Judici 1-O

Policies que «atenien ancianes» i Mossos que «no van fer res»

Dues qüestions marcaven la novena setmana del judici a l’1 d’octubre. D’un costat, les declaracions d’agents de la policia que, com en setmanes anteriors, insistien en la presumpta violència dels manifestants de l’1 d’octubre i en la suposada passivitat (fins i tot col·laboració amb els organitzadors del referèndum) dels Mossos d’Esquadra. L’altra qüestió era la nova negativa del Suprem perquè els presos polítics que seran candidats a les eleccions siguen alliberats per poder participar en la campanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimarts, 9 d’abril

Enmig del soroll de la campanya electoral, a escasses hores d’iniciar-se oficialment, el judici es reprèn al Tribunal Suprem. Hi assisteix tota una Nobel de la pau: Jody Williams, activista nord-americana que va obtenir aquest guardó el 1997 gràcies al seu treball contra les mines antipersona. Williams, escandalitzada, eixirà del Tribunal per denunciar el comportament judicial de l’Estat espanyol. Dirà que “empresonant persones preventivament estan volent donar el missatge a tot Espanya que són culpables”. Advertia, també, que “Espanya està sota el radar”. Aquesta denúncia l’ampliaria l’endemà al Consell d’Europa en una assemblea de parlamentaris. Òmnium Cultural, que havia convidat Williams a assistir al judici, feia una passa més en la internacionalització del conflicte.

A dins de la sala, la tònica de setmanes anteriors es repetia. El guàrdia civil B98467N denunciava haver rebut pedrades a Sant Carles de la Ràpita, localitat del Montsià. Un altre assegurava que li havien torçut un dit i el 157753N denunciava que havia patit una contusió que havia requerit una intervenció quirúrgica i 152 dies de baixa. Un altre havia estat, deia, entre dos i tres mesos de baixa per un esquinç al canell. I es mostrava “orgullós de la feina que havíem fet: vam complir amb la nostra missió”. Un company seu assegurava que amb els cops dels votants, les boines policials d’alguns agents havien caigut. I, és clar, “hi havia mossos que no van fer res”.

No va ser l’únic, ni de bon tros, que es va expressar en aquest sentit. “A dos quarts de set del matí vam tenir coneixement que el dispositiu dels Mossos d’Esquadra no era l’adequat”, deia l’agent 19196 de la Policia Nacional. El 070385 denunciava que els Mossos els havien dit “que si estàvem bojos i que ens calméssim”. Aquest agent havia actuat a l’Escola Mediterrània de Barcelona, al barri de la Barceloneta. El 081704, que va actuar al col·legi Diputació de l’Eixample, un altre barri de la capital catalana, sabia per boca d’un dels funcionaris de l’ordre que “un mosso parlava amb gent i els avisava que aviat la policia actuaria”.

A fora del Suprem, la notícia del dia era el tancament de la instrucció d’una altra causa de l’1 d’octubre. Concretament, la que investiga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a través del jutjat número 13 de Barcelona. La instrucció, iniciada per Juan Antonio Ramírez Sunyer —desaparegut el passat mes de novembre— la va acabar seua substituta, la jutgessa Alejandra Gil. Fins a 30 processats, 17 dels quals hauran de pagar en total una fiança de 5,8 milions d’euros per delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets. Entre els processats, Antoni Molons, Quim Nin, Josep Ginesta o Jaume Clotet, membres de l’anterior sottogoverno català, però també periodistes com ara els directors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3 o Catalunya Ràdio, que són respectivament Núria Llorach, Vicent Sanchis —exdirector d’aquest setmanari— i Saül Gordillo. Tan bon punt es va emetre la interlocutòria de processament, la Caixa de Solidaritat es va posar en marxa per tal d’assumir les despeses de les sancions imposades. El compte corrent ES31 3025 0001 1814 3361 5996 està adreçat a recaptar aquests diners a través de l’aportació ciutadana.

 

Dimecres, 10 d’abril

Més testimonis policials. Més testimonis contra els votants i més relat contra els Mossos. Per exemple, al col·legi Pau Romeva, al barri barceloní de les Corts, un inspector de la Policia Nacional deia que els seus homes havien vist, “al darrere de l’escola, dos mossos d’esquadra donant informació  tothora a la gent”. No especificava, però, sobre què informaven. Quan va acabar l’actuació policial, “aquests senyors munten en un Seat Ibiza del Departament de Presidència i comencen a seguir les unitats policials”. Al col·legi Joan Boscà, també al barri de les Corts, distints votants haurien agredit policies amb cops de casc, de paraigua i llançant agents escales avall.

A la ciutat de Badalona, distints agents de la Guàrdia Urbana van intervenir durant l’encartellada prèvia a l’1 d’octubre en què va actuar el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; o el llavors tinent d’alcalde de la ciutat, José Téllez. Un agent de la policia local explicava com va ser la confiscació de cartells i com es va complicar la situació. Un altre deia que el president d’Òmnium Cultural li va exigir que tornara els cartells i que va colpejar el capó del cotxe policial. “Ens deia que havíem de passar de llarg i que fèiem el ridícul, que no estàvem per això”, relatava el policia local sobre Cuixart.

