Judici 1-O - L'entrevista

«Per a condemnar, Marchena té prou amb el concepte de 'violència ambiental'»

Mercè Barceló Serramalera (Barcelona, 1962) és catedràtica de Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Col·lectiu Praga i de l’associació d’observadors International Trial Watch, explica com està veient un judici que ja porta nou setmanes de sessió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de quan es va implicar vostè en el judici?

Des del primer dia. Vam decidir, l’estiu abans, que conformaríem la plataforma internacional que faria el seguiment al judici.

Han passat nou setmanes de judici. Pel que ha vist, s’ha desenvolupat com vostè preveia?

No. La conducció del judici ens sembla que ha creuat la línia vermella del que és preservar la igualtat d’armes entre les acusacions i les defenses. Hi ha una sèrie de dades que posen de relleu que les defenses estan tenint menys oportunitats de contraargumentar que les acusacions. Per exemple, les defenses haurien de tenir al seu abast l’oportunitat de contradir amb vídeos el que diuen els policies i guàrdies civils que estan passant a declarar. El president de la Sala, Manuel Marchena, no permet aquesta contradicció quan el judici oral ha de basar-se, bàsicament, en la contradicció oral d’una de les parts. Que una part pugui contrarestar el que diu l’altra. Marchena diu que això ho deixa per més endavant. Però més endavant aquests vídeos no serviran per contrarestar les afirmacions de violència que aporten aquests policies i guàrdies civils. Si aquests vídeos es passessin en aquest moment, totes aquestes intervencions d’agents policials, que en són unes 500 podrien quedar, si més no, contrarestades amb una altra violència, que és la que van exercir ells.

Això que vostè comenta és el que més s’ha destacat generalment. Hi ha alguna qüestió més en aquest sentit que haja passat més desapercebuda?

No podem oblidar que el delicte pel qual se’ls està jutjant és un delicte que requereix de violència. La violència, demostrar que hi hagi hagut o no, és una qüestió transcendental per a aquest judici. Això d’una banda. D’altra, no hem d’oblidar que el president de la Sala, el senyor Marchena, és una persona que amb el concepte de violència ambiental en té prou per condemnar. La sentència que hi va haver pels manifestants que hi va haver al voltant del Parlament de Catalunya [el 2011], que van ser absolts per l’Audiència Nacional i després condemnats pel Tribunal Suprem, tenia Manuel Marchena com a ponent. En la sentència s’afirmava que si bé no hi va haver violència directa, sí que hi va haver violència ambiental. Llavors, de la manera com està conduint el judici el president, està permetent que suri a la Sala el concepte de violència ambiental i que no pugui ser contrarestat ni amb repreguntes, perquè també ha limitat les que poden fer les parts no proposants dels testimonis, és a dir, les defenses. Això és inaudit. No s’havia vist mai. Per tant, tot el que són limitacions de preguntes i contrapreguntes sempre perjudiquen les defenses, mai les acusacions. I les perjudiquen per tal que tampoc puguin treure de sobre aquest concepte de violència ambiental que, insisteixo, al president li va ser útil per fer una sentència condemnatòria. D’altra banda hi ha un altre tema: s’està permetent, per part del Tribunal, per la manera com s’estan fent les preguntes, un concepte restringit de l’exercici del dret de reunió, de manifestació i de la llibertat d’expressió. Per la manera com permet contestar els testimonis i no limita els policies quan diuen «me miraron con cara de odio», «me escupieron», «me tiraron un yogur», «nos insultaron», «estaban agarrados de los brazos»... Tot això forma part d’una normal manifestació del dret de protesta contemplat a l’article 21 de la Constitució. Des de les acusacions fan servir intencionadament, per exemple, la paraula escrache. «Y sufrió usted un escrache?», pregunten. Però que és l’escrache si no l’exercici d’un dret fonamental? Li posen el nom d’escrache a l’exercici d’un dret fonamental per fer veure que no s’està exercint un dret fonamental. Tot això el que fa és que suri per la Sala un concepte de drets fonamentals que no és el que legítimament defensa la Constitució Espanyola. Estan reduint possibilitats de defensa i l’exercici de drets fonamentals que van fer els ciutadans els dies 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017.

Parla de vulneració de drets constitucionals, matèria en què vostè és catedràtica. Aquest cas, una vegada hi haja sentència al Suprem, haurà de passar pel Constitucional abans de dur-lo als tribunals europeus. Té esperança que el Constitucional contradiga la previsible sentència del Suprem?

No ho sé. El Tribunal Constitucional ha fet un gir importantíssim a la seva jurisprudència respecte als anys vuitanta i noranta pel que fa a la protecció de drets fonamentals des d’una perspectiva constitucional i acceptada en l’àmbit europeu. Aquesta perspectiva s’ha modificat amb algunes sentències, com ara la condemna per cremar fotos del rei [el 2007], que obeeix a una concepció molt restrictiva i que no segueix l’estàndard europeu pel que fa a la protecció de drets fonamentals. Si s’aplica aquesta línia, que és la que segueix el Constitucional des de les seves dues darreres conformacions, evidentment serà una sentència tan restrictiva com pugui ser la que apliqui el Tribunal Suprem.

Té vostè esperança que Europa acabe esdevenint la solució a tot això?

Si aplica la doctrina que fins ara ha aplicat del que és l’article 6, o sigui, el procés degut al dret de defensa, de manifestació, de reunió i de llibertat d’expressió, sí. Rotundament sí. Sempre que s’apliqui aquesta doctrina.

