Festa conscienciada

Falles que cremen estereotips

La instrumentalització de les falles, en un primer moment, pel franquisme i, després, per la dreta valenciana van incorporar a la festa un pensament dominant de caràcter conservador. Amb exemples com ara Arrancapins o Na Jordana, un grapat de comissions han recuperat a poc a poc l'essència crítica apostant per temàtiques socials i reivindicatives, com ara la igualtat de gènere, els drets LGTBI o els fenòmens migratoris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els petards, la música i els monuments havien conquerit tota València. El calendari marcava l'inici dels dies més intensos de les Falles amb la plantada. Cada comissió admirava l'obra de la seua falla amb la il·lusió de tot un any de treball i sacrificis. Una alegria que prompte va transformar-se en ràbia i tristesa a les comissions del Carrer de Dalt-Santo Tomás i República Argentina-Doctor Pallarès Iranzo. Ambdues havien partit atacs a les seues creacions durant la nit de la plantà. Mentre la primera s'indignava en observar la seua falla infantil completament destrossada, la segona s'empipava per veure el cap d'una de les figures decapitat. La representació de dos xics besant-se semblava crear granellades als sectors reaccionaris de València. Era l'any 2018. Fa només dotze mesos.

Aquelles agressions contra les falles, de fet, tenien el mateix denominador comú: l'objectiu de trencar dues escultures falleres que clamaven per la igualtat i la llibertat sexual. Unes accions homòfobes, però, que mostraven l'aposta d'algunes comissions per la denúncia social, per la reivindicació dels drets de les minories i per relegar la crítica blanca que ha monopolitzat durant dècades la festa major de la capital del País Valencià. O dit d'una altra manera: per recuperar l'esperit de monuments populars que a les acaballes del segle XIX molestaven els poderosos. Les sancions amb 10 pessetes de l'any 1872 a les persones que plantaren una falla reflectien la incomoditat de les classes dirigents amb la celebració tradicional de les capes més humils.

Aigualides per l'entrada de l'alta burgesia, instrumentalitzades pel franquisme i utilitzades per la dreta valenciana, les Falles van convertir-se en un àmbit profundament conservador. També per la manca de sensibilitat dels sectors progressistes cap a la festa. Ara bé, va haver-hi excepcions durant aquells anys que van marcar el camí d'altres comissions falleres. I que han conformat un univers faller més plural i obert que dècades ençà.

Arrancapins, ubicada al barri d'Abastos, fou de les pioneres. «Durant els temps de la transició, la Falla Arrancapins de València va aconseguir canviar el model convencional de comissió fallera des de dins. Fou un procés dur i costós. Però la revolució fallera encetada en Arrancapins a finals dels anys 70, prolongada amb èxit en les dues dècades posteriors, va suposar una autèntica alternativa, tot i que minoritària, en un món faller molt conservador, encotillat i privat del seu primigeni geni subversiu», escrivia aquest dijous el sociòleg expert en el món faller Gil Manuel Hernández al diari La Veu, precisament, sobre aquesta comissió.

«D'ençà que vam constituir-nos com una associació cultural, nosaltres hem traslladat els nostres principis valencianistes, progressistes i laics a la festa de les falles», indica Pep Romero, coordinador de la comissió. «Deixarem de ser una falla presidencialista i vam organitzar-nos de manera assembleària. L'assemblea, de fet, va decidir als anys 90, a proposta de les dones integrants, deixar de tenir falleres majors i infantils. Consideràvem aquesta figura com a masclista», relata Romero.

Una de les falles crítiques d'Arrancapins| Comissió Arrancapins

Una filosofia oberturista que s'ha traslladat en la plantada de la falla: «Les nostres falles, elaborades per la mateixa comissió, són una creació col·lectiva». «Hi participen grups com ara el d'afectats per malalties mentals Grupo de Apoyo Mutuo València, que es reuneix tots els dimecres al nostre casal, i les Falles Antifeixistes», explica. Amb la col·laboració dels pares i mares de l'Ampa del centre Teodor Llorente, Arrancapins contribueix a crear «una xarxa-falla», com ho defineix Hernández a la seua peça. «Nosaltres entenem les Falles d'una manera oberta i participativa, en la qual pot col·laborar tothom», agrega Romero, qui exemplifica la manera de funcionar de la comissió amb un programa faller farcit d'activitats reivindicatives, solidàries, lligades a la memòria històrica i a defensar de la cultura pròpia del País Valencià.

