Judici 1-O

La 'rebel·lió' de Trapero contra el Govern Puigdemont en 22 frases

La jornada de dijous 14 de març al Suprem era la més intensa de la setmana. El testimoni més destacat, sens dubte, el del Major Trapero, que s’allargava gairebé durant tota la sessió. El cap dels Mossos d’Esquadra revelava, entre moltes altres coses, que el seu cos policial estava a disposició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per detenir el Govern Puigdemont des del 25 d’octubre. Tampoc no ha dissimulat les discrepàncies amb els dirigents polítics del moment pel que fa a les crides dels consellers a la participació ciutadana durant l’1 d’octubre. Un testimoni que descarta els delictes de rebel·lió i sedició. Aquestes són les frases més destacades d’una jornada en què també participava Teresa Prohias, exdirectora de serveis del Departament de Presidència. També havia de respondre com a testimoni el secretari de Difusió del mateix Departament, Antoni Molons, que s’acollia al dret a no declarar, atès que està investigat, també, pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Pel mateix motiu es negaven a declarar Josep Maria Jové, l’exsenador i jutge Santi Vidal i l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Teresa Prohias

1. «La nota d’entrega a Unipost no s’hauria pogut fer mai des del Departament de Presidència. La Generalitat estava intervinguda i molt controlada».

Així responia Teresa Prohias, exdirectora de serveis del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya -ara ho és del Departament d’Administració Pública i Tecnologies Digitals- negava qualsevol finançament adreçat a fer possible el referèndum o la publicitat de l’1 d’octubre.

 

2. «I les factures que no s’abone perquè s’han perdonat com consten?».

La pregunta la formulava Rosa María Seoane, advocada de l’Estat, a Teresa Prohías després que aquesta justificara que les factures no pagades no constaven enlloc. Una pregunta difícil de respondre.

 

Josep Lluís Trapero

Tot i estar processat per rebel·lió a l’Audiència Nacional i enfrontar-se a una pena d’11 anys de presó, el Major dels Mossos decideix enfrontar-se a les preguntes acompanyat per la seua advocada, Olga Tubau.

3. «Abans de Jordi Sànchez em va cridar el conseller Forn, que és qui em diu que em telefonarà el senyor Sànchez per mirar de mitjançar. Quan telefona, em dona el missatge que, en la mesura possible, intentaran ajudar».

Jaime Zaragoza era el fiscal encarregat d’interrogar Trapero. Li preguntava, primer, per l’intercanvi de telefonades amb el president de l’Assemblea Nacional Catalana el 20 de setembre. Segons revelava el Major dels Mossos, el cos policial els va demanar fer un cordó de voluntaris en la concentració perquè es col·locara prèviament al cordó policial.

4. «El jutge del 13 em va dir que havíem de fer alguna cosa per traure la comissió judicial del Departament d’Economia. Em va dir que la secretària no podia eixir i ens quedàrem estranyats: aquella no era la percepció que nosaltres teníem».

El Major dels Mossos contradeia la versió esgarrifada de Montserrat del Toro, secretària judicial, que explicava els fets d’aquell dia amb un to molt distint. Trapero reconeixia, això sí, que la Guàrdia Civil pretenia abandonar l’escorcoll amb els vehicles i que els Mossos es van dir que no es donaven les condicions.

5. «El motiu pel qual es va oferir l’eixida de la teulada no era per considerar insegur el cordó, sinó perquè quan jo rep la trucada del jutge a la nit ja s’havia desmuntat el cordó policial. Quan jo parle amb el jutge i em diu que donem eixida a la comitiva. Llavors van oferir aquesta eixida alternativa a la secretària per estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó policial. Aquesta és la raó».

També sobre el 20S, Trapero explicava la seua versió sobre la marxa de la secretària judicial pel terrat de l’edifici. Una història que ha alimentat el relat acusador de la Fiscalia. El Major també desmentia que la secretària abandonara l’edifici camuflada.

6. «Em va arribar que hi va haver un llançament d’una botella d’aigua a dos agents abans de l’eixida de la secretària judicial perquè els van confondre amb guàrdies civils. També, cap a les 10 de la nit, un grup de gent es va saltar el cordó per posar-se davant de la brigada mòbil per impedir el pas i llançar alguna botella d’aigua i espentar en algun moment. I també, evidentment, allò dels cotxes».

Aquests eren tots els fets «violents» dels quals Trapero tenia constància el 20 de setembre.

7. «Si el senyor Forn haguera dissenyat un dispositiu hauria estat una aventura. Ell no és un tècnic».

Preguntat per les acusacions sobre l’ingerència del conseller d’Interior en els dispositius policials, Trapero negava aquesta participació per raons professionals i competencials.

8. «Vaig traslladar a la Fiscalia que no compartia la designació de Diego Pérez de los Cobos [com a coordinador policial l’1 d’octubre], però li vaig fer saber que compliria amb les ordres».

Un dels temes que més ressò han tingut des de l’inici del judici ha estat el desacord del Major amb la designació del coronel de la Guàrdia Civil. Un fet comentat també pel mateix Pérez de los Cobos. Trapero ho confirmava al Suprem. Trapero, fins i tot, mostrava el seu desacord amb el tracte que va rebre per part del coronel, qui li hauria donat instruccions «sense que ningú no em digués que era ell qui m’havia de donar ordres». Una escena que va tindre lloc en una reunió convocada per fiscals.

9. «L’1 d’octubre es podia evitar de moltes maneres. La instrucció de Fiscalia demanava un setge de 100 metres al voltant dels 2.300 col·legis electorals des del divendres anterior. Evidentment, també clausurar els centres, precintar-los... Una sèrie de coses que en l’escenari de després de l’ordre del TSJ no es contemplaven».

