Llengua

Contra el monolingüisme de les institucions espanyoles

Amb les eleccions espanyoles a tocar, les entitats pels drets lingüístics de diferents territoris de l'Estat espanyol Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Iniciativa Pol Asturianu, Kontseilua, A mesa pola normalización lingüística, Nogarà i Ciemen han creat una plataforma conjunta i reclamen a través d'un manifest que «les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que el castellà». Amb actes simultanis a Barcelona, Pontevedra, Sant Sebastià i València, ACPV ho ha fet coincidir amb la presentació de la manifestació del 25 d'abril d'enguany, que se celebrarà aquest dissabte a les 18 h.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imagineu que un catalanoparlant vol expressar-se en la seua llengua a un judici. O que un basc vol dirigir-se en el seu idioma a un agent de seguretat. Ambdós ciutadans xocaran contra el monolingüisme imperant a les institucions espanyoles, encara que els drets lingüístics estiguen reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de Nacions Unides. La legislació espanyola actuarà com a un mur de contenció que impedeix el plurilingüisme real a l'Estat espanyol. I, en conseqüència, discriminarà aquells que empren de manera habitual una llengua diferent del castellà, és a dir, als milions de persones que viuen, actuen i pensen en català, basc, gallec, asturià o aragonès, entre altres.

És el greuge que els representants de Kontseilua (Consell d'Organitzacions que Treballen pel Basc) i d'Acció Cultural del País Valencià van apuntar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània el passat desembre. En una conferència realitzada el Dia Internacional de les Llengües, ambdues entitats van coincidir en exigir a les diferents administracions la posada en marxa de mecanismes que permeten la defensa dels drets lingüístics dels parlants del basc i del català. Unes demandes que van decidir unir en una veu estatal. A causa de les experiències de dècades passades i de les relacions establertes entre les diferents entitats que treballen per la llengua al conjunt de l'Estat espanyol, va acordar-se l'impuls d'una plataforma que aixoplugara el clam per una Espanya plurilingüe. Una idea que va sorgir de manera natural i que totes les associacions havien barallat, més enllà de la valenciana i la basca.

La imminència de les eleccions espanyoles ha provocat que aquest dimecres Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Iniciativa Pol Asturianu, Kontseilua, A mesa pola normalización lingüística, Nogarà i Ciemen hagen presentat la nova xarxa -encara sense nom- de manera simultània a Pontevedra, Sant Sebastià, Barcelona i València. La plataforma unitària ha nascut amb un manifest que busca influir en el debat electoral amb l'objectiu de progressar quant als drets lingüístics arreu de l'Estat espanyol. «Els drets dels pobles i de les persones a fer servir el seu idioma són un dret humà. El dret d'usar-lo plenament és una garantia de democràcia, llibertat i progrès social», es reclama al text firmat per les diverses associacions culturals i lingüístiques.

Complir amb Europa

«A l'Estat espanyol, el 45% dels ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà. Som milions aquells que volem fer-ho amb normalitat, en plena llibertat, en igualtat de condicions [...] com ho faria qualsevol ciutadà en castellà, un fet que actualment no ocorre», critiquen. I demanen: «L'Estat espanyol ha de complir els acords i tractats internacionals que ha ratificat, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries». «Aquest Estat, que parteix d'una tradició monolingüe a l'administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a què han estat sotmesos els parlants d'aquestes llengües i ha de generar polítiques actives de recuperació de llur dignitat i autoestima, que permeten l'exercici efectiu dels seus drets lingüístics», rematen les diferents organitzacions.

Al manifest, reclamen que «les llengües pròpies diferents del castellà han de gaudir dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà» i que s'han de prendre «les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües als seus territoris respectius». «L'Estat ha d'assumir de facto i de jure –i no només retòricament, com ara– la seua condició plurilingüe en la legislació de les administracions, començant per la seua Constitució, i ha de seguir l'exemple de les societats plurilingües més avançades, com ho són Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà», sol·liciten als diferents partits que concorren a les eleccions espanyoles, a banda d'exigir blindar estatutàriament l'oficialitat d'aquestes llengües en territoris on encara no gaudeixen d'aquest grau, com ara Astúries, Aragó o en determinades zones de Navarra.

