Eleccions europees

L’espectre de la ultradreta sobrevola Europa

Els comicis europeus del 26 de maig serviran de termòmetre per mesurar quina és la força real de les formacions proclius a la mà dura contra els immigrants, les minories i allunyades dels canons democràtics tradicionals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Resten només 11 dies per a les eleccions europees del 26 de maig, la data assenyalada en els calendaris dels líders ultradretans d’arreu d’Europa com Marine Le Pen, Matteo Salvini o Viktor Orbán per dur a terme l’escomesa d‘enderrocar el model comunitari europeu. A hores d’ara, els sondejos atribueixen als populistes europeus una forquilla d’entre un 20 i un 25% de vot a tot estirar. Si les prediccions no fallen, els partits ultraconservadors doblaran els resultats obtinguts en la legislatura passada. Però seria insuficient, perquè no assolirien el “canvi històric” que va pronosticar Salvini a Roma en la convenció de partits xenòfobs europeus del passat mes de setembre. La trobada serví per anunciar l’anhelat “despertar dels pobles europeus” de cara el 26-M. Tot i així, els estudis de vot apunten que a Polònia, Hongria, França, Itàlia i Bulgària la ultradreta guanyarà les eleccions europees i en molts d’altres territoris competirà frec a frec per la primera posició.

En l'actualitat, l'extrema dreta és present en 17 parlaments estatals de la UE i en vuit de les deu majors economies del bloc. I en set països de la Unió ja governen en solitari o amb coalic. A Polònia i Hongria l’ultraconservadorisme governa amb majoria absoluta. I a Itàlia, Àustria, Dinamarca i Letònia la ultradreta no governa en solitari, però forma part del Govern.

En clau espanyola i amb la vista posada en la contesa europea, el politòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona Marc Guinjoan preveu una pujada de Vox. Atribueix un bon resultat al partit ultraconservador a causa del canvi de sistema electoral. Creu que el recompte de vots europeu és considerablement més proporcional al càlcul de sufragis espanyol, que exigeix superar un percentatge mínim de vot per obtenir representants. “A Espanya, la divisió per circumscripcions de vot fa que es “perdin” moltes paperetes que no arriben al llindar exigit per obtenir representació i per tant, no se sumen al total”, aclareix. L’acadèmic de la UAB també assenyala la tendència que adopta l’electorat europeu pel que fa a la predisposició de vot. A parer de Guinjoan, les europees destaquen per la gran quantitat de vot protesta que incentiven. “Una conclusió que podem treure i que s’ha palesat en els darreres anys és que la població es decanta cada cop més per formacions populistes i antisistema a les europees”.

Qui pot acabar manant al Parlament Europeu? L’analista polític subratlla que les grans forces tradicionals com el Partit Popular Europeu (PPE) i el Partit Socialista Europeu (PSE) sortiran castigats del pas per les urnes. Guinjoan relaciona la davallada dels partits fins ara dominants amb la creixent preocupació per la globalització, la immigració, el terrorisme o la decadència de l’estat del benestar. El docent vaticina un resultat contundent de la ultradreta, però sense prou suports per governar.

Queden menys de dues setmanes i els partits d’extrema dreta de tot Europa ultimen esforços a traçar un full de ruta conjunt, cosa que no va passar en l'anterior legislatura. Fins al moment, les veus de la ultradreta han estat dividides en tres grups parlamentaris, ECR (Conservadors i Reformistes), EFDD (Europa de les Llibertats, euroescèptics radicals britànics) i ENF (Europa de les Nacions i les Llibertats), la qual cosa ha fet disminuir el seu pes dins la cambra. “Amb el creixement que pronostiquen les enquestes, si formessin un únic grup parlamentari es convertirien en una amenaça per a les aspiracions de progrés. Dependrà del nivell d’aïllament que pateixin, cosa que és a les mans, sobretot, del PPE”, adverteix Guinjoan. El nou cap alemany dels populars europeus, Manfred Webber, ja ha reiterat que dels euroescèptics no buscarà cap tipus de suport. Caldrà veure què passa una vegada el recompte sigui una realitat. Cal no oblidar que l’entesa entre conservadors i extremistes ja es produeix a Àustria, Dinamarca i Letònia. Tanmateix, sembla ser que no és gaire probable que entrin a formar govern i, fins i tot, que arribin a entendre’s, segons els pronòstics de Marc Guinjoan.

Steve Bannon, l’ex-assessor de la campanya electoral de Donald Trump, fa temps que és a Brussel·les per guiar l'extrema dreta cap a la victòria. A l’Estat espanyol ha donat suport a Vox. Però el seu projecte d'unitat europeu sembla que no està donant el resultat esperat. Com tampoc, de moment, l’escola per a futurs dirigents ultres que Bannon vol situar en un monestir italià i que vol anomenar “escola de gladiadors”. Segons el professor de la UB en Ciències Polítiques i Dret, Jesús Palomar, que encara no hagi reeixit un pacte interestatal entre les forces d’ultradreta es pot atribuir a les variants ideològiques que els separen: “No tenen una agenda comuna, tenen diferents propostes per a Europa”, afirma. Palomar certifica que el posicionament del partit neonazi Alba Daurada és categòricament més radical que el partit ultraconservador danès, el Partit de la Gent Danesa. En aquest sentit, recalca que determinades formacions ja no advoquen per la sortida de la Unió Europea. A causa de l’embull que ha suposat per la Gran Bretanya el Brexit, en els darrers dos anys els partits ultres s’han adonat que sortir de la UE no és cosa de quatre dies. Així doncs, l’extrema dreta holandesa, francesa i alemanya ja no contempla un referèndum com a opció viable, almenys, a curt termini. Per contra, el president ultradretà d’Hongria,Viktor Orbán, ha expressat en diverses ocasions la voluntat de sortir-ne.

