Clavegueres

El comissari que va introduir Villarejo a les altes esferes policials

La investigació sobre els tèrbols negocis del comissari José Villarejo ha obert de bat a bat les clavegueres de la policia espanyola. Un viatge pels baixos fons de l'Estat que Villarejo va iniciar quan el subdirector de la policia Agustín Linares va reclutar-lo l'any 1993. Fons reservats, suposat espionatge a periodistes, presumptes favors a constructors i articles polèmics contra els Mossos d'Esquadra són les ombres del valedor policial de l'agent que va participar de l'Operació Catalunya, el dispositiu del ministeri d'Interior per desacreditar l'independentisme català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Espionatge a Podem. Guerra bruta informativa contra l'independentisme català a través d'informes policials apòcrifs. Presumptes robatoris de documents sensibles per al Govern espanyol del popular Mariano Rajoy que guardava l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Seguiments ordenats pel BBVA per desbaratar operacions empresarials. Fins i tot, incendis suposadament provocats per destruir papers compromesos per a alts directius de l'Ibex 35. La recerca judicial sobre els presumptes negocis tèrbols de l'obscur comissari José Manuel Villarejo ha destapat de bat a bat les clavegueres policials i econòmiques espanyoles. I han irromput en plena campanya electoral arran de les revelacions sobre com va conspirar-se suposadament des de l'executiu espanyol contra el partit morat.

Amb placa i pistola des de 1972, Villarejo va començar a articular el seu empori empresarial quan va agafar l'excedència l'any 1983. Una època més tard, però, tornaria al cos policial per encarregar-se dels treballs més inconfessables mentre continuava amb els seus negocis. L'alt comandament policial que va avalar-lo, segons un document que va firmar el mateix Villarejo i apunten diverses informacions, fou Agustín Linares, aleshores subsecretari de la policia espanyola.

En aquell escrit -elaborat davant els intents de traslladar-lo a una altra comissaria una vegada Linares havia sigut destituït del seu càrrec-, Villarejo apunta que «des de fa prou anys i per tenir un gran nivell de confiança amb el sotsdirector general d'Operacions, Agustín Linares, vaig incrementar aquestes relacions amb el Ministeri d'Interior amb diverses activitats sol·licitades, que sovint no foren retribuïdes». «Estava incrustat en el Departament d'alliberats, amb cobertura, fins i tot, davant de la resta de funcionaris en dedicar-se a activitats privades i sense l'obligació de concórrer a dependències oficials en horari normal», detalla a la queixa que va formular l'agent de les mil i una cares, i que va ser avançada per Voz Pópuli.

«En existir un projecte de creació de la Brigada Central d'Intel·ligència encarregada de la captació i anàlisi d'informació pura, se'm va plantejar la integració en aquest projecte, ja que era d'interès disposar de personal de la més absoluta confiança», continua l'excomissari. I afegeix sobre la seua activitat: «Aparentment, estava al marge de la Comissària General d'Informació i [se'm va proposar] que disposara d'una infraestructura en funcionament, empreses o negocis dedicats a les més diverses activitats». «Tota activitat es duia a terme amb l'autorització expressa del subdirector general operatiu (Agustín Linares) i del Comissari General d'Informació (Jesús Martínez [torturador franquista que va estar condecorat, a banda d'esquitxat pel terrorisme dels GAL])», s'assenyala al document que va escriure un dels agents més tèrbols de la democràcia espanyola.

Entre les tasques desenvolupades pel comissari, hauria estat un avís a Linares sobre un assumpte força sensible. Suposadament hauria advertit al comandament policial de la detenció de l'aleshores director general de Seguretat, Julián Sancristóbal, per part del magistrat Baltasar Garzón. Sancristóbal fou condemnat més tard pel segrest de Segundo Marey i per malversar fons reservats de l'Estat espanyol. Al document, però, s'afirma que el comissari va col·laborar i va seguir informant Linares.

Fons reservats i seguiments policials

Aquest comandament de la policia espanyola, no debades, va estar imputat per desviar diners destinats a pagar confidents de les forces de seguretat, tot i que va quedar absolt durant el judici per falta de proves. Com a investigat, va reconèixer que va cobrar dels fons reservats. I va confessar que dels sis milions de pessetes rebuts, va invertir-ne tres en un pis i la resta va ingressar-los en un compte sense declarar-ho al fisc. També va adquirir un cotxe amb aquella quantitat, segons les seues paraules. Ara bé, va justificar ambdues compres perquè el grup terrorista Grapo coneixia la matrícula del seu vehicle. Linares, de fet, no considerava que hi haguera res estrany en rebre aquells diners, a causa de la seua dedicació en «cos i ànima» al seu treball, l'esforç que havia fet per reestructurar la cúpula policial i no comptar amb vacances.