Membres de A mesa pola normalización lingüística presenten el manifest per la pluralitat lingüística a l'Estat espanyol a Pontevedra| A mesa pola normalización lingüística

«Per a garantir la igualtat lingüística, l'Estat ha d'estendre a les altres llengües els drets i deures de què fins ara només s'ha beneficiat el castellà, com ara la capacitació en les llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la de Justícia, el seu ús generalitzat a les pàgines web oficials i el seu reconeixement en el pla internacional en paritat amb el castellà», s'hi afirma. I s'agrega: «Alhora, l'Estat ha de posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà a la normativa estatal, que afecta de manera frontal l'àmbit econòmic i singularment l'etiquetatge, i ha d'endegar una política decidida per posar fi a les discriminacions lingüístiques i per difondre el coneixement i el respecte de totes les nostres llengües».

Realitat plurilingüe

Amb altres mesures incloses com evitar que l'Estat actue «com ariet contra la promoció de les llengües» i que es «permeta l'ús administratiu» de l'idioma comú «als mateixos espais lingüístics» que existeixen a diverses autonomies, Acció Cultural del País Valencià ha assenyalat al seu acte a València que la iniciativa naix «del convenciment que cal resoldre de manera urgent el problema del no reconeixement legal». «Es tracta d'una realitat que s'ha volgut amagar o menystenir, però que té una vitalitat que fa impossible ignorar-la: l'Estat espanyol és plurilingüe i pluricultural, ho és des de la seua constitució i ho continua essent», ha remarcat l'advocada i membre de la junta directiva de l'entitat Anna Oliver.

Toni Gisbert, secretari i portaveu de l'associació cultural i lingüística, ha recordat que «cal no perdre de vista la dimensió internacional de la qüestió», mentre exigia que els canals de comunicació públics estatals gaudisquen de continguts en llengües pròpies. «Quan l'Estat espanyol es projecta enfora, ha de fer-ho respectant i mostrant la seua realitat plurilingüe, per exemple, a través de l'Institut Cervantes», ha proposat. «És fonamental que l'Estat espanyol deixe d'actuar com si fóra monolingüe, s'ha de reflectir la realitat plurilingüe», ha ressaltat Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià. «Aquest comportament monolingüe vulnera els drets lingüístics i tampoc s'ajusta a la legalitat», ha etzibat.

Una opinió que comparteixen des de Kontseilua. «La realitat de l'Estat espanyol ha de ser plurilingüe. S'ha de generalitzar el coneixement en tot el territori», apunta a aquest setmanari el portaveu de la xarxa d'entitats que treballen pel basc, Paul Bilbao. «No pot ser que quan ens dirigim a una administració de l'Estat com ara els organismes judicials, no et pugues expressar en la teua llengua. És necessari introduir la capacitació lingüística en les administracions de l'Estat dintre del territori que compta amb idioma propi. L'Estat ha de complir amb allò que marca el Consell d'Europa i reformar la llei orgànica del poder judicial», apunta, mentre sol·licita l'oficialitat del basc a tota Navarra, i no de manera parcial com ocorre a hores d'ara. «No pot continuar sent només parcialment oficial. Això crea problemes i vulneracions lingüístiques en les administracions autonòmiques per a molts ciutadans de Navarra que parlen basc», adverteix.

«La realitat als diferents territoris en llengua pròpia i, particularment a Galícia, que és el cas que conec amb més profunditat, és que no hi ha llibertat lingüística. Et forcen a parlar castellà davant les administracions de l'Estat. No pots fer els tràmits en la teua llengua», censura a EL TEMPS Marcos Maceira, veu de A mesa pola normalización lingüística. «Els drets lingüístics són drets humans, tal com recull la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de Nacions Unides, i cal respectar-la. Actualment, però, s'està incomplint per part de l'Estat», assenyala, al seu torn, que xifra les discriminacions lingüístiques als gallecsparlants en 300 a l'any. «No té els mateixos drets lingüístics un ciutadà de Madrid que un altre de Santiago o Pontevedra», denúncia. I adverteix: «A Galícia, un de cada cinc xiquets o xiquetes no coneix el gallec. En canvi, tots saben emprar el castellà».

