JUDICI 1-O - EL CARRER

El judici als carrers de Cornellà

El judici al procés independentista ha despertat consciències i ha esperonat els convençuts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja fa un mes de l’inici de la causa al procés català, el judici més important de la història recent espanyola. L’esdeveniment se segueix mundialment i no han trigat a brollar diversos pronunciaments a favor de l’alliberament dels acusats i en contra de la falta de rigor democràtic, segons entenen els crítics. en el procés penal. L'11 de febrer de 2019, l'associació Advocats Europeus Demòcrates va demanar l'alliberament immediat dels líders catalans i va expressar la seva preocupació davant la falta de garanties processals durant el judici. L'endemà, la Comissió Internacional de Juristes va denunciar que el judici restringia indegudament els drets de llibertat d'expressió.

Quatre setmanes de judici i els líders independentistes ja han declarat. Ara és el torn dels testimonis. Després de més d’un any, a molts se’ls ha pogut tornar a sentir. De ben segur que el judici ha refermat les conviccions de més d’un i ha regirat estómacs de persones esporuguides. Prova d’això són els 5.000 nous socis que Òmnium Cultural va registrar en un sol dia, el de la declaració del seu president empresonat. La contundent, però planera declaració de Jordi Cuixart ha elevat a 150.000 el nombre de socis de l’entitat cultural més gran d’Europa.

Per la seva banda, l’Assemblea Nacional Catalana prepara una concentració a Madrid el dissabte 16 de març per reclamar el dret a l’autodeterminació i exigir l’alliberament del presos polítics. Els organitzadors confien a superar les 45.000 persones que es van concentrar a la capital espanyola donant suport a la dreta trifàsica de Vox, Ciudadanos i PP. També esperen sobrepassar els 45.000 manifestants independentistes que es van desplaçar a Brussel·les l’any 2017. Des d’Atocha fins a la plaça de Cibeles de Madrid, aquest és el tram que s’espera inundar. A cinc dies d’aquesta marxa, l’ANC calcula que sortiran més de 300 autocars des de diferents punts del Principat. Per tenir perspectiva, la manifestació de la capital belga va omplir-ne 200. Hi haurà busos des de totes les comarques catalanes, excepte la Val d’Aran. Des del País Valencià, en sortiran des des de València, Dénia, Pego, Gandia, Elx i Crevillent. El moviment independentista de Castella n’ha posat un des de Valladolid. De bitllets d’avió ja no en queden. També s’hi han sumat una vintena d’entitats madrilenyes que recolzen el dret a decidir com ara la Coordinadora 25-S, Izquierda Castellana, Rodea el Congreso o Referendum UAM. Encara que ni Podemos ni Esquerra Unida no s’hi sumaran. La plataforma sobiranista basca ​Gure Esku Dago també s’hi ha afegit.

És la confluència del que es veu en la major part de localitats catalanes cada setmana, on es fan marxes per reivindicar la llibertat dels presos i l’autodeterminació. És el cas de Cornellà de Llobregat, una de les localitats amb menys suport social sobiranista de tota Catalunya. A les passades eleccions del 21-D els partits unionistes, PP, C’s, i PSC van obtenir 32.181 vots. El partit més votat va ser Ciutadans amb 16.982 vots sobre un cens de 62.206 votants. En canvi, els partits explícitament independentistes com ERC, JxCAT i la CUP van obtenir un total de 12.354 vots. Al municipi del Baix Llobregat cada dilluns a les 7 de la tarda es planten davant de l’Ajuntament per recórrer els carrers demanant democràcia. El complicat panorama independentista no ha desanimat en cap moment l’Assemblea Nacional Catalana, de Cornellà que enguany compleix 8 anys i arriba als 350 socis. També organitzen aquestes marxes Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i Xarxa de Cornellà per la República.

Cornellà va ser una de les sis localitats catalanes on es va dejunar pels presos polítics durant una setmana. També és la ciutat de les vuit persones citades a declarar per enganxar cartells amb el lema: “Hola Europa” i “Democràcia”.

La 72a marxa per la llibertat és el dilluns 11 de març. Hi ha aplegades unes 80 persones davant del consistori. Malgrat que per a molts la sentència ja està escrita, l’esperit dels manifestants és alegre i jovenívol. La majoria duu un llaç groc a l'abric o enganxat a la camisa, una bufanda o un mocador groc. Els congregats són d’edat mitjana i alta. En un moment, han instal·lat un equip de so, han lligat les pancartes i han repartit els cartells.

