Feminisme

Pocs canvis polítics a Europa després del #MeToo

El president del Parlament Europeu va prometre una manera de procedir estricta contra les agressions sexuals. Les víctimes critiquen que s’ha fet massa poc.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Antonio Tajani es va aventurar molt: «castigaré durament qualsevol membre que no compleixi les nostres normes», va dir el president del Parlament Europeu a la tardor de l’any 2017. Parlava de l’assetjament sexual enmig del debat desencadenat entorn del moviment #MeToo.

Llavors s’havien fet públiques dotzenes d’acusacions d’assetjament sexual al Parlament Europeu, més que en qualsevol altra institució oficial d’Europa. Sonava com si Tajani volgués un canvi cultural. Però era només una façana, diuen ara els qui advoquen a favor de noves disposicions al Parlament.

Per exemple, Julia Reda. La diputada, que fins fa poc formava part del Partit Pirata d’Alemanya i ha començat a ser coneguda en els últims mesos per la seva lluita contra la reforma dels drets d’autor, fa mesos que intentava fer fora un altre diputat després que diverses dones li comuniquessin que les havia assetjades. Per més clar que semblés el cas, Reda no era capaç d’aconseguir que l’acomiadessin.

O Terry Reintke, diputada d’Els Verds i víctima d’assetjament. Diu: «el president del Parlament Europeu es nega a treballar quan es tracta del #MeToo». Tajani ha de fer del tema una qüestió primordial. «És un escàndol que no compleixi la voluntat del Parlament».

Els eurodiputats ja van aprovar una resolució a la tardor del 2017 en què demanaven a Tajani i a l’administració assegurar el millor camí possible cap a una política de tolerància zero en tots els àmbits. Per a aconseguir-ho, s’hauria de designar un grup de treball d’experts independents per a avaluar la feina d’ambdós comitès consultius interns en matèria de denúncies d’assetjament. I també s’haurien d’impartir cursos de formació obligatoris sobre el respecte i la dignitat al lloc de treball.

Però res d’això no ha passat. Fins ara només s’ha adoptat un codi de conducta i s’han oferit cursos voluntaris. Un dels comitès consultius fa un mes que va acabar un informe, un document de 44 pàgines, al qual Der Spiegel ha tingut accés, que descriu la feina del comitè durant els darrers cinc anys. Només es va informar de i es va treballar en setze casos, que implicaven principalment assetjament moral, «encara que algunes investigacions van aportar proves d’un possible assetjament sexual», diuen. L’informe fa una llista de recomanacions per a més prevenció i formació, per exemple de nou més cursos obligatoris per als parlamentaris.

Dimecres a la tarda, després d’ajornar-ho diverses vegades, la mesa del Parlament és va ocupar finalment del document, però, segons diuen els qui hi havia present, una altra vegada no hi va haver acord. Tajani va proposar, entre altres coses, primerament remetre la qüestió de la formació al servei jurídic i al comitè jurídic. Això ha de servir per a comprovar si aquesta obligació és compatible amb el mandat lliure dels diputats. El tema del #MeToo es va postposar un altre cop.

Reda explica el que volen dir les accions de Tajani en la pràctica. La seva conclusió és clara. «És molt fàcil acomiadar treballadors que no fan bé la seva feina», diu. «Però, quan l’assetjament sexual entra en escena, es torna increïblement complicat».

Reda seu al seu despatx a la cinquena planta de l’edifici del Parlament a Brussel·les. És dilluns al matí, i parla de la seva disputa amb l’administració, contra la qual lluita mentre públicament tothom només sentia a parlar de la batalla contra els filtres de publicació. El director de la seva oficina ha estat acusat d’assetjament sexual. «Vaig presentar declaracions i protestes de set dones que han tingut experiències desagradables amb Gilles Bordelais», diu Reda.

En conseqüència, l’administració del Parlament va establir un procediment de conciliació intern. Llavors Reda, sorpresa, es va adonar que un acomiadament no seria possible ara com ara. El motiu: una de les víctimes, que en aquell temps era l’estudiant en pràctiques de Reda, s’havia dirigit al comitè consultiu que era responsable d’ella. De moment, s’ha d’esperar a veure a quin resultat arriba aquest procediment, argumenta l’administració contra Reda.

Reda ho troba absurd. «Perquè haguessin acomiadat el meu company, hagués estat millor que ningú protestés, això també m’ho van dir». D’aquesta manera, queda clar: «si volen que els treballadors recorrin al comitè contra l’assetjament, no ho poden utilitzar com a excusa per a postposar o impedir una sanció real».

Incidents com aquest es difonen per Brussel·les i destrueixen la confiança de les víctimes. Amb el pas del temps, la frustració ha crescut tant que s’han organitzat sota la iniciativa «MeTooEP» i han creat un blog on comparteixen les seves experiències. El blog és la continuació digital de la petita llibreta en què Jeanne Ponté, una de les fundadores del grup, va començar aviat a recopilar declaracions d’aquest tipus (SPIEGEL 46/2017). «El Parlament no ha pogut fer res més que correccions cosmètiques», diu Ponté actualment.

Almenys, pel que fa a la qüestió de Bordelais, número dos de la llista del Partit Pirata per a les eleccions europees, el comitè consultiu ha arribat a una conclusió sobre el cas de l’estudiant en pràctiques: «Aspectes del seu comportament representen assetjament sexual». Bordelais va afirmar en una consulta de Der Spiegel que ha comès «errors», però que «no ho descriuria com a assetjament sexual». No obstant això, va anunciar que no acceptaria el seu mandat en cas que el departament de recursos humans trobés «que no valgués com a assistent».

Finalment, el Parlament ha acomiadat Bordelais, però això no ha tingut res a veure amb les acusacions de les dones, sinó amb una entrevista en què va criticar obertament la seva cap.

Reda s’exaspera. L’entrevista no va anar estupendament, però tampoc no va ser un drama. La qüestió és l’assetjament. «Però no hi ha hagut res a fer», diu. «De sobte l’administració del Parlament s’ha bolcat en l’activisme».

Traducció de Jasmí Pérez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.