«Les nostres temàtiques, a més, contenen sempre crítica social. Busquem l'essència de quan les classes populars atacaven a totes les persones que els oprimien a través de les falles», exposa. No debades, els bisbes ultraconservadors, els problemes mediambientals de les nuclears, l'entrada de l'Estat espanyol a l'OTAN, polítics de diferent signe ideològic o l'erosió de l'Estat del Benestar a causa dels negocis privats han sigut alguns dels assumptes que han tractat a les seues representacions falleres. «La Falla d'enguany reivindica aquelles dones importants a la història i que quasi ningú coneix les seues aportacions. Nosaltres oferim als visitants l'oportunitat perquè les descobrisquen amb la lectura d'un codi QR i que, a més, afegisquen altres exemples que la resta no coneixem», anima.

Na Jordana, situada al barri del Carme, també ostenta un caràcter de denúncia de les injustícies des de fa anys. «Si no hi ha crítica, no hi ha falla», afirma com a lema de la comissió Pere Borrego, històric dirigent de Na Jordana. «Nosaltres sempre hem fet denúncia social des d'un vessant satíric, per al qual han passat els temes d'actualitat més rellevants de la política local o internacional», ressalta Borrego d'una falla que l'any passat defensava la llibertat sexual i qüestionava el liberalisme a ultrança. «Des de Na Jordana, a més, hem demostrat el nostre compromís amb la llengua. I l'exemple són els quatre premis seguits de la Generalitat Valenciana per l'ús del valencià al nostre llibret», remata.

La Falla Lepanto-Guillem de Castro n'és un altre cas paradigmàtic. «Sempre hem estat una comissió molt compromesa amb el món de les Falles i el seu entorn social i artístic. S'ha de tenir en compte que l'any 1871 va plantar-se un monument que representava una mestra ensenyant els nens a l'escola», indica José Antonio Caballero, dirigent de la comissió. «A causa d'això, i després d'analitzar i discutir la nostra aportació al món faller, l'any 1999 vam decidir encaminar-nos cap a nous conceptes artístics i temàtics dintre de les falles innovadores i experimentals», narra.

D'aquesta manera, i escollit des d'aleshores artistes lliures o escultors, han realitzat monuments que tracten els assassinats masclistes, la diversitat sexual o els fenòmens migratoris. Una falla amb gegants que representaven els migrants o diverses figures sobre les diferents opcions sexuals i de gènere mostraven l'aposta d'aquesta comissió per trencar estereotips des de les falles, i també dintre d'un món deslligat d'aquests assumptes socials. «La falla d'enguany ha estat dissenyada per Ana Ruiz, que ha configurat un monument que aixopluga diverses crítiques socials al seu interior», destaca Caballero.

Campanya de la Falla Borrull per visibilitzar dones de renom al llarg de la història arran del motiu del seu monument d'enguany

El compromís amb els drets LGTBI va ser reconegut l'any 2017 per part de Lambda amb el Premi Arc Iris. Aquest guardó, de fet, s'ha impulsat des de l'organització valenciana en defensa dels drets LGTBI amb la col·laboració de la Junta Central Fallera arran de l'arribada de l'esquerra a l'Ajuntament de València. Encara més, la regidoria d'Inclusió i Polítiques Inclusives, dirigida per Isabel Lozano (Compromís) junt amb Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva de Compromís, van impulsar els guardons Caliu, que distingeixen la falla més inclusiva. A aquest reconeixement, hi van optar comissions com ara Marqués De Montortal-Berni i Català; Micer Rabasa-Poeta Maragall; Glòria-Felicitat- Tremolar (Castellar-L'oliveral); Sant Josep De La Muntanya-Terol; Duc De Gaeta-Pobla De Farnals; Àngel Guimerà-Pintor Vilaprades; Palleter-Erudit Orellana; Plaça De Jesus; Universitat Vella-Plaça Del Patriarca; Vicente De Paul-Diputada Clara Campoamor; Pintor Pascual Capuz-Fontanares; Lepanto-Guillem de Castro-Dr. Montserrat-Pl. De l'Encarnació. La guanyadora fou Plaça del Patriarca seguit de Guillem de Castro.

Tot i que no va competir pel guardó Caliu, la falla Borrull-Socors va apostar anys enrere per reivindicar als seus monuments els drets LGTBI. A la creació artística que van plantar per al centenari de la comissió, hi estaven presents les lluites dels col·lectius gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Però també l'assetjament escolar, el maltractament a les dones o els relats de les víctimes de l'accident del metro de València de l'any 2006. «Era una falla en la qual intentàvem mostrar l'actual món sense sentiments, en els quals les persones miren cap a un altre costat davant la tragèdia dels refugiats o en les reclamacions de les víctimes del metro», apunta Sebastián Marín, president de la comissió fallera.

