Festa i poder

Les comissions falleres de les elits valencianes

Tot i que les Falles tenen un origen humil, l'alta burgesia valenciana està relacionada amb la festa major de València des de les darreries del segle XIX. Amb una gran presència de falleres majors provinents de les classes dirigents durant el franquisme, actualment comissions com ara Convent Jerusalem amb la família Roig i la nissaga Boluda i, en menor mesura, Grabador Esteve-Círilo Amorós, amb integrants de cognoms aristocràtics, representen la connexió entre el món fester de València i les elits valencianes. EL TEMPS radiografia les comissions falleres lligades al gran poder empresarial del País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Combatives, corrosives amb el poder i convertides en símbol de crítica social. Les Falles, a les acaballes del segle XIX, eren una representació del malestar de les classes baixes amb la seua situació vital. La crítica social era l'eix vertebrador d'una celebració descaradament satírica i essencialment popular. Un caràcter anticlerical i desvergonyit que va minvar-se amb l'entrada de l'alta burgesia valenciana a la festa major de València. De la seua essència salvatgement punyent va passar-se al culte al monument. L'estètica artística va primar a poc a poc sobre el missatge.

«Les elits valencianes van incorporar-se a les Falles una vegada van abandonar la fira d'estiu, que era la tradicional celebració oligàrquica», apunta Jesús Peris, president de l'Associació d'Estudis Fallers. «D'aquesta manera, la burgesia va comportar-se igual que el poble, donant una certa aparença de pertinença a la mateixa comunitat. Ara bé, els mateixos paradors que s'empraven per a aquelles celebracions estivals de les elits valencianes van acollir després les activitats falleres de les comissions més lligades a la burgesia autòctona. L'exemple paradigmàtic és el parador de So Nelo, recinte en el qual la comissió Convent Jerusalem ha organitzat esdeveniments especials», remata l'expert faller.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal és des de fa dècades la màxima representació de la comunió entre les classes dirigents del País Valencià i el món faller. Com a assessor del president de la Falla, hi ha el magnat agroalimentari, propietari de Mercadona, una de les fortunes més acabalades de l'Estat Espanyol i paradigma de les elits valencianes, Juan Roig. Finançador de la fundació aznarista FAES i esquitxat per les presumptes donacions irregulars al PP, la seua família està estretament vinculada a la comissió que aixopluga bona part del poder empresarial del territori.

L'any 1994 Carolina Roig Herrero, una de les seues filles, va ser nomenada fallera major de la comissió. Una altra descendent seua, Hortensia Roig, va ostentar aquest càrrec 11 anys més tard. En aquella ocasió, la mantenidora de Roig fou Carmen Martínez-Bordiu Franco, néta del dictador feixista, fallera major infantil de València l'any 1960 i amiga de la família Roig-Herrero. En 2011, Juana Roig, directiva de la nau insígnia de l'imperi econòmic de la nissaga i filla del magnat, gaudiria de la mateixa experiència que les seues germanes. Això sí, amb la sort de fer coincidir el seu regnat amb la victòria de Convent Jerusalem dintre de la secció especial de monuments fallers. A la seua proclamació, hi va assistir, entre altres, l'aleshores president del lobby econòmic pro AVE, munyidor del pacte de govern entre PP i Unió Valenciana l'any 1995 i empresari agroalimentari, Federico Félix; el màxim representant, en aquell moment, de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Francisco Pons, qui va estar estretament lligat a la comissió fallera; i Manuel Palma, l'empresari automobilístic vinculat en el seu inici al negoci de la ITV, exregidor del PP de Paterna (Horta) i faller d'honor durant alguns anys de la mateixa falla.

