del conjunt de l'Estat i les de Catalunya. Els dos presidents fins i tot s'han reunit dues vegades. Ara Sánchez torna a necessitar els vots dels partits catalans per aprovar el pla pressupostari per al 2019. Aquest pla conté inversions generoses de l'Estat a Catalunya: es preveu que la inversió augmenti un 66% respecte a l'any anterior.

Però els fronts estan atrinxerats. Mentre l'oposició de dreta titlla Sánchez de traïdor i li retreu que col·labori amb els populistes i els separatistes, els companys de partit dels acusats li neguen el suport. Lamenten que el govern de Madrid no alliberi els anomenats presos polítics i que no mitigui els càrrecs penals, atribució que no correspon a l'executiu en un Estat de dret.

Carles Puigdemont, que des de Waterloo teledirigeix el seu successor, exigeix que Madrid accedeixi a una negociació bilateral, la qual hauria de tenir lloc davant un intermediari neutral. Així, segons Puigdemont, s'hauria de buscar una solució política per aplicar el "dret a l'autodeterminació". El seu antic vicepresident, Oriol Junqueras, també exigeix més gestos de Sánchez. Vol aconseguir un referèndum sobre la independència reconegut internacionalment.

A mitjan setmana se sabrà si el president Sánchez podrà sotmetre a debat el seu projecte per al pressupost al parlament de Madrid. Això només és possible amb l'ajuda dels diputats catalans. Si la tramitació del pressupost fracassa, el president potser haurà de convocar eleccions generals, que possiblement serien al maig.

La dreta tindria una alta probabilitat d'aconseguir el poder, almenys segons les enquestes. A Andalusia ja s'ha demostrat que els conservadors i els liberals no tenen problemes a l'hora de formar coalició amb el partit d'extrema dreta Vox. Diumenge els tres partits van manifestar-se junts contra Sánchez. Per a tots tres, el nacionalisme centralista espanyol és la resposta al separatisme. I tots tres han amenaçat de suspendre permanentment el govern autònom de Catalunya si la regió manté el rumb independentista. Per aquest motiu els representants dels catalans a Madrid potser continuaran tolerant els socialistes com un mal menor. Hi ha altres separatistes que creuen que un govern central més escorat a la dreta podria reforçar els anhels secessionistes a Catalunya.

Finalment, els governants separatistes catalans tenen l'esperança que Espanya quedi desprestigiada internacionalment en cas que els seus companys de partit rebin condemnes dures; i comparen la situació amb el règim de l'apartheid a Sud-àfrica. Però Junqueras o Puigdemont no són Nelson Mandela. El bloqueig recíproc, doncs, encara podria durar força temps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.