El policia va negar l'ingrès de sobresous després de narrar com va tenir que «malvendre» el seu pis per les amenaces que rebia la seua família. Una afirmació que contrasta amb una conversa gravada entre Enrique García Castaño, comissari investigat a l'Operació Tándem, i el mateix Villarejo. «Agustín [Linares] no es pot queixar [...] Agustín cobrava en B dos sous eh, ell i Jesús Martínez. Ell era dels que més cobrava, ell i Jesús Martínez i després la Junta de Govern. A mi m'ho va contar Juan de Justo, que era el secretari de [Rafael] Vera», explica García Castaño en una gravació publicada per Voz Pópuli. Linares va negar-ho en declaracions al diari madrileny.

D'aquella etapa com alt càrrec policial, Linares conserva més ombres segons el llibre Espías: escuchas, dossiers, montajes... El mercado negro de la información en España (Temas de Hoy, 1995). L'obra escrita per Elena Pradas i el periodista d'investigació especialitzat en serveis secrets Fernando Rueda apunta que «l'incombustible equip d'investigació integrat per Manuel Cerdán i Antonio Rubio va patir un seguiment escandalós ordenat pel mateix subdirector general d'operacions Agustín Linares sense limitacions d'horaris, mitjans i persones». L'advocat de l'exgovernador del Banc d'Espanya Mariano Rubio, condemnat per frau fiscal i falsedat documental, va denunciar als jutjats espionatge policial per part d'una brigada depenent de Linares.

L'agent, abans d'integrar la cúpula policial estatal, va ser cap de la policia espanyola a Barcelona, on, precisament, va forjar la seua relació d'amistat amb Villarejo. Des de la ciutat comtal, va lluitar contra la violència d'ETA i va realitzar unes afirmacions polèmiques respecte de Jesús Alfredo Gutiérrez Argüelles, qui va ser condemnat en rebel·lia a 18 mesos per l'intent de segrest d'un presumpte membre d'ETA en el bar Hendaya l'any 1983, va rebre altre condemna per matar un delinqüent i va ser condecorat diverses vegades pel ministeri d'Interior, a banda de dirigir el 091 a Barcelona i fer negocis amb un agent involucrat en els GAL, Francisco Álvarez. Linares va definir a Gutiérrez com a «un excel·lent policia», segons una informació del diari El País.

Dels negocis a les crítiques als Mossos

L'exmembre de la cúpula policial del PSOE dels anys 90 va convertir-se poc després en director de seguretat del Banc Santander. Casat amb una integrant de la comissió que preparava l'accés de Romania a la Unió Europea, unes gravacions publicades per Voz Pópuli apunten que Villarejo va demanar dades de ciutadans romanesos per un hipotètic negoci d'un amic de Linares. Segons la conversa enregistrada entre Villarejo i Garcia Castaño, l'aventura empresarial consistia a construir cases a Romania i oferir-les als ciutadans romanesos de l'Estat espanyol. A causa de la seua feina, l'esposa de Linares coneixia l'exprimer ministre Petre Roman. Hauria sigut el mandatari l'encarregat d'oferir aquest possible nínxol econòmic.

Per aconseguir-ho, i d'acord amb les gravacions, Villarejo va demanar al seu soci Garcia Castaño les dades dels romanesos que residien a l'Estat espanyol. En conversació amb el periòdic madrileny, Linares reconeixia que es referien a ell en la conversa enregistrada i que, fins i tot, va viatjar durant una vegada a Romania. Ara bé, negava que s'haguera beneficiat d'aquella hipotètica operació empresarial.

Segons les pàgines d'informació mercantil Axesor i Infoempresa, Linares va ostentar la condició de conseller de les companyies de promoció immobiliària Urb Bucharest Officies SA, Urb Bucharest North 1 SA, Urb Aman Officies SA i Urb Dowtown Real Estate SA, amb les dues primeres fent referència a la capital de Romania. Les firmes estan integrades per diversos constructors, alguns membres de fons de capital d'inversió i, fins i tot, per directors de projectes desenvolupats a l'Estat espanyol i l'Europa de l'Est.

El policia jubilat, tanmateix, encara compta amb diverses societats al seu nom. És soci únic i apoderat d'ALM Perimetralia SL, una firma dedicada a diverses activitats immobiliàries, així com a l'assessorament, gestió i elaboració de projectes de seguretat. D'acord amb les dades facilitades per la web Axesor, és apoderat, al seu torn, del Banc Central Hispanomericano SA. Com a cap de seguretat de l'entitat financera, va ser apoderat de Banc Santander SA entre 1999 i 2002, i va exercir de conseller de Servicios de Alarmas Controladas por Ordenador SA -una companyia del mateix grup bancari- entre els mateixos anys. Aquesta entitat financera va fer pagaments a una firma de l'entramat empresarial vinculat a Villarejo entre 2011 i 2013.