L'arrelament de la família de la tercera fortuna espanyola a la comissió va més enllà. Hortensia Ferrer Roig, néta de l'empresari, fou designada fallera major infantil de Convent Jerusalem en 2017. El nomenament oficial va realitzar-se en el Col·legi d'Art Major de la Seda, un edifici històric que va exercir de símbol de l'aristocràcia industrial del País Valencià segles ençà i que va ser rehabilitat fa un parell d'anys gràcies a la inversió d'Hortensia Herrero, dona de Juan Roig. El magnat va repetir la jugada de la seua consort: va sufragar el cost de la reforma del nou casal de Convent Jerusalem l'any 2016. A la comissió, a més, hi estan presents els seus gendres, com ara l'inversor amb diversos interessos immobiliaris i accionista de la vella Lubasa Roberto Centeno i Jesús Ferrer, fill d'un prestigiós advocat de la ciutat. Fins i tot, la neboda del rei dels supermercats valencians, Elena Roig Negueroles, va ser fallera major de Convent Jerusalem l'any 1997. Roig Negueroles és filla de Fernando Roig, president del Vila-real CF, empresari tauleller i exdirectiu de la mercantil pantalla de la F-1 rescatada amb diners públics Valmor. 

Hortensia Roig Herrero, filla del magnat Juan Roig| Convent Jerusalem

President de l'Associació Valenciana d'Empresaris i emparellat amb l'exassessora del PP valencià Esther Pastor, Vicente Boluda també forma part de la comissió com a vocal. Amb un patrimoni de 300 milions d'euros, és una de les grans fortunes valencianes i de l'Estat espanyol. Va ocupar durant cinc mesos la presidència del Reial Madrid, és accionista de diversos mitjans de comunicació com ara la ràdio conservadora dels bisbes COPE i hereu de l'imperi familiar Boluda Corporación Marítima, la qual va internacionalitzar. El seu fill Vicente Boluda, dirigent d'una companyia dedicada essencialment al transport de mercaderies, ha sigut vocal adjunt de Convent Jerusalem.

La família Saéz-Merino, ubicada als cercles de poder empresarials valencians, és una altra de les connexions entre la burgesia autòctona i la comissió de la secció especial. Joaquín Saéz-Merino, cofundador de la firma de roba Lois, va ser nomenat com a So Nelo de la Falla. La seua filla, Carmen Saéz-Merino Martínez, i el seu home, el senador popular tacat per diversos escàndols i expatró dels empresaris valencians, Pedro Agramunt, també s'integren a Convent Jerusalem. Carmen Agramunt Sáez-Merino, filla del matrimoni entre la representant de la burgesia empresarial valenciana i l'expresident del PP, va ser escollida com a fallera major de la comissió l'any 2004. L'imperi dels seus oncles va enfonsar-se amb la crisi i va arrossegar impagaments amb el fisc.

Amb un quart de segle a la presidència de Convent Jerusalem i membre d'una altra nissaga econòmicament influent, va restar-hi Jesús Barrachina. Exvicepresident del València CF i impulsor de l'Associació Nacional d'Empresaris de l'Hoteleria, va gestionar edificis d'oci de la ciutat com ara l'Alameda Palace i Piscina València, més tard en mans del gendre de Roig, Jesús Ferrer. Vinculat a l'exalcaldessa de València Rita Barberá, Barrachina va percebre treballs de l'ajuntament de la capital valenciana per valor de 600.000 euros quan tenia un deute amb el consistori de 300.000 euros arran de l'explotació, precisament, de la piscina. Fa una setmana les mercantils més emblemàtiques de l'històric dirigent faller ja desaparegut van ser donades de baixa pels jutjats mercantils de València.

Barrachina, al seu torn, estava relacionat amb el pare de l'actual president de la comissió, Francisco Segura, propietari del hòlding de l'automoció Grupo Segura. L'empresari, membre de les diverses patronals valencianes, va incorporar-se a la falla l'any 1993, quan la seua germana Laura fou designada fallera major de la comissió. En 1994, seria fallera major de tota la ciutat. Està casat amb Sofia Mora, qui va formar part de la cort d'honor infantil d'aquesta falla l'any 1998. L'actual president de la Federació de Falles d'Especial i mandatari de la comissió Duc de Calàbria -lligada al blaverisme-, Santiago Ballester, va estar al capdavant de Convento Jerusalem. 