Jesús Palomar manifesta que quan les eleccions europees es convoquen a mig mandat nacional, el partit que governa en surt substancialment afectat, tal com sembla que passarà a Theresa May i Emanuelle Macron. En canvi, a l’inici del mandat, com passa a l’Estat espanyol amb Pedro Sánchez, les enquestes reforcen el moment dolç que viu el PSOE.

Ambdós politòlegs coincideixen a assegurar que una extrema dreta maquillada i reforçada a l’eurocambra podria no ser el pitjor dels problemes per al projecte europeu. El més preocupant serà si el centredreta es decanta cap a l’extrem amb l’esperança de no perdre vots.

Ara, l’estratègia de les forces ultraconservadores és la d’accedir al poder per esbotzar l’actual model de polítiques comunitàries. I és que els partits populistes coincideixen a situar-se en contra de les polítiques migratòries de la UE i en el fet que la pèrdua de sobirania estatal afebleix, diuen, la identitat nacional. És la carta de presentació dels partits que fan de l’odi l’ham que atraurà l’electorat descontent per la baixada del poder adquisitiu de la classe mitjana, el descrèdit de l’elit política, la globalització i els corrents migratoris. Jesús Palomar ho exemplifica així: “Sense anar més lluny, la prova la tenim al costat de casa nostra: les armilles grogues han suposat una revolta sense precedents”. El professor de la UB fa saber que els estudis d’opinió francesos palesen com el partit de Le Pen atrau la major part de l’enuig polític, i en concret, tot i que les gillets jaunes presentaran el seu propi partit.

A l’Estat espanyol la formació reaccionària Vox ha aconseguit 24 escons al Congrés dels Diputats. A la nit electoral del 28-A, la formació capitanejada per Abascal va ser felicitada per Salvini i Le Pen. Segons l’últim baròmetre del CIS fet públic el dijous 9 de maig, Vox trauria entre 4 i 5 diputats europeus.

A Itàlia, Matteo Salvini, vicepresident del Consell de Ministres de la República, s’ha erigit com la figura dominant capaç d’unificar els partits d’ultradreta. El govern italià és de coalició i juntament amb el partit antisistema, Moviment 5 Estrelles, es posicionen com els únics capaços de “retornar el poder al poble italià” i de “vèncer l’establishment”. L'ascens de la Lliga Nord al poder va coincidir amb les conseqüències de la crisi financera i la gran afluència d’immigrants subsaharians del nord d'Àfrica el 2016. Com a ministre de l'Interior, Salvini va encapçalar la postura anti-migratoria del nou govern i va rebutjar els vaixells de rescat humanitaris que arribaven als ports italians. La Lliga és de tarannà euroescèptic i diversos dels seus candidats per a les eleccions europees volen abandonar l'euro. Matteo Salvini va formar una aliança amb partits europeus d'idees similars el setembre de 2018 a Roma, però el nombre de partits que finalment s’hi uniran no és clar. La Lliga ja ha expressat via xarxes socials que han trobat una causa comuna amb el principal partit opositor d'Alemanya AfD, així com amb el Partit dels Finlandesos, el Partit de la Gent Danesa, el Partit de la Llibertat austríac i l’Agrupació Nacional Francesa de Marine Le Pen.

El sondeig realitzat el 29 d’abril per Demopolis a càrrec del digital italià Today.it mostra com les dues forces que actualment governen, M5S i Lliga Nord, obtindrien un gran resultat. Sobretot els ultradretans, molt per sobre de les altres candidatures.

A Alemanya, la ultradreta s’aglutina sota les sigles de AFD (Alternativa per Alemanya) i entrà al Bundestag per primer cop el 2017 amb un 12,6% de vots, 94 de 709 diputats, tot convertint-se en el partit més gran a l’oposició després del pacte entre CDU i SPD, els dos principals partits. Des dels seus inicis com a partit euroescèptic, ha proclamat polítiques estrictes contra la immigració i ha aprofitat la forta presència de la comunitat islàmica a Alemanya per fabricar el seu relat alarmista. Val a dir que, sociològicament parlant, també ha trencat els esquemes antinazis que creien fortament arrelats. La pujada del partit ultraconservador alemany s’explica també, en part, a causa de la decisió d’Angela Merkel d’acollir un milió de refugiats. Malgrat els intents de la cancellera per endurir la seva postura davant la immigració, AfD ha multiplicat el seu èxit electoral ja que ha aconseguit representants en tots els parlaments dels estats federats. L’enquesta realitzada a 9 de maig pel diari alemany Welt situa el partit ultra com a quarta força amb un 10,2% del suport electoral en les pròximes europees.

