AGRICULTURA

Així és la llei amb què la Generalitat vol revitalitzar el camp valencià

Una xarxa de terres, agents dinamitzadors, deduccions fiscals,... Les Corts Valencianes van aprovar ahir per unanimitat la Llei sobre Estructures Agràries, la llei en matèria agrícola més important de la legislatura

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A tres mesos perquè finalitze la legislatura, les Corts Valencianes van posar ahir la llavor per a u n nou model agrícola. Tots els grups del parlament valencià van aprovar una de les mesures estrela de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Desenvolupament Rural: la Llei d’Estructures Agràries. Es tracta d’un text llargament demandant per les organitzacions agràries amb el qual es pretén aportar al sector les legals necessàries per fer l’agricultura valenciana més sostenible i competitiva. En paraules de les consellera, Elena Cebrián, la nova llei “serà útil per a aconseguir explotacions modernes, econòmicament rendibles i socialment i territorialment sostenibles”. Tant la Unió de Llauradors com l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) han donat la benvinguda al text aprovat aquest dimarts, en la confecció del qual han participat directament.

La Llei d’Estructures Agràries pretén actuar com una palanca de canvi per a un sector esmortit. En el darrers 20 anys s’han abandonat 35.000 hectàrees de cítrics. En aquest període l’edat mitjana dels titular d’explotacions ha passat dels 48 als 64 anys. De fet, només el 4% dels titulars tenen menys de 40 anys. La pervivència d’una estructura minifundista i la manca d’una cultura de gestió econòmica comuna acaben de completar el quadre del sector.

La nova legislació contempla la creació  de nous agents cridats a dinamitzar el mercat de terres i evitar el seu abandonament. Així es crea una xarxa de terres que, a la manera com ho fan els bancs de terres sorgits en els últims anys en l’àmbit local, pretén crear un catàleg de terrenys agrícoles en venda i potencials compradors, de forma que s’evite l’abandonament. La figura encarregada de dinamitzar i gestionar aquests intercanvis seran els agents dinamitzadors, que podran ser tant una persona física com una entitat jurídica.

A més, la llei defineix el sòl agrari infrautilitzat i ofereix alternatives per al seu ús sostenible, alhora que incorpora deduccions fiscals per a transmissions i cessions de finques a favor dels i les professionals de l’agricultura. L’objectiu últim és afavorir la mobilitat de la terra, és a dir, que els camps de cultiu que ara estan en risc d’abandonament o abandonats es mantinguen productius.

D’una altra banda, la llei dóna resposta a reivindicació llargament demandada per les organitzacions professionals: la creació d’un mapa agronòmic. Del que es tracta és de posar a l’abast de l’agricultor un mapa que identifique, en cada parcel·la, la composició del sòl, els cultius adequats o la disponibilitat d’aigua, de forma que aquesta informació oriente els particulars en cas de decidir recuperar unes terres o canviar de cultiu. La llei també crea la figura dels parcs agraris per defensar l’activitat agrària en en els sistemes locals periurbans.

La nova legislació també fa un tomb en matèria de gestió dels sistemes de regadiu. Front a anteriors normatives que advocaven per la implantació, entre altres, dels sistemes de degoteig, l’actual llei potencia i aposta pel manteniment dels sistemes i infraestructures de regadiu tradicionals.

La llei d’estructures agràries, que ara haurà de ser desenvolupada a través de reglaments, ve a substituir l’anterior legislació d’àmbit autonòmic aprovada l’any 2002, quan governava el Partit Popular. La norma aprovada aquest dimecres a les Corts, en opinió de Carles Peris secretari general de la Unió, pot esdevenir “una bona ferramenta per modernitzar les estructures agràries”. Tanmateix, des d’aquesta organitzacions recorden la necessitat de “dotar-la de pressupost”.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.