Tot està preparat. L’activista cornellanenc Ignasi Doñate s’ha enfilat megàfon en mà al banc de l’Ajuntament per fer un parlament dedicat a fer la crònica de la setmana al Suprem. Remarca els fets més destacats i demana romandre dempeus per no defallir davant l’Estat. “Som els garants de la democràcia, perquè som demòcrates que volem votar. Guanyarem el dret a vot tot votant, per això és imprescindible que els propers comicis siguin un allau de paperetes independentistes. Hem de sobrepassar el 50% per fer inevitable el referèndum.”

Ara sí, els manifestants es disposen a caminar sota el lema “llibertat presos polítics”. No es pot veure cap estelada, però sí cartells amb les cares dels empresonats i exiliats. Els més trempats s’han situat a la capçalera, al costat de l’encarregat de proferir els càntics via megàfon. Quan ens obrim camí per enmig de la plaça de l’Ajuntament se sent dir que des que va començar el judici es veuen més cares noves.

Els manifestants són a la rambla. És plena a vessar, gent a les terrasses i molts transeünts amunt i avall. Mentre baixen, els vianants miren amb cara d’incredulitat i fan el passadís. D’altres, com turistes japonesos, fotografien sense parar. El carrer és ample, però es fa estret. L’espai és obert, però els crits de llibertat ressonen. En ocasions, els que passen per la vorera del costat segueixen els càntics.

​No fa més de quinze minuts que s’ha iniciat la marxa i mentre avança, un home, des de la porta d’un bar, escridassa els manifestants, però no s’entenen ben bé els mots que etziba. Sense més incidents destacables, els manifestants travessen la cruïlla per seguir descendint. El rum rum de la manifestació a la capital espanyola és ben present. Se’n parla perquè és la primera manifestació independentista a l’Estat espanyol. Cornellà ha omplert un autocar.

Ja fa un any i mig de l’1-O d’octubre, però a Cornellà és com si hagués passat ahir. Un manifestant sexagenari comenta que l’esperit de ciutats com Cornellà farà guanyar la República perquè aquell dia es van congregar a les portes dels col·legis tot tipus de persones: autonomistes, independentistes i sobiranistes. “Mai no havíem vist res igual. A Cornellà va ser inèdit. Un abans i un després sense cap mena de dubte.”

La marxa avança a pas valent. A diferència del moviment independentista que, en ocasions, ha semblat navegar sense rumb i patir batusses internes. Malgrat tot, sembla ser que el judici als dirigents independentistes ha posat pau pel mig i ha engrescat novament la gent per sortir als carrers. Els manifestants tomben la cruïlla que separa la rambla del Patronat Cultural. Mentre caminen, el membre de l’ANC de Cornellà Ricard Melich, que porta les 72es caminades a l'esquena i un gran bagatge en defensa del catalanisme subratlla que per ser més cal explicar a la gent els beneficis d’una Catalunya independent. Ho exemplifica amb una metàfora: “Tenir un Estat propi és com tenir un pis que et pertany perquè tu el pots gestionar com millor et convingui. Estar dins d’Espanya és viure de lloguer. El lloguer ens costa setze mil milions d’euros a l’any. És evident que si fóssim independents aquesta quantitat de diners podria anar destinada a l’educació i la sanitat”.

L'últim tram fa baixada, la corrua s’ha anat estrenyent per convertir-se en un bloc. La gent fa pinya. Criden, enraonen i riuen. Per molts, els dilluns serveixen per reivindicar, però també per sentir-se agermanat amb la ciutat i la seva gent. Segons explica una cornellanenca que no se’n perd una, “els dilluns em fan començar la setmana bé, penso en els presos i en la causa de la llibertat. Ser al peu del canó em fa sentir viva”. Hom pot pensar que l’ambient és hostil a Cornellà. A voltes, ho és. Però el que més impacta és el sentiment de fraternitat que s'hi respira. ​També impressiona que ningú no mostri signes de defalliment.

La marxa ha fet un recorregut més curt del que és habitual per tal d’acabar al Patronat Cultural de la ciutat, on Òmnium ha programat un recital poètic dedicat a la dona. Veurem quanta gent aconsegueixen reunir l'Assemblea de Cornellà, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Xarxa de Cornellà per la República i Esquerra Republicana en les seves pròximes marxes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.