Judici 1-O - Premsa Internacional

El món segueix mirant el judici i el procés

Els diaris internacionals segueixen informant sobre el judici que se celebra a Madrid contra els dirigents independentistes, analitzant el procés català i, aquesta setmana també, la candidatura al Parlament Europeu de Carles Puigdemont. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant la setmana, tot el que es refereix al procés català i el judici en el Tribunal Suprem a Madrid ha estat objecte d’atenció de la premsa internacional i, a més, ara també, la candidatura europea de Carles Puigdemont.

“Una errada”. Així defineix un articulista de The New York Times, Diego Fonseca, el procés judicial que es desenvolupa en el Tribunal Suprem, a Madrid, contra els dirigents independentistes. Raona l’autor que a pesar de la pretensió espanyola de solucionar per la via de la llei el problema, “els crits de llibertat dels presos polítics no han cessat i les mobilitzacions (a favor de la seva llibertat) es mantenen vives”. A parer de Fonseca, Espanya no sap enfrontar-se a un problema eminentment polític. Així, assegura, les declaracions dels acusats han posat de manifest la “veritat política catalana” que deixa en evidència “que la idea d’independència és una reivindicació més democràtica” que el manteniment “d’una nació monàrquica que va a destemps amb la història”. Fins i tot, avalua declaracions com les d'Oriol Junqueras són “un acte de fe democràtica” que busquen “un lloc a la història” on l’actitud espanyola ho tindrà malament. I, per si faltava quelcom, al seu entendre, “les proves per demostrar aquests delictes (de rebel·lió, sedició i malversació) s’esvaeixen. L’Estat poc ha fet per demostrar que la Generalitat desvià fons de les arques públiques per finançar el referèndum i que hi hagués violència”. En conclusió, Fonseca expressa la seguretat que el resultat pràctica del judici serà “esgotar la confiança de milions de catalans en el sistema judicial espanyol”.

Tot el contrari pensa Paul Ingendaay, columnista de l’alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung. Al seu mode d’entendre, “el judici d’exmembres del govern regional català revela la independència del poder judicial espanyol. Els separatistes, per una altra banda, revelen una vegada més la seva idea antidemocràtica de la llei” i valora, sobretot, que qui vulgui “pot seguir la cobertura diària en viu, a Internet, sobre com es porta a terme el procés (en el Tribunal Suprem, a Madrid) a un estat constitucional”.

A Escòcia, The National centra la seva atenció sobre la candidatura de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. “No està clar si podrà servir com a eurodiputat, atès que hauria de jurar la Constitució a Espanya, on seria arrestat”, però explica que en realitat tant és que acabi per prendre possessió o no perquè l’objectiu fonamental “és internacionalitzar el procés”. Contextualitza el diari per als seus lector explicant com s’han forjat totes les candidatures, també a les eleccions generals: “l’exprimer ministre (Puigdemont) també imposà les seves opinions sobre el sector més pragmàtic del partit en vistes a les eleccions del 28 d’abril”. Explica que els llocs més rellevants estan ocupats pels “que estan sent jutjats” a Madrid. Creu el diari escocès que després de les eleccions es tornarà a posar a debat “la qüestió de si els diputats separatistes catalans (en el Congrés) haurien d’intentar participar en política amb el govern central o bloquejar sistemàticament el funcionament de les institucions fins el punt de fer-les col·lapsar” i, al seu entendre, “probablement seguiran (Puigdemont i els diputats) una línia dura per assegurar el suport al dret a l’autodeterminació”.

El mateix diari també fa referència, en un altre article, al desenvolupament del judici a Madrid contra els dirigents independentistes. Assegura The National que “els observadors (internacionals) han criticat les accions del jutge Manuel Marchena perquè, segons varen dir, ‘trivialitza’ la violència policial durant el referèndum de 2017”. Explica als lectors que “un grup internacional, Trial Watch, que assisteix al judici (...) ha dit que quan Marchena es negà a permetre la verificació de la credibilitat d’alguns testimonis i limità les preguntes de la defensa, havia permès la trivialització de la violència policial” en el referèndum. Cosa que “creuen que podria posar en dubte el dret a la defensa, la igualtat de tracte i, en definitiva, el dret a un judici just”.

A Bèlgica, Le Soir destaca que “l’exlíder català Carles Puigdemont, que va dirigir l’intent de separar-se d’Espanya el 2017, va ser elegit el passat dissabte per ser cap de llista del partit separatista català a les eleccions europees de finals de maig”. Exposa que l’estratègia que explica la candidatura és “la internacionalització” de la reivindicació catalana, tal i com ho prova que a través de Twitter el mateix Puigdemont “digués que ‘és hora de prendre una nova iniciativa per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació’ de Catalunya”. Explica que la declaració “d’una república catalana provocà la crisi política més greu que Espanya ha conegut des del fi del govern de Franco”.

El britànic The Guardian focalitza sobre la comparació que va fer la consellera de Presidència Elsa Artadi amb Anna Frank “quan digué que ‘no se’ns permet tenir cap opinió, se’ns pot dir que tinguem la boca tancada però això no ens impedeix tenir la nostra pròpia opinió’”. Tot d’una, “l’ambaixada israeliana a Madrid acusà el govern català d’utilitzar l’Holocaust ‘per promoure una causa política’”. Recull les paraules d’Assaf Moran, segon de la legació diplomàtica d’Israel a Madrid: “aquesta comparació és una desgràcia”. Així mateix el diari referit també ressalta la polèmica ordre de la “comissió electoral espanyola” que ha “ordenat al govern independentista català que retiri els llaços grocs i les banderes separatistes dels edificis oficials perquè diu que són símbols partidistes i que les autoritats regionals no els han d’utilitzar durant el període electoral”.

Finalment, a Alemanya, el Süddeutshe Zeitung publica una anàlisi de Thomas Urban sobre la forma de fer política de Pedro Sánchez i conclou que “té un estil de governar arrogant, propi d’un afeccionat, li agrada anunciar projectes grandiloqüents , com la retirada de les restes de Franco (del Valle de los Caídos) sense que (el Govern) sàpiga qui és el responsable legal de la tomba” del dictador, i que aquesta forma de fer “la posa en pràctica” amb tot, també “amb el separatisme català”. Diu Urban que “el primer ministre no se’n va adonar que no podria resoldre la crisi del separatisme català pel seu compte”. Afegeix l’autor que “hauria de treure el problema de Catalunya de la disputa entre partits (polítics) i involucrar als grups de dreta” en la solució. “Però Sánchez no té el caràcter conciliatori per forjar” aquest tipus d’entesa política que és imprescindible per trobar “una solució” al conflicte català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.