ELECCIONS VALENCIANES

«Aquest experiment, jo ja me’l conec»

Toni Cantó (València, 1965) està convençut que el Govern del Botànic segueix les passes de Catalunya. Critica els socialistes per haver cedit l’educació a Vicent Marzà, “el més talibà de Compromís”, raó per la qual barra el pas a qualsevol acord amb el PSPV. Ni amb la Conselleria d’Educació a canvi.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Senyor Cantó, per què està sempre tan enfadat?

—Jo estic feliç, content, il·lusionat, amb molta força, molts ànims i molt d’optimisme.

—La gent percep de vostè una imatge negativa, massa seriosa, que no s’adiu amb la que tenia com a actor.

—La gent em diu que transmet il·lusió, valentia, ganes i força, però alguns temes m’emprenyen molt. M’emprenya la corrupció de 20 anys de PP i d’ara. M’emprenya que 13.000 xiquets continuen en barracons, tot i que Ximo Puig i Mónica Oltra van prometre posar-hi fi. Em preocupa que hàgem perdut llibertats a l’hora d’escollir la llengua en què s’eduquen els nostres fills. Em  preocupa que hagen crescut les llistes d’espera. Em preocupa que el tripartit haja incrementat els recursos dedicats als endollats i alts càrrecs un 72%. Però de la vida he après que has de quedar-te amb les coses bones.

—Parlem-ne, doncs. Diga’ns alguna cosa bona feta pel Botànic.

—M’ho posa molt difícil, és l’antítesi d’un bon Govern. Puig em recorda massa Rajoy: és tou amb els corruptes —és inadmissible que Jorge Rodríguez, qui fou detingut, va passar una nit al calabós i està investigat, siga candidat a l’alcaldia d’Ontinyent— i cedeix tant com cal davant el nacionalisme més radical. Ha permès que siga conseller [d’Educació] algú com [Vicent] Marzà, que permet l’adoctrinament i que en algunes escoles no hi haja ni una hora en castellà. Què em diria vostè si jo creara una xarxa d’escoles de 0 a 3 anys en què no s’estudiara el valencià?

—Des de la seua talaia, a Madrid...

—... Talaia? Em recorda això de Madrit que diuen els secessionistes, com si fora un lloc llunyà. Mire, jo he sigut diputat nacional i des de Madrid m’he ocupat dels recursos i dels drets no sols dels valencians, sinó de tots els espanyols.

—... Des de Madrid, on vostè ha viscut molts anys...

—Sí, vaig marxar de València amb 19 anys perquè la Comunitat construïda pel PSC valencià i el PP no va donar-me l’oportunitat de guanyar-me la vida.

—Des de Madrid, volia dir-li, no ha percebut cap símptoma de regeneració política després de 20 anys de PP?

—Quan el tripartit va començar a governar, cada valencià devia 9.000 euros; ara en deu més de 9.400. La trama de corrupció de la Diputació de València és calcada a la del PP, amb algunes de les mateixes empreses... Un Govern no pot jugar amb la il·lusió de les persones. Venien a rescatar persones i no se n’han ocupat.

—De quin cas de corrupció calcat parla? De quines empreses?

—Parle de les formes, de la manera com s’ha utilitzat la Diputació per  contractar treballadors zombis, hi ha empreses que contracten amb la Generalitat a través del pla Edificant relacionades amb els casos de corrupció de l’etapa del PP...

—Dels sis presidents valencians que hi ha hagut, amb quin es quedaria?

—No vull mirar enrere, jo em quedaré amb la gestió que farem nosaltres, que retornarà les llibertats als valencians. M’ocuparé de tenir un conseller d’Educació que permeta escollir l’educació en valencià o en castellà —o espanyol—; de tenir un conseller d’Economia que no diga que el capitalisme és l’enemic de la humanitat; de tenir un director de comerç que no li diga “go home” a una empresa que vol invertir més de 800 milions a la província de València, que té una taxa d’atur i de precarietat laboral insuportable. Faré un Govern de professionals, no de gent que porta tota la vida en política.

—Al Congrés, en una comissió d’investigació, Francisco Camps va dir-li que vostè li va confessar un dia que havia estat el millor president valencià.