Hi ha algun dubte que no s’acabe aplicant?

Crec que si s’aplica la doctrina majoritària no. Però sempre hi ha alguna sentència més o menys restrictiva. Això va en funció del ponent. Hem de confiar que aquesta justícia que està fora de l’àmbit de les pressions polítiques del Govern espanyol, almenys de forma molt directa, aplicarà la jurisprudència consolidada i majoritària que fins ara ha predominat en matèria de drets fonamentals de defensa, de reunió, de participació política i de llibertat d’expressió.

Parla de participació política referint-se als presos polítics que van ser triats al Parlament de Catalunya i que també ho seran al Congrés, al Senat o al Parlament Europeu?

Sí. A Europa també arribaran queixes per com estan sent tractades les persones que són diputades o que tenen càrrecs polítics i que estan sent processades. I també un tema molt important: el de la senyora Carme Forcadell. Aplicant la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, la senyora Forcadell no hauria d’haver trepitjat presó per haver defensat la separació de poders en virtut d’una norma que la protegeix, que és la inviolabilitat parlamentària. Ella va aplicar bé aquesta doctrina sobre la base d’aquesta inviolabilitat, lliure d’ingerències de qualsevol altre poder, com ara el judicial, que no li pot manar el que ha de tramitar i el que no. Cap poder es pot ficar en això. Cap. Ni tan sols el judicial. Perquè ho diu la Constitució! Inviolabilitat parlamentària, article 71. També l’Estatut d’Autonomia per als parlamentaris autonòmics. I aquí hi ha molta jurisprudència del TEDH que garanteix que els parlaments són ens autònoms de qualsevol altre poder polític en un Estat de dret.

Com valora que la setmana passada els presos polítics que es presentaran a les properes eleccions es trobaren, novament, amb la llibertat denegada pel Tribunal Suprem per participar en campanya electoral?

És que li ho dic per això. Comento el cas de la senyora Forcadell, però també la suspensió de diputats al Parlament de Catalunya en base a l’aplicació d’una doctrina anticonstitucional sobre quines eren les causes de suspensió de les persones processades per rebel·lió. Tot el que fins ara s’ha fet amb les persones diputades, tot contravé la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot. Respecte també a les denegacions de llibertat. Se’ls vulnera el dret de participació política i el dret a igualtat de condicions per poder fer propaganda política amb la resta de candidats d’acord amb la jurisprudència del TEDH, que és molt clara en aquest sentit. Tot això, quan arribi al TEDH, si la jurisprudència no es modifica, crec que no només hi es provarà una vulneració del dret a la defensa, sinó de múltiples drets fonamentals: llibertat d’expressió, de reunió, de participació política... Pel cas dels candidats encausats, que abans també havien estat diputats; per tot el tema dels nomenaments de presidents de la Generalitat de Catalunya, que fins a tres vegades van ser proposats i tots tres [Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull] van caure perquè el poder judicial va interferir en el nomenament d’un Parlament que és sobirà per nomenar i investir presidents... Tot això són coses que es portaran al TEDH.

Pel que fa a les declaracions dels testimonis de la setmana passada, hi va haver curiositats. Per exemple un policia que assegurava haver rebut l’impacte d’objectes i que després reconeixia no haver presenciat aquesta escena. O la d’un altre que es queixava dels insults rebuts pels votants i que després, preguntat per si havia sentit càntics pacífics, deia que no excusant-se en el fet que no entenia el català. Tot això pot girar-se en contra dels testimonis i de les acusacions?

El fals testimoni és molt difícil de provar. Però el que a nosaltres ens interessa és si aquests testimonis poden ser valorats per la Sala. I evidentment, aquests testimonis no poden ser valorats per la Sala. És com si no haguessin testificat. El que passa és que ja ho han fet. Aquestes persones, si més no, tornen a posar en dubte si hi va haver violència ambiental, i tornem a aquest tema, que per mi és bastant important. Aquestes persones, hagin o no fet fals testimoni, han declarat. I han deixat la seva llavor a la Sala que a Catalunya hi va haver avalots, violència, insults, desacatament a l’autoritat i tota una sèrie de coses. Ells ja ho han deixat anar. Que després això pot ser fals testimoni? Ja ho veurem. El que sí que és segur és que aquests testimonis no podran ser valorats per la Sala. Perquè són testimonis que es contradiuen a si mateixos. No m’interessa tant el càstig que els pugui caure com que la Sala no els valori. Si aquests testimonis apareixen a la sentència formant convicció, aquesta sentència estarà viciada.

Per últim, vostè té contacte constant amb els observadors internacionals. Quina és la qüestió que més els ha sorprès del judici?

Gairebé tothom repeteix que aquest és un judici polític i de persecució d’idees. En tot el que portem de procés no s’ha aportat ni una sola prova de delicte de rebel·lió i malversació, i estaria en dubte el de desobediència. Però els dos primers segur que no. I aquestes persones diuen: «si no s’ha aportat res fins aquest moment i ens consta que aquestes persones exercien el seu dret de reunió i d’ideologia, aquest judici és als drets fonamentals i a expressar idees», encara que siguin contràries a la Constitució. Una Constitució democràtica com l’espanyola contempla en el seu marc que es puguin defensar projectes completament oposats a la mateixa Constitució. Per tant, perseguir unes determinades idees en nom de la unitat d’Espanya com si es tractés d’un metadret fonamental, d’això se’n diu judici polític. Perquè s’estan, claríssimament, perseguint idees polítiques. Això és un judici a l’independentisme. I s’està fent servir com a escarment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.