 

Dijous, 11 d’abril

Nova negativa judicial. Com calia esperar, el Tribunal Suprem s’oposava —altra vegada— a l’alliberament dels presos polítics. En aquesta ocasió, els encausats que ho havien demanat eren els que concorreran a les pròximes cites electorals: Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, que lideraran llistes d’Esquerra Republicana —el primer— i de Junts per Catalunya —els altres tres— per distintes demarcacions al Congrés; Raül Romeva, número u d’Esquerra Republicana al Senat; i Joaquim Forn, alcaldable de Junts per Catalunya per Barcelona. En els seus escrits de defensa, els presos s’emparaven en “la necessitat de protegir la normalitat institucional i el pluralisme polític” amb la seua participació en campanya. El Suprem, però, tornava a defensar el manteniment de tots ells en presó, justificant-se amb “la proximitat de la frontera i la facilitat de trànsit entre els països de la Unió Europea”, assumint explícitament l’existència d’exiliats i la negativa d’Europa a donar per vàlides les acusacions que els mantenen en presó.

En l’última sessió de la novena setmana tornaven les paraules en contra dels Mossos d’Esquadra i dels votants de l’1 d’octubre. També hi havia espai per a les contradiccions en les versions policials. En destacaven dues. Per primera vegada, i després de reiterades negatives, un inspector de la Policia Nacional admetia l’ordre d’aturar les càrregues policials a Barcelona. Una declaració que contrastava amb la de Diego Pérez de los Cobos setmanes abans. El coronel de la Guàrdia Civil, coordinador policial de l’1 d’octubre, negava haver aturat les actuacions cap a les 3 de la tarda d’aquell dia per cap ordre concreta. Alhora, en aquelles paraules de l’inspector anònim s’admetia per primera vegada que la Policia Nacional havia fet càrregues. Un fet que negaven companys seus quan eren preguntats en altres sessions del Suprem, defensant que el concepte tècnic de càrrega no era correcte per definir l’actuació policial el dia del referèndum. L’altra contradicció era encara més cridanera. A l’inici de la declaració, un policia assegurava que ell i els seus companys havien patit el llançament d’objectes per part dels votants l’1 d’octubre. Preguntat per l’advocat Jordi Pina sobre quina mena d’objectes eren, l’interrogat no sabia respondre. Finalment, Manuel Marchena havia d’intervenir perquè el testimoni aclarira si va veure o no com els llançaven objectes. El policia ho acabava negant.

Contradiccions a banda, les versions dels testimonis policials eren les de sempre. “No vam demanar ajuda als Mossos i ells tampoc no ens la van donar. Van estar estàtics i passius”, deia l’agent 082910. Tots els interrogats s’expressarien en aquest sentit. Alguns, fins i tot, criminalitzaven la policia catalana acusant-los de connivència i col·laboració amb els organitzadors del referèndum. L’agent 85186, per exemple, assegurava que a l’Escola de Valldemossa, al barri barceloní de Nou Barris, “vam veure un Peugeot dels Mossos sense logotipar on carregaven les urnes” i que “en una altra escolta es va fer el recompte de vots en presència dels Mossos”. L’agent 82612 de la Policia Nacional assegurava que els votants s’apropaven a un binomi de Mossos a pocs metres del col·legi “i els donaven la mà i besos”. També que “una persona, amb megàfon, va dir que els Mossos els havien avisat que hi havia cotxes a prop de la Policia Nacional”.

També hi havia espai per al drama. L’agent 11486 lamentava que hi haguera, segons ell, “gent deixada amb cadira de rodes a les portes dels col·legis sota la pluja per impedir-nos el pas. Ho tinc gravat a la memòria”, deia amb aparent commoció. Aquest mateix agent també té “gravada en la memòria” una altra imatge que, deia, va presenciar quan “acompanyava gentilment una persona gran perquè no caiguera i em va demanar que no li pegara”. No s’explicava, deia, aquella súplica.

Un altre agent, el 87526, assegurava que a un company seu li van donar un cop de puny a l’ull. També reconeixia, posteriorment a preguntes de les defenses, que no havia vist aquella agressió. Més sorprenent era el seu relat sobre la càmera Go Pro, que li l’haurien furtat per, posteriorment, editar les imatges que eixirien als mitjans de comunicació. El policia 87576, que va actuar a Lleida, al col·legi de la Mariola, on una persona de 70 anys va patir un infart, era preguntat per Benet Salellas sobre per què van continuar amb l’actuació policial quan hi havia una persona en aquella situació. L’agent justificava que “l’atenció de la persona que havia patit l’infart era independent de l’actuació policial”. Jordi Pina, que volia insistir en aquesta qüestió, era interromput definitivament per Manuel Marchena.

Per acabar, una altra contradicció curiosa. Un altre agent, el 107529, denunciava que els havien escridassat amb coses com ara “fora les forces d’ocupació”, “assassins” o “terroristes”. Preguntat per les defenses sobre si havia sentit altra mena de càntics amb esperit pacifista, el policia deia no haver-los sentit perquè eren en català, idioma que no entén.

Dilluns dia 15 es reprèn el judici. Hi haurà tres sessions: dilluns, dimarts i dimecres. Tres dies en què hi ha citats una seixantena més d’agents policials. Després hi haurà una interrupció per setmana santa fins al dia 23 d’abril. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.