Retorn a la Romanitat

Figueres, una pausa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La capital de l’Alt Empordà té sobrats motius per fer-hi un recés. Tot i que la projecció internacional li l’ha proporcionada Salvador Dalí, caldrà saber que més enllà de l’excèntrica genialitat de l’artista, Figueres va constituir una cruïlla de camins. Allà sortia la Via Annia en direcció al Pirineu, a través de les terres de l’Alta Garrotxa i el Ripollès. La Via Annia, la qual tindrem ocasió d’explorar en capítols posteriors, llegà el nom a l’encantadora vall de Bianya, als peus del Capsacosta i les muntanyes que es travessen en direcció a Camprodon. A Figueres, arribava també el camí de Rhode, Roses, el qual devia passar per Castelló d’Empúries. Així, l’actual capital altempordanesa constituí un hub de comunicacions de primer ordre entre la costa i les regions muntanyoses de l’interior.

Si a Panissars s’erigeix el fort de Bellaguarda, que passà a mans del regne de França arran del Tractat dels Pirineus, a Figueres es construí una estructura anàloga de dimensions hiperbòliques. El castell de Sant Ferran, datat del segle XVII, tenia com a finalitat aturar qualsevol possible invasió vinguda de l’altra banda del Pirineu. Es diu que és una de les fortaleses més grans d’Europa, i no resulta estranyar quan veiem que podia encabir un contingent de fins a 4.000 homes en un espai format per places d’armes, passadissos coberts, fossats a pèrdua de vista, casamates, cavallerisses i un llarg etcètera d’elements que componen el cosmos castrense.

Abans de continuar el camí, no estalvieu una passejada per la Rambla, l’espai més emblemàtic de la vila. 26 grans plàtans us garantiran l’ombra.

 

Rumb a Gerunda

Poc ens queda per finalitzar aquesta primera etapa. Cap al sud, la Via Augusta degué passar a la vora de Baseia, un veïnat pertanyent a Siurana en el qual s’han trobat fragments de ceràmica romana que probablement correspongueren a un establiment rural. Algunes de les construccions de Baseia conserven, encara avui, elements d’entre els segles XV i XVII.

Dirigiu-vos, ara, a Cervià de Ter, però feu-ho a través de les carreteretes que solquen el Baix Empordà. Sant Miquel de Fluvià, Vilaür, Camallera i Vilopriu, pobles tranquils tots ells. A Colomers, el riu Ter mostra una de les seues millors perspectives. Més endavant, l’Augusta degué travessar Cervià de Ter, o els seus encontorns. Pròxim al veïnat de Raset, en la citada població, hi havia una altra mansio, suposadament la de Cinniana. D’entre totes les vil·les romanes que poblaren aquesta plana fèrtil, en destaquen dues, la de la Quintana i la de Raset de Baix, ubicades al terme municipal que ens ocupa. 

Hi ha qui, com Josep M. Nolla i Josep Casas, s’aventura a postular que la de la Quintana podria correspondre a Cinniana. Funcionà des del segle I aC fins al segle V dC. S’hi han descobert diversos espais, entre els quals un conjunt termal amb les seues dependències: piscines d’aigua freda, tèbia i calenta, vestidor i forn. Pel que fa a la vil·la de Raset de Baix, va ser descoberta el 1999 i algunes excavacions han posat de manifest la seua gran extensió, que inclou un petit cementiri dels segles IV i V dC. Data igualment d’aquesta època el forn de les Alzinetes, un forn romà la presència del qual no té res d’estrany, atesa la proximitat d’ambdues vil·les romanes i el pas de la Via Augusta

Abans de cobrir les 12 milles romanes, poc més de 17 quilòmetres de camí, que ens separen de Girona, haurem de visitar la impressionant fortalesa baiximperial Castellum Fractum, a Sant Julià de Ramis. Elevada, inexpugnable, punt de control privilegiat sobre la Via Augusta en època convulsa, tingué com moltes de la seua classe la funció d’aturar les incursions del nord. Finalment, el castellum acabaria abandonant-se en favor de la creixent Gerunda, ciutat i mansio. Però aquest serà ja un altre capítol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.