Agustín Linares, exsubdirector de la policia espanyola, va criticar l'existència dels Mossos d'Esquadra en dos articles a la premsa| Generalitat de Catalunya

El llibre Clavegueres de l'Estat: guerra bruta i corrupció a Espanya (Catedral, 2018), escrit pel guionista del documental que radiografiava l'operació del Ministeri d'Interior contra formacions com ara Podem o les forces independentistes catalanes Jaume Grau, va més enllà. Al pròleg, la periodista d'investigació Patricia López assenyala que les societats de Linares haurien pescat contractes de l'administració espanyola. «Agustín Linares, el número dos de la Policia en l'etapa dels GAL i ex-cap superior de policia de Catalunya, va acabar treballant com a director de Seguretat al Banc Santander, i també va fundar les seues pròpies empreses, que continuen venent material al Ministeri de l'Interior», indica la periodista que ha destapat bona part de les clavegueres de l'Estat i dels negocis tèrbols de Villarejo.

La relació entre ambdós comissaris va emergir, de nou, durant el passat octubre. A proposta dels lletrats de Villarejo, Linares va enviar una carta junt amb la resta dels seus caps a la policia espanyola en la qual assegurava que l'agent imputat «va realitzar serveis i gestions informatives d'interès policial». I que la xarxa empresarial de Villarejo «servia de cobertura per realitzar activitats d'investigació» de les forces de seguretat de l'Estat. A més, sostenia que l'excomissari de les mil i una cares «no havia rebut cap retribució» pels treballs i que una vegada va tornar al cos «va seguir realitzant activitats policials de caràcter informatiu».

La missiva era una de les poques aparicions a l'escena mediàtica del policia jubilat. L'exsotsdirector general d'operacions durant els anys 90 només havia aparegut als mitjans per escriure un article l'any 2016 a El País i un altre l'any 2017 a l'ABC. En ambdues peces, realitzava una crítica acèrrima a la creació dels Mossos d'Esquadra. «Els estrategs de l'independentisme saben que no existeix cap Estat sense policia. Que una declaració d'independència sense comptar amb un cos de policia propi no passaria de ser una ficció política que s'esfumaria en gestos i paraules. Per això, la creació de policies autonòmiques va ser un dels seus grans objectius en el llarg camí cap a la independència», escrivia al rotatiu progressista.

«L'altre era l'adoctrinament de la joventut, segons aconsella Fichte (el filòsof de referència de tot bon nacionalista) en els seus Discursos a la nació alemanya. Necessitaven una policia pròpia i independent per a dissenyar l'estructura bàsica per a la creació del nou Estat i la Constitució va obrir aqueixa possibilitat potser perquè les altres forces polítiques pensaven que el policial era un tema menor. Error greu», afegia. I remarcava: «Amb la presència dels nous cossos de policia formant part de la imatge social de cada dia en ciutats i pobles, el ciutadà basc i català començava a rebre un missatge molt explícit: que la seua seguretat ja no era cosa de l'Estat sinó dels seus Governs comunitaris. Inicialment es tractava de fer visibles els nous uniformes i invisibles a la Guàrdia Civil i Policia Nacional que es retiraven a les seues casernes d'hivern; després, més endavant, ja vindria un altre tipus d'ocupació: la de les competències en matèria de seguretat».

Aquesta tesi era repetida pel mateix policia jubilat a les pàgines de l'ABC en agost de 2017. «Cal recordar un concepte molt elemental, però que sembla que alguns es resisteixen a admetre: que si el Govern no té a les seues mans la seguretat de l'Estat, l'Estat desapareix», insistia. I demanava: «A parer meu, urgeix una rectificació en profunditat de la legislació sobre policies autonòmiques. Per a entendre aquesta situació, convé no oblidar que l'existència de la policia autonòmica va ser ideada, engendrada, creada i preparada pels mateixos nacionalistes que ara desafien a l'Estat». «Una policia al servei d'un objectiu: la independència; una policia que es declara fora de l'Estat, una policia de la qual es dubta si complirà amb les lleis de l'Estat o donarà suport als plans dels independentistes», escrivia.

Linares, al seu torn, qüestionava la constitucionalitat del cos policial propi a Catalunya. «Es tracta d'una policia l'existència de la qual, estic convençut, no és conforme amb la Constitució. Perquè una de dues: o els Mossos són cossos de seguretat i llavors no poden dependre del Govern català, o si depenen de la Generalitat, no són cossos de seguretat en el sentit que dóna la Constitució», opinava. Tot seguit, a més, advertia que «tot i no haver-hi referèndum, hem vist aquests dies com lamentablement l'Estat ja no està a Catalunya. Si, per definició, l'Estat és seguretat, aquest instrument en Catalunya el controla la Generalitat, no pas el Govern de la Nació». Són les opinions del comissari que va obrir-li a Villarejo les portes de les altes esferes policials de les quals no ha sorgit fins a la seua jubilació. Un policia amb diversos punts controvertits al seu historial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.