«Enguany continuem amb aquesta senda de reivindicacions socials, en aquest cas fent una falla que aborda la perspectiva de gènere. Anomenada 'Absents, presents i innocents', en els quals les absents serien les dones assassinades, els presents les persones que han d'implicar-se en aquesta batalla contra la violència de gènere i els innocents. Aquests darrers, fent un joc de paraules que vol dir que no sents, serien aquells que no s'involucren en una qüestió que ens incumbeix a tots», destaca sobre la proposta de Borrull-Socors, i que inclou una campanya de visibilització de dones rellevants a la història oblidades als llibres de text. Aquesta falla, al seu torn, va acordar mitjançant una modificació dels seus estats amb la qual possibilitava la figura del faller major.

Des del centenari, la comissió ha explorat també el seu vessant més mediambiental. «Emprem materials o objectes que estan tirats a la brossa. Una mostra d'aquesta filosofia per reutilitzar materials va ser la falla de l'any passat amb les cadires, que va ser elaborada per quatre membres de la nostra comissió», recorda. I ressalta: «Nosaltres no emprem materials com ara suro. Sempre n'utilitzem de reciclats o que estan al fem». Una aposta a la qual també va sumar-se en 2018 Mossèn Sorell Corona. Organitzada per Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i Retorna, va projectar-se una falla infantil que formava un arbre amb llaunes i envasos de plàstic. L'objectiu era conscienciar sobre la contaminació d'aquestes deixalles.

«A la falla Sant Vicent de Paul Diputada Clara Campoamor, alternem les falles blanques amb altres fetes de materials com ara la fusta», indica José Miguel Godoy, directiu de la comissió. Amb una tasca destacada en l'elaboració dels llibrets, van participar dels premis Caliu. I han realitzat monuments crítics amb la vigilància del poder i dels gegants digitals. «Vam plantar un gran ull com a símbol de com tot el món està controlat avui en dia», detalla. Més contundents, però, van ser a la comissió Ripalda-Beneficència-Sant Ramon, amb una creació dedicada per denunciar les retallades anys ençà. «Fou una de les nostres creacions més directes i concretes», expressa Jesús Peris, de la comissió i president de l'Associació d'Estudis Fallers. «Nosaltres apostem per una falla arrelada al barri i d'origen populars, que manté tradicions quasi desaparegudes com una gran olla de fesols», indica. I afirma: «A poc a poc, la dinàmica de les comissions ha canviat. Ara hi ha menys rebuig militant a les falles que fan més crítica social, innoven en formats i busquen les autèntiques essències».

València en venda, la campanya de l'artista Miguel Arraiz per promocionar la seua creació de denúncia social| Vota València en venda. 

José Nicola, de la Federació I + E, que aixopluga bona part de les comissions més trencadores del món associatiu falles, coincideix: «Ens estem normalitzant. Ens anomenaven com als rarets, fins i tot, nosaltres mateixa ho havíem assumit. Però és una qüestió que està canviant». «Els tipus de falles que fem solen parlar de l'actualitat més rellevant des d'un punt de vist imminentment crític i satíric. Són falles que et parlen soles, no són aquelles que no et diuen res en veure-les», afirma el directiu d'una federació que durant la proclamació de la festa major de València com a Patrimoni de la Humanitat van lluir una bufanda en solidaritat amb les persones que passen fred i no comptem amb un sostre en el qual viure a la capital valenciana.

Artista durant uns anys a Nou Campanar, la falla del constructor Juan Armiñana, Miguel Arraiz ha tornat a la seua comissió de naixement, Castielfabib. «Ho he fet perquè tenia ganes de fer un falla amb la qual el missatge arribara directament al públic. Es tracta d'una plataforma petroliera amb el lema 'D'on no hi ha, no es pot treure'», conta un creador que va exportar els seus monuments al festival dels Estats Units Burning Man. I continua: «La intenció és fer una crítica social total, i per això hem impulsat a les xarxes la campanya del fals partit de València en Venda». «És una falla que intenta ser incòmoda amb tots els polítics. Si una creació no desperta les ganes de censurar-la d'un polític, no has fet bé el teu treball. Els polítics no haurien de fer-se fotos a les falles. Al contrari, haurien de tenir vergonya», reflexiona. I assenyala: «La dinàmica actual és producte d'unes falles al servei del poder i que practiquen una crítica blanca». Tota una declaració d'intencions de l'altre pol faller que crema estereotips amb les seues falles. Siguen sobre diferents temàtiques actuals o dins d'un món faller encara dominat pel pensament conservador.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.