—Si vostè li dona crèdit al senyor Camps, li mostre el meu desacord. Mai no li ho vaig dir. El senyor Camps ha sigut absolutament nefast per a la història de la Comunitat Valenciana i, malauradament, els seus hereus continuen en política. Jo li he de disputar la presidència de la Generalitat a una hereva seua [Isabel Bonig].

—Entre Ximo Puig i una hereva de Camps, vostè se sent més proper a ella.

—Jo no em sent proper a l’hereva de Camps ni a l’hereu dels ERO andalusos i de qui se’n va de pintxos amb Otegi [en referència a la líder del PSE, Idoia Mendia]... No em sent proper al PSOE ni al PP.

—Insisteix que importaria el “model andalús” i que no vol saber res del PSPV.

“Hem de fer fora el PSOE per una qüestió d’emergència autonòmica”

—L’executiva nacional del meu partit, de la qual forme part, ha pres l’acord de fer fora Pedro Sánchez, a qui li dicta l’economia Pablo Iglesias i la política territorial, Quim Torra. És una emergència nacional. Aquest PSOE és igual: és el PSOE dels indults, el PSOE que ha lliurat el futur dels nostres xiquets ni més ni menys que a Marzà, el més talibà de Compromís. Hem de fer-lo fora per una qüestió d’emergència autonòmica.

—A Barcelona, Manuel Valls ha posat Vox com a línia roja. Pactaria amb el PSC o amb el PP, però no amb ells. Vostè actua diferent.

—Pregunte-li a ell sobre els suports que pensa obtenir per ser alcalde. Jo puc exposar-li els meus.

—De pactes amb el PSPV, “no és no”... I perdone l’expressió sanchista.

—De cap manera no pactaré amb el PSC valencià. Ha lliurat al més talibà de Compromís l’educació dels nostres fills.

—Posem per cas que li la lliurara a vostè. Tampoc no ho acceptaria?

—Si creu que això pot passar, vostè és una mica ingenu. Ací, a Catalunya, al País Basc i a tants altres llocs, el Partit Socialista ha cedit els mitjans de comunicació públics i l’educació al nacionalisme i el secessionisme. Com que el PSOE és cada vegada menys constitucionalista, se’n ve amb nosaltres gent com Soraya Rodríguez, Celestino Corbacho o Paco Vázquez.

 

“Com que el PSOE és cada vegada menys constitucionalista, se’n ve amb nosaltres gent com Soraya Rodríguez, Celestino Corbacho o Paco Vázquez”, afirma Cantó. / Miguel Lorenzo

—Parlem de números. Ha quantificat el deute històric valencià? Quina part del deute total significa?

—Depèn de la persona que t’ho diga, però els valencians estem infrafinançats al voltant de 1.000 milions anuals. PP i PSOE n’han sigut corresponsables mentre admetien privilegis d’unes altres comunitats autònomes, com la del País Basc, que no és solidari amb la resta dels espanyols i té molts més recursos per a sanitat o educació. Podem dir-li com vulguem, però hi ha un deute històric amb els valencians i l’Estat haurà de posar-hi remei.

—Com?

—No ho sé. Però també és una qüestió d’emergència i no haurà de ser un acord entre nosaltres i Madrid ni entre Extremadura i Madrid ni entre el País Basc —com ha passat fins ara— i Madrid... Pense que la solució ha de ser multilateral. Caldrà que tots els presidents autonòmics es tanquen en una sala i no n’isquen fins que arriben a un acord amb un president, com Albert Rivera, que tinga capacitat de lideratge. Fa poc llegia que Manolo Mata [en una entrevista a EL TEMPS] ajornava 25 anys el nou model de finançament! És un acte de covardia. Es queixava molt amb Rajoy i ara té la boca ben calladeta.

—Ciutadans ha aprovat Pressupostos de Rajoy que deixaven els valencians a la cua en inversió per habitant. L’any 2017, les Corts fins i tot van signar una declaració unànime en contra.

—No em faça responsable de l’infrafinançament valencià, per favor!

—Li parle dels Pressupostos, no del finançament.

