Judici 1-O - ENTREVISTA

"Un sol dia de presó, a efectes democràtics, seria tan greu com 17 anys"

Parlem amb Àlex Solà, membre de l'equip jurídic del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, juntament amb Marina Roig, Benet Salellas i Olivier Peter. Ens explica quins seran els punts clau del judici que comença aquesta setmana. És la primera d'una sèrie d'entrevistes per analitzar l'esdevenir del judici que es publicaran cada dimarts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Què creieu que ha d'esperar la gent del judici que comença dimarts?
En primer lloc, és una confrontació de realitats. No és habitual fer un judici penal sobre uns fets que són públics i notoris. Hi ha poques cartes tapades. Si descomptem tot el que té a veure amb malversació, la resta és tot públic. La gent afronta els judicis com procediments per descobrir la realitat, però, en aquest cas, això no passa exactament així. És un judici per veure amb quines ulleres cal mirar els fets. Amb els mateixos fets, uns entenen una cosa i d'altres una altra cosa. Això ja va passar amb el tribunal alemany que va veure una cosa diferent que el Tribunal Suprem. L'especialitat del judici és que la gent l'afronta com si fos un procediment penal quan és un procés polític.

Des de l'equip de defensa de Jordi Cuixart l'heu decidit afrontar com una manera d'acusar l'Estat. Això es veu molt en la manera com heu redactat i donat forma a l'escrit de defensa...
Aquesta és una característica pròpia dels processos polítics. Quan l'Estat utilitza el dret penal per reprimir una posició política, pot ser que l'acusat se n'adoni o no. Quan se n'adona, la defensa és de confrontació política. Això implica saber quin és el tipus d'acusació per respondre en els mateixos termes. L'acusació utilitza el dret penal sota un plantejament de criminalització de comportaments polítics. En el cas dels Jordis és claríssim: són representats d'entitats cíviques que el que feien era exercir drets fonamentals. Què van fer? Pujar al cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar una manifestació. Sota aquesta excusa es va iniciar el procediment, però si no s'haguessin pujat en aquell Patrol, serien igualment a la presó. Quan això ho tens clar, t'has de defensar juridicopolíticament

Què creieu que serà el més destacat d'aquestes dues setmanes?
Es dedicaran a iniciar el procés, a les qüestions prèvies i a les declaracions dels acusats. Hi ha qüestions prèvies de molt ordre perquè és el moment de deixar constància de les possibles vulneracions de drets que hi ha hagut durant el procediment a efectes que, els que es vulguin i es puguin resoldre, es resolguin. Si no, per denunciar-ho a instàncies superiors, és obligatori deixar constància les vulneracions.

Com valoreu les proves que ha acceptat el Tribunal i les que no?
Les proves del Fiscal és habitual que s'acceptin. No és tan habitual que s'acceptin totes les proves de l'acusació particular. Específicament, s'han acceptat algunes proves que formen part de l'ideari electoral de Vox. De les defenses s'han acceptat moltes proves i n'han rebutjat algunes. En el cas de Cuixart, han rebutjat totes aquelles que venien a interpretar des d'observadors i relators de l'ONU o experts d'ONG internacionals. Aquestes opinions no els interessen. D'altra banda, ens han acceptat un nivell de prova que ens permetrà confrontar suficientment les dues visions sobre la realitat del que està a judici.

I sobre les declaracions.... Què hem d'esperar d'en Jordi Cuixart?
Hem d'esperar veure de quina manera i sota quin prisma se l'interroga des de la Fiscalia per sostenir la tesi que allò que va fer és delicte. Amb totes les preguntes intentarem que es faci públic i s'entengui de què l'estan acusant i que una manifestació pacífica pot ser delicte a Espanya. El Jordi explicarà perquè va fer el que va fer.

Fins a quin punt seran determinants aquestes dues setmanes al si del judici?
D'alguna manera, els professionals que estem exercint la defensa ja coneixem les línies mestres de la tesi acusatòria. Però, un judici, que per norma ha de ser públic, és un escrutini públic. En aquestes primeres sessions, el públic, l'opinió pública, podrà sentir de primera mà quines són les línies mestres, l'editorial de les acusacions i de les defenses. D'acusació pràcticament només n'hi ha una, amb unitat d'acció compartida entre la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox. En canvi, de línies de defensa n'hi ha més d'una.

Què voleu dir amb això?
Aquest judici en són tres a la vegada. L'efecte sobre la democràcia que pot tenir aquest judici a vegades no es copsa amb el seu triple vessant. Es jutja una actuació política d'un Govern, però també la inviolabilitat parlamentària i la independència del poder legislatiu i la possibilitat o no que en un Parlament es discuteixin les coses i tingui una autonomia interna. S'està jutjant fins a quin punt els poders legislatius d'una comunitat autònoma espanyola són un dels tres poders de l'estat o no. Aquesta ingerència d'aquest poder en un altre, quina destrossa farà? Finalment, des del punt de vista democràtic, es veurà quins drets fonamentals no tenen validesa a Espanya quan són utilitzats per qüestionar la unitat de la pàtria. Els demanen 17 anys de presó, però, un sol dia de presó, a efectes democràtics, seria igualment greu.

Amb la manera com plantegeu el judici, creieu que els advocats tindran garantida la possibilitat de fer una bona defensa?
Tenim garantit que el Tribunal Suprem té la idea de fer-ne una exhibició pública que és així. Però, sota aquest guant de vellut, sospito que tindrem un puny de ferro que tractarà d'impedir que l'escrutini públic de contingut democràtic el puguem confrontar adequadament. L'attrezzo és per demostrar que sí, però ja veurem. D'entrada venim d'una presó provisional que indica el contrari.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.