El Major discrepava de les ordres de la Fiscalia.

10. «Quants centres van desallotjar els Mossos emprant legítimament la força?».

Era la pregunta de Javier Ortega Smith, membre de l’acusació popular i secretari general del partit ultradretà Vox. De fet, part del relat acusador es basa en que els Mossos haurien d’haver estat més contundents l’1 d’octubre, malgrat que va ser el cos policial que més col·legis electorals va tancar.

11. «Amb el conseller Jané vam parlar de la incomoditat que ens produïa a tots dos la situació política. I ell va plegar perquè no volia córrer cap risc».

El predecessor de Joaquim Forn va deixar el Govern el mes de juliol per les raons que Trapero argumentava. Unes raons que compartia el Major.

12. «Penso que hi havia un punt d’irresponsabilitat en les declaracions de Joaquim Forn».

Era la primera gran crítica del Major al conseller d’Interior, que havia declarat que l’1 d’octubre es podria votar amb normalitat. Trapero anava a més: «aquelles explicacions encaixaven molt malament en la mesura que teníem ordres judicials concretes».

13. «Vaig informar el conseller de les ordres que rebíem de la Fiscalia. Estàvem en un context en què les ordres es publicaven en la premsa».

Trapero justificava la comunicació amb Forn en el sentit que «treballava des de la confiança amb el càrrec polític». I a més, criticava les filtracions judicials a mitjans, que solien saber abans que ningú de les decisions de Fiscalia. En aquest sentit, l’alt càrrec de la policia catalana denunciava que «algun dia caldrà que algú busque qui va enviar a la premsa les ordres de la Fiscalia». Al mateix temps, el Major dels Mossos declarava que «mai no he fet arribar un esborrany al conseller del que vaig enviar a la Fiscalia».

14. «Abans del referèndum, el dispositiu que va presentar la Guàrdia Civil eren uns efectius a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. Res més. La Policia Nacional no tenia res. I nosaltres vam presentar un pla d’actuació».

El Major suggereix que els cossos policials estatals no havien preparat massa l’estratègia per evitar el referèndum de l’1 d’octubre.

15. «Hi havia barris on hi ha grups que havien participat en concentracions de to que passava del reivindicatiu contra la policia i en algunes zones era previsible que aquella resistència activa que anara més enllà de la passiva».

Trapero admetia que tenien previst cert risc d’episodis violents entre votants i forces policials.

16. «Les declaracions dels polítics sobre el referèndum ens van molestar bastant. Va donar una imatge que va alimentar una cosa que estem pagant i que no s’adequa amb la realitat».

Era la resposta de Trapero a Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn. D’aquesta manera -i amb altres frases que veurem tot seguit-, el Major dels Mossos trenca el relat que el vincula com a col·laborador necessari -a ell i al cos policial català- per fer possible l’1 d’octubre. També qüestiona amb força l’argument que la cúpula política donava instruccions als Mossos d’Esquadra.

17. «La incorporació del conseller Forn no va suposar canvis estructurals ni operatius. Tampoc no se li hauria permès».

Una vegada més, Trapero negava l’argument de la intervenció política sobre el cos dels Mossos d’Esquadra.

18. «L’1 d’octubre, algú va decidir trencar la coordinació entre els cossos policials: les reunions es van anul·lar».

El Major dels Mossos també discutia l’actuació dels cossos policials espanyols en termes de cooperació.

19. «En una ocasió vaig dir a Jordi Sànchez que ell no em diria a mi com es feia un dispositiu policial».

L’expresident de l’ANC, amb voluntat col·laboradora, va anar més enllà del seu deure, segons el cap dels Mossos d’Esquadra que, malgrat això, assenyalava que la predisposició de Sànchez sempre va ser de col·laborar amb el servei d’ordre «i amb tot allò que li demanaren».

20. «Des del 25 d’octubre, els Mossos tenien un dispositiu preparat per detenir el president Puigdemont i els consellers si ens ho ordenava la justícia».

Era, sens dubte, el titular del dia i el que millor resumia l’actuació dels Mossos envers la tardor del 2017. Trapero revelava que es va posar a disposició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per si es proclamava la Declaració Unilateral d’Independència.

21. «El 26 de setembre vam instar el Govern al compliment de la legalitat i no vam eixir satisfets de la reunió».

En aquesta ocasió, Manuel Marchena optava per un recurs mai emprat fins ara al judici: establir unes preguntes relacionades amb el cas per esclarir fets. I pel que fa a la preocupació expressada pel Major durant l’interrogatori en relació a dos reunions prèvies al referèndum, Trapero evidenciava el seu desacord amb la postura dels governants catalans aquells dies, disposats a fer factible el referèndum.

22. «Els vam emplaçar a complir la legalitat de les ordres judicials, els vam dir que nosaltres, evidentment, les anàvem a complir, que no s’equivocaren. Els vam dir que el cos de Mossos mai no trencaria amb la legalitat, que no acompanyàvem el projecte independentista, que no estàvem d’acord amb els missatges d’alguns polítics...».

Era una explicació més detallada del posicionament dels Mossos aquells dies. Concretament, allò es va traslladar en una reunió demanada el 28 de setembre per la cúpula del cos policial català i que es va celebrar el 29 amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Una reunió a la qual també havia d’assistir Carme Forcadell, presidenta del Parlament, segons havia demanat Trapero -tal com declarava al Suprem. Va ser l’última reunió abans de l’1 d’octubre. Segons la testificació del Major, el president Puigdemont va respondre a aquell missatge adreçat des del cos dels Mossos d’Esquadra en els següents termes: «hagan lo que tengan que hacer». Un testimoni que descarta, de totes totes, els delictes de rebel·lió i sedició, impossibles de cometre sense la col·laboració d'un cos armat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.