—Jo censure el treball que s’ha fet a les Corts i al Govern de la Generalitat Valenciana. No ha dut riquesa ni ocupació. S’hi fan brindis al sol, com una reforma de l’Estatut que no garanteix un euro extra, cosa que generarà més frustració i llançarà els valencians als braços del populisme.

—Ha anunciat que retallarà 750 milions de despesa a la Generalitat. N’ha concretat 80, entre els quals els 48 de la Conselleria de Transparència, que pretén eliminar. Pensa fer fora els funcionaris i invertir zero euros en cooperació? Aquestes són les dues grans partides d’aquest departament.

—Recol·locarem els funcionaris i reordenarem el personal d’Economia i d’Hisenda, cosa que també ens estalviarà desenes de milions. Estalviaré els 25 milions que gasta Hisenda a externalitzar la recaptació. Eliminaré el milió de lliure assignació del senyor Puig, els 6 d’autopropaganda, el milió que gasta en entitats pancatalanistes, els diners que gasten per promocionar el valencià a Múrcia...

—Quants diners es destinen a la comarca murciana del Carxe?

—Les ajudes a la promoció del valencià són de 2 milions, no sé la quantitat exacta que va a Múrcia. Tant me fa. No vull que els meus diners servisquen per a això, com tampoc que el pancatalanisme duga diners ací i finance un edifici a la part més cara de València per tal d’introduir l’idioma català a la Comunitat Valenciana. I TeleCompromís [À Punt] no pot tenir més treballadors que La Sexta, ens costa més del doble que als murcians, els extremenys o els asturians, que paguen al voltant de 20 milions per la seua televisió.

—Són comunitats més petites, però és el pressupost que consideraria just.

—Mentre hi haja xiquets en barracons i llistes d’espera, el d’ara [55 milions] és excessiu. I vull que siga plural: no pot dirigir-la algú que ha fet campanya electoral en xarxes per Compromís, ni tenir una cap d’informatius que també hi ha fet campanya, ni tenir presentadors que han figurat a les llistes de Compromís. No vull replicar el model partidista del PP.

—Això afectaria el sector audiovisual.

—El 70% de les productores contractades per TeleCompromís són de fora de la Comunitat Valenciana. Que no ens mentisquen més! No els importa el teixit productiu valencià, sinó col·locar els seus.

—Pensa reduir 300 milions la càrrega impositiva. Si cada any creix el deute de la Generalitat, encara ho faria més.

—Hi ha impostos injustos, com el de patrimoni, que impedeixen que vinguen els millors o que s’instal·len ací inversors. El nostre tram autonòmic de l’IRPF és dels més cars d’Espanya. Tenint en compte els serveis que rebem a canvi, hem de posar-nos a l’altura dels que paguen menys, no dels que paguen més. L’impost de successions és injust i cal eliminar-lo també.

—Amb vostès, l’hospital d’Alzira tornarà a ser de gestió privada?

“Jo retornaré la llibertat a la gent, els donaré els diners perquè, lliurement, escullen l’escola que vulguen”

—El problema de la sanitat valenciana no és aquest, sinó les llistes d’espera. El tripartit parla d’això per desviar l’atenció, encara que la reversió ha incrementat la xifra de contractats i les llistes d’espera. Amb tot, soc partidari de la sanitat i l’educació públiques i de qualitat. No com ara, que no hi ha llibertat educativa. Als centres de 0 a 3 anys, per culpa de Marzà, els xiquets només són escolaritzats en valencià. Jo retornaré la llibertat a la gent. Els donaré els diners perquè, lliurement, escullen l’escola que vulguen. Marzà també ha fet un xantatge als pares que volien més anglès per als seus fills. És una vergonya que ací continuen ensenyant-se les mateixes hores d’anglès que quan jo era menut. És l’idioma de la feina.

—L’AP7 ha de ser 100% gratuïta a partir de 2020 o, com demanen els hotelers de la Marina, ha de tenir un peatge baix que n’evite col·lapses?

—No hi estic d’acord. Hem pagat sobradament aquesta infraestructura.

—Quan vam entrevistar-lo en 2011 com a candidat d’UPyD al Congrés, defensava la recentralització de competències en “educació, sanitat, medi ambient, aigua...”. Continua sent-ne partidari?

