Judici 1-O - L'ENTREVISTA

"Es pot preguntar si algú és d'Òmnium, però no si és d'Unidad Nacional Española"

Joan Ignasi Elena és el responsable de coordinar les defenses dels presos polítics vinculats a Esquerra Republicana de Catalunya. Polític de dilatada trajectòria provinent del món del PSC que després faria el pas a l'independentisme, explica a El Temps les seves percepcions sobre la darrera setmana de judici.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha pogut parlar amb els presos polítics?
Sí. La veritat és que estan molt forts. En vaig veure algun el divendres. Els vaig veure molt forts, molt animats i molt convençuts que tot el judici està posant negre sobre blanc que no hi ha acusació, que no hi ha delicte. Des del punt de vista de les defenses d'ERC el que veiem és que no hi ha causa. Dels tres grans delictes dels quals se'ls acusa, la sedició va quedar desmuntada amb el testimoni de la secretària del 13 amb la qual va quedar demostrat que la pràctica de les proves es va poder efectuar. No s'ha pogut acreditar en cap dels escenaris violència per part dels ciutadans i que l'única violència va ser la de la policia l'1-O. Finalment, en qüestió de malversació no poden acreditar cap despesa perquè no hi ha cap despesa. A poc a poc va caient el que és, al nostre entendre, un judici que no és més que el final d'una causa general contra una idea, l'independentisme. Els jutges tenen prou elements, i crec que al final del judici els tindran tots per declarar l'absolució.

En destaca alguna altra cosa?
Hi ha dos temes que són rellevants. Sistemàticament estem sentint interrogatoris en direcció a l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Però, és important destacar que els Mossos d'Esquadra tota la seva actuació s'està jutjant a l'Audiència Nacional. Per altra banda, discussions de l'actuació al Parlament del 6 i 7 de setembre que s'està veient al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb tota la Mesa excepte Carme Forcadell. En tercer lloc, estem observant com uns testimonis no tenen l'oportunitat de parlar o no ho fan perquè estan encausats en altres judicis. S'ha fragmentat una causa que hauria d'estar junta i veure's a Catalunya. No té sentit que un judici on s'estan jutjant delictes tan greus, molts testimonis no puguin parlar i que moltes proves no hagin estat incorporades perquè estan en altres causes. Els encausats tenen dret a tenir tots els elements de prova que puguin portar.

Com veieu l'actuació de Manuel Marchena?
Cal mirar no només el que passa dins de la sala. Les vulneracions vénen d'abans com amb la presó provisional o la manera com s'ha presentat públicament aquestes persones per part dels poders públics. No les poden presentar com a culpables. És evident que se'ls ha presentat a la societat com a tals. La presó provisional n'és un exemple, però hi ha desenes de declaracions de representants polítics. Aquesta discriminació no ha estat compensada de cap manera. Per tant, durant tot el procediment hi ha hagut una vulneració. Després, és evident que per part del jutge Marchena hi ha una bona actitud en les formes, però de fons hi ha una certa tendenciositat. Per una banda que en uns testimonis els talla i a d'altres no. I a més, talla en moments rellevants. Per exemple, quan es tolera que algú no recordi de res quan és Ministre d'Interior o Vicepresident del Govern davant d'un teòric cop d'Estat. Després, quan una persona no recorda si va fer una pàgina web o no se la sotmet a una certa pressió perquè tingui més memòria. O, per exemple, quan es pot preguntar si s'és d'Òmnium Cultural però en canvi no si s'és seguidor d'Unidad Nacional Española. No vull entrar en si aquesta pregunta es pot fer, però, si es pot fer a un, es pot fer a un altre.


Com va veure la intervenció d'Enric Millo?
Vaig veure la intervenció d'un dirigent polític que va venir a inculpar uns adversaris amb especulacions i sense proves.

I les dels caps policials?
Van intervenir amb generalitats i percepcions i ni una prova. Ni un fet concret que acrediti l'existència d'allò de què se'ns acusa.

I la del Secretari d'Estat José Antonio Nieto?
Va ser, al meu entendre, un monument a la insídia. Només es va dedicar a afirmar una sèrie de conviccions polítiques que anaven apuntant permanentment. Paral·lelament no va poder provar ni una de les coses que deia. Va dir que no hi havia cap Policia Nacional que agafés la baixa. A més, quan se li va demanar quins actes de violència podia acreditar, durant un minut va estar dient onomatopeies sense ser capaç d'articular una frase en la qual es demostrés res del que s'havia dit. Permanentment vivim una situació paral·lela entre la realitat i la impressió. Afirmacions respecte de conviccions no es corresponen amb fets acreditables i objectivables per part de persones que si haguessin succeït, els coneixerien.

Els fa por que el senyor Xavier Vendrell pugui quedar incriminat després del que l'informàtic Vicent Nós digués que havia rebut un encàrrec, no executat, per part seva?
Entenc que no.

Com va veure que el senyor Manuel Castellví, excap de la comissaria general d'informació d'es Mossos d'Esquadra, digués que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras havien contravingut les indicacions del senyor Josep Lluís Trapero?
Crec que cal llegir-les en el conjunt de la seva declaració i que queda molt clar. En relació a la seva declaració queda clar que no existia delicte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.