Els crítics

Coaccionats a ‘Informer’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No és el mateix que Bodyguard. Però si mencionar Bodyguard fa que continuïs llegint aquest article i decideixis donar-li una oportunitat a Informer, endavant. Al capdavall totes dues sèries són thrillers, totes dues són britàniques i totes dues tenen el terrorisme com a tema de fons. Aquí s’acaben les diferències. Informer fila més prim i en comptes d’anar cap a l’adrenalina es dedica a elaborar una intriga cuinada a foc lent al mateix temps que construeix un discurs molt incòmode en la seva radiografia de la societat britànica. El punt de partida és la detenció d’un jove londinenc que és fill d’immigrants pakistanesos per possessió de drogues una nit que decideix sortir de festa. La detenció hauria de ser un tràmit, però la nit es complica quan atreu l’atenció d’una agent d’un altre departament: de la unitat antiterrorista. És així com el jove, que des dels primers compassos de la sèrie ha aconseguit ficar-se a la butxaca l’audiència amb una personalitat carismàtica i l’energia que desprèn l’actor que l’interpreta, el desconegut Nabbhan Rizwan, s’acaba trobant en una petita sala on el coaccionen perquè accepti ser informant. La pregunta que emergeix és clara: si no fos d’origen pakistanès i no visqués a la zona de Londres on viu, se’l podria fer servir d’informant? I encara una pregunta més: se’l podria coaccionar tan fàcilment si aquesta no fos la seva realitat?


Informer
Creadors: Rory Haines  i Sohrab Noshirvani
Repartiment: Nabbhan Rizwan, Paddy Considine, Bel Powley.
Temporada: 1
Plataforma: Filmin 


La resposta és no a les dues preguntes. I no només per la lògica que segueixen uns agents que veuen clarament que poden explotar la situació vulnerable del jove, sinó perquè, prèviament, Informer s’ha encarregat d’establir aquestes diferències de tracte amb el que el personatge es troba durant la seva quotidianitat i que tant ell com la seva família tenen perfectament presents. És memorable l’escena en què, admirant la galeria de fotografies fetes per una jove hipster es reconeix a si mateix en una de les imatges. Inicialment li fa gràcia la coincidència fins que veu el títol de la fotografia: Joves radicals. En realitat els individus que apareixen a la foto no tenen res de radicals, explica, excepte el fet de semblar-ho pel fet de ser musulmans i viure al barri on viuen. L’expressió de consternació del personatge, que malgrat tot no perd l’optimisme que el caracteritza, és molt efectiva i fa que l’audiència es posi en la seva pell. Quan el detenen, la sensació és similar a la de The Night Of: s’intueix ràpidament un tema racial.

Els agents de la unitat antiterrorista tenen motius de pes, una possible amenaça que pot tenir conseqüències irreparables, per doblegar els ciutadans que considerin convenient. El control que tenen dels seus informants i l’ús que en fan queda justificat, des del seu punt de vista, per la responsabilitat de la feina que tenen entre mans. La seva posició s’exposa a través de les explicacions que fa un agent veterà interpretat per Paddy Considine (vist en sèries com Peaky Blinders) a una jove agent i molt ambiciosa. Com és habitual en aquests casos, les coses no són el que sembla i Informer té més d’una carta a la màniga. A mesura que ens endinsem en el món dels informants se succeeixen revelacions que no desvien l’atenció de la història i la intenció de reflexionar sobre la vulneració de drets en nom de la seguretat. La sèrie, estrenada recentment a Filmin, va ser una de les sorpreses de 2018 a la televisió britànica i, de fet, està nominada com a millor drama als BAFTA, que es lliuren al maig (spoiler: guanyarà Bodyguard). 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.