També amb negocis importants, en aquest cas com a interproveïdors de Mercadona, hi ha la família Burdeos-Andreu. Aquesta nissaga va veure com la directora de la firma familiar Cleanity, Marian Burdeos, va convertir-se en fallera major de la comissió l'any 2013. Una altra fallera major de Convent Jerusalem amb solera empresarial fou Patricia Esteban, qui va concentrar a la seua proclamació diverses figures dels cercles de poder del País Valencià i de l'Estat com ara l'aleshores cap de la casa reial espanyola Alberto Aza. Fins i tot, va tenir com a mantenidor l'expresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials Gerardo Díaz Ferrán, posteriorment implicat en diverses causes judicials. Com també ho va estar el marid d'Esteban i membre, al seu torn, de la comissió Jesús Salazar, qui gestionava el desaparegut imperi agroalimentari SOS.

Les reines majors i infantils de la comissió en un partit del Valencia Basket, club en mans de l'empresari Juan Roig| Twitter Convent Jerusalem

La llista de personalitats enrolades en algun moment a la falla és encara més llarga: Pedro Cortés, expresident del València CF, i el seu germà, l'industrial transportista Rafael Cortés; l'empresari del joc i exconseller de l'equip blanc-i-negre Ramon Aznar; l'exvicepresident de Bancaixa a proposta d'Unió Valenciana, amic de l'expresident Eduardo Zaplana i condemnat per frau fiscal Enrique Roig; la família empresarial Zamorano; el president del PP d'Alacant Antonio Peral; l'expresident de, conjunt de Mestalla Jaume Ortí; el fundador d'Europa Travel Vicente Blasco -ja desaparegut- i altres membres de la família; el president de la patronal del transport Carlos Prades Torres; l'advocat i exmembre d'UPyD José Luis Chorro; l'empresari cítric Vicente Bordils o el pilotari Tino Benedicho. També hi va estar lligada la nissaga Lladró. La filla de José Lladró, Rosa Maria Lladró, va ser fallera major de la comissió en 1975. Desapareguda amb 52 anys i casada amb l'exdirigent popular Rubén Moreno, Anticorrupció investiga la seua relació amb Laterne, firma presumptament pantalla del PP de Barberá per canalitzar les suposades donacions irregulars a la formació conservadora durant la campanya electoral local del 2007.

Vicente Lladró, oncle de l'aleshores reina de la comissió, ha sigut durant anys faller major de Convent Jerusalem. Com també l'expresident valencià condemnat per frau fiscal José Luis Olivas, l'advocat del poder lligat a la dreta valenciana Manuel Broseta o l'empresari Carlos Virosque, el pare del qual, Arturo Virosque, va formar part de la falla i va presidir la Cambra de Comerç de València. L'expresident del València CF Manuel Llorente, el constructor esquitxat per diversos escàndols Salvador Vila o Mayrén Beneyto, exregidora del PP de València, vinculada a la família Barberá i familiarment connectada amb l'expresident de la Confederació Valenciana d'Empresaris José María Jiménez de la Iglesia, són altres figures rellevants de la societat valenciana que van rebre la distinció de Convent Jerusalem.

De nobles, patrons i jutges conservadors

Tot i que va ser reconeguda per aquesta comissió, Beneyto sempre ha estat lligada a Grabador Esteve-Cirilo Amorós. Aquesta falla acull persones relacionades amb el PP com ara l'exdirectiu de RTVV Juan Prefaci Cruz, processat en la peça judicial en la qual s'investiga els negocis de la trama Gürtel durant la visita de Benet XVI l'any 2006 a València. Amb tot, Grabador Esteve-Cirilo Amorós destaca per la seua consideració de falla dels nobles del cap i casal. No debades, les integrants Begoña Marandarian Luca de Tena, Pilar Barandarian Luca de Tena i Marta Marandarian Luca de Tena en formen part. Les tres són filles de Maria Rosa Luca de Tena y Brunet, germana de Torcuato Luca de Tena, ànima mater del grup Vocento -editor del diari conservador ABC- i amic del monarca emèrit Joan Carles I.

