FEMINISME

Clàssics misògins

Homer, Eurípides, Sant Agustí, Jaume Roig,... Són alguns dels pensadors i literats que, en les seues obres, van menysprear les dones. Ara, una exposició del col·lectiu feminista Adona’t posa llum sobre la misogínia sobre la qual s’ha cimentat aquesta societat patriarcal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Hi ha també un ordre natural en els èssers humans, de manera que les dones servesquen els seus marits i els fills, els seus pares. La justificació consisteix que la raó més dèbil ha de servir la més forta”. Aquesta sentència, continguda en la Quaestiones in Hepaeuchum de Sant Agustí, és un dels molts exemples de la misogínia amb que molts autors clàssics van esguitar els seues escrits. Al capdavall el menyspreu envers les dones ha sigut un dels pilars sobre els quals s’ha fonamentat la construcció del patriarcat. Als textos d’Homer, Aristòtil, Molière, Balzac (“Intenteu de retardar el màxim de temps possible el fatal instant en què la vostra dona us demanarà un llibre”), Jean Jacques Rousseau (“L’educació de les dones sempre ha de ser relativa als homes”), Sigmund Freud, Pierre de Courbetin (“L’esport femení no és pràctic ni interessant... Els jocs han de ser reservats a l’home”) es troben mostres del desdeny que molts dels qui considerem autors referencials van fer palesa en la seua obra.

Il·lustració de Verònica Fabregat Sebastià a partir d'una frase d'Honoré de Balzac
Il·lustració de Verònica Fabregat Sebastià a partir d'una frase d'Honoré de Balzac

Amb aquesta matèria primera el col·lectiu de Castelló Adona’t (Associació de Dones Nacionalistes Terra) ha organitzat l’exposició Il·luminades. Il·lustrant la història de la misogínia, un recull de 12 frases contra les dones pronunciades per homenots que han estat il·lustrades per professionals de les comarques del nord del País Valencià. Es tracta, doncs, d’un treball artístic que ens invita a la reflexió i la deconstrucció de la nostra pròpia cultura patriarcal. “Es tracta de reflexionar d’on venim i fer possible la comprensió de les diverses actituds negatives que han rebut i rebem encara les dones, d’identificar les accions que contribueixen a mantenir la desigualtat”, explica Lola Mallén, presidenta d’aquest col·lectiu feminista. De fet, el darrer panell de l'exposició està dedicat a polítics actuals que com Trump  ("Si Hillary Clinton no pot satisfer el seu marit, com pretén satisfer els Estats Units d'Amèrica?") o Recep Tayip Erdogan ("Una dona que renuncia a la maternitat dient 'ara treballe' en la pràctica està negant la seua femineïtat") han fet de l'antifeminisme una de les seues senyes d'identitat

En la mostra hi ha pensadors, pedagogs, psicòlegs, escriptors, filòsofs clàssics. Ningú no se’n salva. Tampoc alguns dels representant de la cultura de casa nostra més reverenciats. És el cas de Jaume Roig (“El seu plaer és gastar pròdigament, presumir i arribar sempre més amunt!”) a l’Espill o Ausiàs March (agafent-se fort: “Llur cap no val, perquè no hi ha cervell; Tot l’als és bo segons a què serveix. Llinatge d’hom, mitjançant elles, creix; Llur ésser  fon per augmentar aquell”). Són, al capdavall, els nostres misògins.

“No ha sigut la nostra intenció fer un catàleg exhaustiu, la tasca seria inabastable, ni tampoc qüestionar que determinades afirmacions serien més explicables en el temps i context que es van escriure que en l’actual”, explica a EL TEMPS Carme Pinyana, membre d’Adona’t i comissària de l’exposició, que es pot visitar al Museu de Belles Arts de Castelló fins al pròxim 7 d’abril.

aristotil
Il·lustració de JuárezCasanova estudi a partir de la frase d'Aristòtil: "I és que la femelle és com un mascle mutilat, i les menstruacions són esperma, malgrat que no pur, ja que no els hi falta més que una cosa, el principi de l'ànima"

Al capdavall del que es tracta no és tant de censurar el posicionament de cadascun dels autors sinó més bé d’invitar a una reflexió a propòsit de com aquells personatges que hem considerat canònics van contribuir a cimentar el masclisme i la percepció de la dona com un ésser inferior. En tot cas, Il·luminades posa en evidència que “la discriminació de la dona al llarg del temps és inqüestionable”, en paraules de Lola Mallén. La confinació a les tasques domèstiques; el qüestionament del seu enteniment; la inclinació cap al dispendi injustificat, són alguns dels elements que es repeteixen en les afirmacions arreplegades en la mostra. “No té sentit, com algunes formacions polítiques emergents pretenen, voler tornar la dona a un paper principalment domèstic, exclusivament familiar, allunyat dels llocs que hem assolit tan lentament i amb tant d’esforç”, argumenta Mallén.

Il·luminades. Il·lustrant la història de la misogínia ressegueix el camí iniciat l’any 2009 per Adona’t amb l’exposició Dones d’ofici. Des d’aleshores, aquest col·lectiu feminista ha donat veu a escriptores, fotògrafes, periodistes, activistes i ha abordat la qüestió feminista des de diversos angles. "El nostre objectiu ha estat sempre posar en valor la tasca de dones notables de les comarques de Castelló", explica Carme Pinyana. Des de l'any passat, a més a més, amb En minoria. Cróniques d'una desigualtat, va incorporar un element de crítica social. En aquesta ocasió ha col·laborat amb una dotzena d’il·lustradores que s’han encarregat de fer una interpretació gràfica de les frases misògines. Aquestes professionals són: Marta Selusi Luis, Rachel Virginia Brenes Dutch, Juarezcasanova estudi, Anna Dobon, LauLauenslaseuatinta, Tica Godoy, Sansano, Verònica Fabregat Sebastià, Anna Mingarro Mezquita, Mabel Ramos, Paula López Almela i Laura Castelló. 

erasme de rotterdam
Il·lustració de Sansano a partir de la frase d'Erasme de Rotterdam: "La dona serà sempre dona: és a dir, estulta, encara que es posi la màscara de persona".

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.