—No. Només vull que l’Estat no es retire, que exercesca les competències que ja té. L’exemple català és perfecte: l’Alta Inspecció educativa no té mitjans per evitar allò que ha passat i que ací comença a passar, com també a Balears.

—“Nació, bandera i llengua són tres coses que agiten els polítics incompetents”, deia en 2011. Ho signaria ara?

—Sí, evidentment.

—No és això el que fa Ciutadans? Sobretot parlen de la unitat d’Espanya, s’embolcallen amb la bandera espanyola i prometen preservar el castellà davant les altres llengües de l’Estat...

—Perdone, qui vol preservar el valencià per davant de l’espanyol és el tripartit. No consent que hi haja ni una sola hora d’espanyol a les escoles de 0 a 3 anys...

—... No són de 0 a 3 anys, sinó de 3 a 5, i és un programa experimental, avalat per les universitats, que incorpora el castellà de manera progressiva.

—Aquest experiment, jo ja me’l conec! Va començar a Catalunya. Vam nàixer a Catalunya per denunciar coses així. Ara el tripartit vol premiar els comerços que retolen en valencià. També m’ho conec, acabaran multant qui retola en espanyol!

—No veu massa paral·lelismes entre dues societats tan diferents com la catalana i la valenciana?

—Si PSPV i Compromís continuen governant, en no res estarem com a Catalunya. Vostè se’n riu, però això ho denunciàvem fa 10 anys a Catalunya i ara hi ha una societat fracturada, amb famílies que no es parlen i empreses que fugen d’allà. Els meus companys han d’anar protegits amb guardaespatlles a Catalunya! A la televisió catalana, se’ls insulta cada dia.

—Seriosament, vostè detecta cap por entre els valencians per aquest presumpte pancatalanisme?

—Així em diuen. Estan farts de la imposició lingüística a les escoles.

—Els consells escolars decideixen, per votació, la llengua de cada centre.

—Els consells escolars? Per favor! Quin problema tenen aquells que es passen el dia parlant del “dret a decidir”, que els pares puguen escollir la llengua en què s’eduquen els seus fills? Quin?

 

Toni Cantó, fotografiat a la seu valenciana de Ciutadans, poc abans de ser entrevistat per EL TEMPS. / Miguel Lorenzo

—Almenys compartirà que valencià i català són la mateixa llengua...

—No, jo tinc un Estatut que diu que ací parlem valencià.

—Filològicament són diferents?

—No he dit això. Dic que l’Estatut diu que parlem valencià.

—Vostè parlava un català perfecte en aquell vídeo electoral d’UPyD en què encarnava el paper de líder del “Front d’Alliberament Català”!

“Vull que em deixen en pau! Que em deixen en pau amb el meu accent, que em deixen en pau d’una vegada!”

—Moltíssimes gràcies, però li he de dir que vaig treballar en una sèrie de TV3 i van preferir no doblar-me perquè tenia accent valencià. Més tard, no em deixaven treballar a Canal 9 perquè se’m notava massa l’accent català després d’haver estat allà. Jo vull que em deixen en pau! Vull que em deixen en pau amb el meu accent, que em deixen en pau d’una vegada! Vostè s’imagina què passaria si a TVE li digueren a algú que no pot treballar per tenir accent andalús? Que em deixen en pau, per favor!

—Tot es redueix a l’accent.

—No sols, també és una qüestió lingüística. Mire com és el nacionalisme, que fins i tot vol imposar l’accent que toca.

—Li agrada la tasca de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)?

—Bé, hauria de ser més plural.

—Més plural? Té un president, Ramon Ferrer, provinent del secessionisme lingüístic...

—Mire, no entraré en aquests temes.

—Vostè és conscient de la unitat lingüística i per això se sent tan incòmode.

—És la seua opinió, no la meua. El meu Estatut diu que parlem valencià. No entraré en trinxeres lingüístiques. No ho faré.

—Quin seria un bon resultat el 28 d’abril? I un mal resultat?

—Espere que continuem creixent i que aquest resultat ens permeta liderar un nou Govern de la Generalitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.