Manifestació d'Iniciativa Pol Asturianu a favior de l'oficialitat de l'asturià| Iniciativa Pol Asturianu

Des del territori veí d'Astúries, Inaciu Galán, president d'Iniciativa pol Asturianu, centra les seues reclamacions en l'oficialitat de la llengua. «És el nostre principal objectiu i, per això, hem insistit a incloure aquesta demanada al manifest», afirma a aquest setmanari. «Nosaltres comptem amb una legislació que protegeix la llengua, però no reconeix la seua oficialitat, quan aquesta fórmula ajudaria a garantir la permanència d'una comunitat lingüística que s'ha reduït per la manca de protecció. I que ara ha aconseguit, a través de la lluita civil, que el debat estiga damunt la taula. Tenim esperances en els resultats electorals dels pròxims comicis autonòmics, ja que un partit com el PSOE recull aquesta reivindicació al seu programa. Això no havia passat mai», destaca.

«A banda d'introduir aquest debat, hem aconseguit que els topònims de les poblacions estiguen en asturlleonès», ressalta. I exposa que «el 60% dels nens estudien l'assignatura optativa de llengua asturiana». «La situació, però, és encara pitjor a les zones de Cantàbria, desprotegida totalment per la manca de compromís dels governs autonòmics, i a la zona de Lleó», lamenta per contraposar: «En canvi, al Bierzo occidental, on es parla gallec, la Xunta sí que va instaurar a través d'un conveni amb el govern castellanolleonès classes de gallec».

L'oficialitat, tot i ser la seua principal demanada, encara està molt lluny d'aconseguir-se en Aragó, siga el català o l'aragonès. «És la nostra reivindicació, tot i que no hi ha un consens polític. Només la Chunta Aragonesista n'aposta. Podem no ha concretat mai la seua posició, tot i que sí que va intentar parlar en aragonès al parlament autonòmic i li ho van prohibir», expressa a EL TEMPS Chuserra Barrios, de Nogarà. «Amb la Chunta Aragonesista a la direcció de Política Lingüística, s'han produït avanços. Ara bé, l'oficialitat és necessària per a una llengua que perd parlants, ja que, sovint, no hi ha transmissió generacional», alerta Barrios.

Un 25 d'abril per la llengua

A l'acte de presentació de la plataforma i el manifest realitzat a València, Acció Cultural del País Valencià ha aprofitat per llençar la convocatòria de la tradicional manifestació del 25 d'abril, una data en la qual es commemora que els valencians van perdre les lleis pròpies en caure derrotats a la Batalla d'Almansa contra les tropes borbòniques. Després d'una mobilització marcada l'any passat pel record dels 25 anys de l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló, l'edició del 2019 pretén reclamar al futur executiu valencià la reciprocitat amb TV3 -emparada per un acord de les Corts Valencianes-, l'aplicació de la competència lingüística a l'administració -avalada per un pacte entre les diferents forces sindicals- i l'entrada a l'Institut Ramon Llull. «Demanen als partits que incloguen en els seus programes electorals aquestes mesures, així com una llei d'igualtat lingüística», ha proclamat Gisbert.

Acció Cultural del País Valencià presenta la manifestació del 25 d'abril que enguany tindrà lloc aquest dissabte. A la imatge, d'esquerra a dreta, el portaveu d'ACPV Toni Gisbert, l'advocada Anna Oliver i el delegat al País Valencià de Plataforma per la Llengua Manuel Carceller| ACPV

La manifestació se celebrarà aquest dissabte 13 d'abril i sortirà de la plaça Sant Agustí de València a les 18 hores. Al final del recorregut, hi haurà un acte musical en el qual participaran Inèrcia, Fran Yera, Marta Margaix i Xavier de Bétera. «Som davant un context particular: la proximitat de la diada del 25 d'Abril i d'una doble convocatòria electoral, uns pocs dies després. És per això que Acció Cultural del País Valencià ha decidit convocar la manifestació amb la qual cada any commemorem la diada, i continuar fent propostes en positiu, sense caure en provocacions ni rebaixar-nos al joc brut de l'insult, l'extremisme i l'amenaça en el qual d'altres semblen instal·lats», ha pronunciat Gisbert. En joc, el reconeixement de la pluralitat lingüística.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.