Marta Marandarian Luca de Tena està casada amb l'expresident de Fira València Alberto Català, relacionat amb la família Barberá, esquitxat per les ombres de la seua gestió al recinte ferial, conseller de l'empresa editora del periòdic Las Provincias i antic empresari de la seda. Va restar l'any 2015 com a membre de la falla junt amb el seu germà i exassessor d'alcaldia durant l'etapa de Barberá, Rafael Català, segons el llibret de la comissió d'aquell any. Al seu torn, el germà de Marta Marandarian, Santiago, va contraure matrimoni amb Cristina Botella, germana de l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i cunyada de l'expresident del Govern espanyol José María Aznar. La vinculació amb Aznar, de fet, va possibilitar l'arribada de Català a la presidència de Fira València.

L'altra gran nissaga de la comissió són els Trénor, els quals van residir segles ençà al palau que avui serveix de seu de la blavera Lo Rat Penat. A Grabador Esteve-Cirilo Amorós, va estar-hi Rosa Gárrigues-Trénor y García Díaz, filla del marquès de Fuentehermosa, Vicente Gárrigues Trénor. Com a membres actuals de la Falla, hi ha també Maria Jesús Trénor Trénor -casada amb el cavaller de la Reial Mestratge de València Pascual Merita- i Caridad Trénor Trénor. Ambdues són germanes de Federico Trénor, IV baró d'Alaquàs (Horta), qui va morir l'any 2012. Trénor va exercir, al seu torn, com a pare de Luis Alfonso de Borbón, nét del dictador Francisco Franco, president d'honor de la fundació del general feixista, relacionat amb el líder de l'extrema dreta de Vox Santiago Abascal i membre d'una associació ultracatòlica que comparteix seu amb una mercantil de Víctor González de Coelho, vicepresident de Vox condemnat per «irregularitats» a les seues empreses i amb firmes en territoris offshore.

Falla Grabador Esteve-Cirilo Amorós| Facebook Falla Grabador Esteve-Cirilo Amorós

Aquest integrant del clan Franco ha mantingut la relació amb la viuda de Trénor, Amparo Corell, vinculada a la falla, segons una crònica social de Valencia Plaza. En aquella peça del rotatiu valencià, s'apuntava la condició de fallers d'honor del matrimoni conformat entre el banquer, membre de l'aristocràcia autòctona i presumptament esquitxat per les irregularitats judicialitzdes a Les Arts Joaquín Maldonado i Sofia Carpi, procedent d'una família industrial íntima de Barberá. Precisament, els Carpi i els Trénor -en aquest cas, una altra part de la nissaga- van comptar amb dues falleres majors durant el franquisme. Mentre de la família aristocràtica Elvira Gómez-Trénor va exercir de reina de les festes l'any 1943, María Minguela Carpi Cañellas va fer-ho l'any 1954. Consellera de Corporación Financiera Turia -l'empresa familiar esquitxada per les seues aliances empresarials al negoci de la brossa i propietària dels terrenys sobre els quals va edificar-se Ikea-, va recrear junt amb el cunyat de Barberá, exadvocat de la ultradretana Fuerza Nueva i suposadament relacionat amb el cas Taula, José María Corbín, aquella experiència, segons relata el periodista Julio Tormo a l'obra Falleras Mayores de València. 1931-2005 (Delegació de Cultura, 2005).

