#HazteOír

Hazte Oír i la transfòbia tributària

Reduccions fiscals i suposada contribució a l'"interès general i cívic". Aquests eren els principals avantatges dels quals gaudia l'organització trànsfoba Hazte Oír. Interior li ha revocat la declaració d'"utilitat pública" a l'entitat d'Ignacio Arsuaga, que es beneficiava dels incentius i les subvencions mentre continuava les seues campanyes discriminatòries.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha passat una setmana des que el Ministeri de l'Interior li va revocar la declaració d' "utilitat pública" a l'organització trànsfoba HazteOír.org. Motius en sobren, però la raó que al·lega el Ministeri és la campanya de l'autobús taronja. El mateix que va traslladar a diferents ciutats de l'Estat espanyol un missatge que incentivava la intolerància: "Los niños tienen pene; las niñas tienen vulva. Que no te engañen. Si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás siéndolo. No permitas que manipulen a tus hijos en el colegio".

El lema atempta contra la lliure elecció dels menors i dels drets del col·lectiu LGTBi+, així com a l'educació lliure per part dels progenitors. En la seua gira no podia faltar València: l'organització es va passejar en abril de 2017 pels carrers de la capital del Túria. Al capdavant, un dels caps visibles de l'extrema dreta ultracatòlica, el conservador Ignacio Arsuaga.

Aquest nou informe, signat pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i amb "efectes immediats", no sorprèn ningú. L'organització va ser denunciada davant la Fiscalia durant la seua gira per Madrid, encara que la causa va quedar arxivada. Aquesta vegada, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social adverteix que les actuacions de Hazte Oír no aporten "un valor afegit a la societat perquè pogués valorar-se que concorre a la utilitat pública"

En aquesta mateixa línia es pronuncia el Ministeri de Presidència, Relacions i Igualtat, que reconeix que l'entitat "no podia ser promotora de l'interès general" i menysprea "el principi de no discriminació per raó d'orientació i identitat de gènere". Fins aquest moment, l'organització gaudia de tots els avantatges que suposa la declaració d'"utilitat pública". No només podia accedir a subvencions i ajudes destinades a entitats sense ànim de lucre, sinó que, a més, les seues càrregues fiscals es diluïen fins a resultar gairebé anecdòtiques.

Què implica la "utilitat pública" i qui pot optar a ella?

Segons la Llei 02/2002 reguladora del Dret d'Associació, la "utilitat pública" assenyala les organitzacions sense ànim de lucre que pretenen contribuir a l'interès general. La finalitat de les seues activitats, contemplada en els seus estatuts, ha de ser de caràcter "cívic i educatiu", entre altres coses, a més de promoure activitats que fomenten la igualtat d'oportunitats, la protecció de la infantesa i l'atenció als col·lectius en perill d'exclusió social. Un principi que l'organització vulnerava de manera indiscriminada. La seua proximitat a la secta d'ultradreta El Yunque tampoc contribueix a retratar-la com una entitat favorable al benestar i respecte entre la ciutadania.

En l'àmbit administratiu, les organitzacions considerades d'utilitat pública poden ser associacions, federacions i confederacions, també de caràcter juvenil. A més, han d'estar destinades no sols al benefici dels seus associats, sinó d'altres sectors de la societat. Per poder declarar-se d'"utilitat pública", totes aquestes entitats configurades, en principi, sense ànim de lucre, han d'estar incloses en el Registre Nacional d'Associacions fins dos anys abans de la presentació de la sol·licitud.

Quins beneficis tenia Hazte Oír com a entitat d'"utilitat pública"?

Fins aquesta revocació, Hazte Oír gaudia d'avantatges fiscals que li permetien reduir la quantitat d'impostos de la seua declaració. Salvador Montesinos, professor de dret tributari a la Universitat de València, destaca que les entitats d' "utilitat pública" estan determinades pel règim especial de la Llei 49/2002, reguladora de les entitats fiscals sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. Pel que fa a l'Impost de Societats, tan sols tributen en el cas que duguen a terme activitats econòmiques que no estiguen contemplades en els seus estatuts. Fins i tot en eixe cas, també se'ls hi redueix: només se'ls aplica un tipus impositiu del 10%, mentre que el general se situa en el 25%.

Per a Montesinos, no és tant la deducció de l'Impost de Societats com del perjudici pels individus que en formen part. "La principal pèrdua de beneficis que pot experimentar és sobre les quotes dels associats. Pèrdua no per a l'entitat, sinó pels socis, que són els que la financen", assenyala el professor de Dret Tributari. Fins ara, també gaudien d'un avantatge en la seua declaració de la renda personal. Els donatius que realitzaren donaven dret a una deducció en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Així, els socis d'Hazte Oír veien compensat el seu "esforç" econòmic; a ulls de les administracions, els contribuents d'aquesta associació integrista estaven participant de l'interès general.

No és l'única pèrdua a escala tributària. "La utilitat pública contempla exempcions dels impostos locals", afegeix Montesinos. En concret, en l'Impost sobre Béns Immobles, en l'Impost sobre les Activitats Econòmiques i en el conegut com impost de la plusvàlua. També implica reduccions en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals.

Però el llençol de les facilitats econòmiques per a Hazte Oír va més enllà de les deduccions fiscals. La "utilitat pública" li donava l'opció a rebre assistència jurídica gratuïta si acreditava insuficiència de recursos per a poder litigar. A aquestes llibertats se sumen els beneficis que podia contemplar la legislació de cada comunitat autònoma, l'accés a les ajudes i subvencions específiques i, sobretot, el segell de reconeixement públic que atorga aquesta categoria. Així, l'organització desenvolupava les seues campanyes de foment de l'odi amb una complicitat -involuntària- per part de l'administració.

Hazte Oír ha anunciat que recorre aquesta revocació i protesta que és "víctima de la ideologia de gènere". L'organització de Ignacio Arsuaga acusa de "persecució" a les mateixes institucions que li han donat de menjar durant aquests anys ‒gràcies a les reduccions fiscals‒ i amenaça amb llançar un autobús per al 8 de març contra el "feminisme radical". Un segon vehicle, amb una diferència substancial sobre l’anterior: aquesta vegada ja no es finançarà a costa de la butxaca ciutadana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.