La dona de Corbín i germana de l'exbatllesa, Asunción Barberá, va estar vinculada, al seu torn, amb la comissió d'Exposició-Miscer Mascó. La filla de la també exassessora d'alcaldia, María José Corbín, va presidir la comissió infantil de la falla l'any 2001 i va ser fallera major de la falla l'any 2009. La seua mantenidora fou, justament, Carpi Cañellas. Rita Corbín, germana de la reina de la comissió, està afiliada a Vox i s'ha oferit com a integrant en les llistes de la formació ultraconservadora. Per Exposició-Miscer Mascó, han passat el president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, o l'exconseller d'Economia del PP, Máximo Buch. L'exregidor de festes durant l'etapa de Barberá, Félix Crespo, i el seu antic assessor i treballador del València CF, Manolo Mas, encara en formen part.

D'ideologia conservadora i amb una composició mixta, la falla del Mercat destaca per la presència de la família De Rosa. La nissaga està integrada per l'exconseller de Justícia durant l'etapa de Francisco Camps, expresident del Consell General del Poder Judicial i president de l'Audiència Provincial de València Fernando de Rosa; pel directiu del gegant de la sanitat privada valenciana Ribera Salud Alberto de Rosa, qui va estar tacat per unes converses amb el capitost del cas Brugal Enrique Ortiz, i per la presidenta de l'Ateneu Mercantil Carmen de Rosa. La nissaga va proporcionar durant la dècada dels 90 un pis de la seua propietat perquè el PP hi poguera instal·lar la seu.

Carmen de Rosa, a més, va ser presidenta de la comissió i la seua filla, Carmen Sancho de Rosa, va ser fallera major de València l'any 2014. De Rosa va dimitir l'any 2017 pel seu desacord amb el premi que l'altre dirigent de la falla, Federico Bisquert, volia entregar a la Fundació Francisco Franco. Segons fonts consultades per aquest setmanari, la falla El Mercat ha convidat al dinar d'aquest dissabte el líder de Vox Santiago Abascal, que visita València el mateix dia. Membre del PP, De Rosa forma part de la directiva de l'organització marginal Societat Civil Valenciana, creada a imatge i semblança de la unionista Societat Civil Catalana.

La fallera major de València l'any 2014 Carmen Sancho de Rosa amb l'aleshores president de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra (PP) i Rita Barberá, en aquell moment alcaldessa de València en una falla en la qual apareixen personatges esquitxats al cas Gürtel com ara l'extresorer popular Luis Bárcenas i l'exdirigent i exministra María Dolores de Cospedal| EFE

L'entitat espanyolista impulsada a Catalunya fou lloada per Rafael Ferrando, expresident de la patronal valenciana i aleshores veu de la fundació Manuel Broseta. Involucrat en diversos assumptes judicials com a conseqüència d'ocupar un seient al consell d'administració de Bankia i fill d'un empresari carlista, forma part de la comissió Isabel la Católica-Cirilo Amorós. La falla està dirigida pel seu fill, un dels principals assots conservadors contra els intents d'obertura de la festa promocionats pel regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset (Compromís). Un altre nucli amb gent de negocis és la comissió Pizarro-Cirilo Amorós, de la qual són membres el constructor Juan Soler, l'expresident del València CF i transportista Agustín Morera i l'exconseller del club blanc-i-negre, exdirigent d'Unió Valenciana, implicat en diverses causes als jutjats i empresari Társilo Piles, segons fonts consultades per aquest setmanari.

Una connexió entre el món faller i industrials de renom que va donar-se a la comissió Botànic Cavanilles-Joanot Martorell. De fet, fou impulsada per la nissaga Serratosa Caturla -una família que apareix entre els morosos amb Hisenda del 2017- després que Carmen Serratosa Caturla fóra seleccionada l'any 1976 com a fallera major de València. Amb tot, fou l'última d'una llarga llista de reines de la festa amb noms il·lustres durant el franquisme, com ara Victoria Lamo de Espinosa l'any 1961. «Amb aquestes designacions, les grans famílies de la ciutat buscaven notorietat i influència social. No debades, el concurs per escollir fallera major continua sent una porta per adquirir capital social», explica Peris. Són els lligams entre les elits valencianes i una celebració amb uns orígens humils, populars i crítics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.