En terres gregues, el quart partit amb més representació al Consell Hel·lè, Alba Daurada (AB), fou designat pel Consell d’Europa en 2013 com a partit "neonazi i violent”. Fundat en 1985, va accedir al parlament hel·lè en 2012, durant els pitjors embats de la crisi del deute a Grècia. Un sector del partit, inclòs el líder Nikos Michaloliakos, està sent investigat per presumpta associació criminal. I recentment, l’alcalde de Salònica, conegut pel seu posicionament antinacionalista i laic, ha estat apallissat per militants d’aquest partit. A la sortida d’un acte en commemoració del genocidi als grecs pòntics, perpetrat per l’imperi otomà, el batlle va ser agredit amb diverses puntades de peu al cap. També hi ha l’assassinat del raper Pavlos Frysass a mans d’un militant d’AB que resta impune. Alba Daurada compta amb aquest currículum, però això no treu que Politico situï el partit en quarta posició en percentatge d’intenció de vot. La victòria a Grècia se l'endurien els conservadors de Nova Democràcia.

Al cor d’Europa, a Àustria, en un dels països on el nivell democràtic i de l’estat del benestar és més alt, la ultradreta forma govern gràcies al pacte entre el el Partit Popular austríac i la formació xenòfoba Partit de la Llibertat (FPÖ). Des que va arribar al poder, el Partit de la Llibertat es va veure immers en una sèrie d’acusacions d’antisemitisme. El seu líder, Heinz-Christian Strache, va ser acusat a principis d'aquest mes d'enllaçar la seva pàgina de Facebook a un lloc web assenyalat per negar l'Holocaust. Alhora, sovint es recorda el passat del cap del FPÖ, Heinz-Christian Strache, pels seus lligams amb els moviments neonazis austríacs.

El sondeig que ofereix el portal Satista pronostica una victòria del conservador Partit Popular del president Sebastian Kurz. En segon lloc no apareix la ultradreta sinó els socialdemòcrates. I a continuació, els extremistes dretans del Partit de la Llibertat d’Àustria amb un 24,5% dels suports.

A França, malgrat els esforços de Marine Le Pen de fer-se amb l’hegemonia en les presidencials de 2017, Emmanuel Macron va derrotar clarament la líder ultraconservadora el maig de 2017. D’ençà aleshores, en un intent de replantejar l’horitzó ultradretà, l’extingit Front Nacional s’ha refundat com a Agrupament Nacional (AN). I sembla ser que el canvi ha estat fructífer, perquè les darreres enquestes situen l’AN com a guanyador dels comicis europeus a França.

El partit de Le Pen es declara radicalment en contra de l’euro, la UE i la immigració. Conjuntament amb Salvini, Le Pen ha estat la lider extremista més activa per mirar d’unir forces. Segons les enquestes mensuals realitzades pels instituts d’opinió OpinionWay, Elabe, Ifop, Odoxa, Ipsos, BVA i Harris Interactive publicat pel digital francès Internaute, l’Agrupament Nacional de Le Pen (RN per les seves sigles en francès) superaria pel 0,25% dels vots la formació d’Emmanuel Macron (LREM).

Malgrat el Brexit, els britànics votaran pels 75 escons que tenen a Europa. De moment, la sortida del Regne Unit no és “imminent”, tal com desitjava Theresa May. Els elegits hi romandran mitja legislatura, és a dir, dos anys i mig segons les previsions.

El diari anglès The Guardian publicà el diumenge 12 de maig el pronòstic per les eleccions europees. El sondeig assigna a El Partit del Brexit de Nigel Farage 34 escons. Es tracta de l'exlíder de l'UKIP, el partit d’extrema dreta que impulsà el referèndum. Crida l’atenció com cauen els conservadors i la distància que els separa dels brexiters. Costa recordar un resultat tan dolent per al Conservative Party.

I a Polònia, Llei i Justícia va arribar al govern amb la promesa de "netejar les canonades" de buròcrates corruptes i polítics liberals que volen liquidar, diuen, les tradicions i cultura poloneses. Dos anys més tard, amb la majoria absoluta que li va atorgar el 37,6% dels vots, ha restringit les llibertats públiques de premsa i ha acabat amb la independència del poder judicial. La Comissió Europea (CE) ha pres l'inusual decisió d'obrir-li un expedient per menyscabar l'estat de Dret. El Govern polonès va fer marxa enrere en un intent d'il·legalitzar completament l'avortament després d'una sèrie de protestes massives al carrer. Tot i així, el baròmetre de Politico atorga la victòria a Llei i Justícia amb un 39,39% dels vots.

On la ultradreta té més presència és a Hongria amb el primer ministre Viktor Orbán com a gran referent. El partit que dirigeix, Fidesz, de caràcter ultraconservador, anti-immigració, euroescèptic i ultranacionalista, va obtenir en les parlamentàries de 2014 el 44,8% dels vots. Orbán s'erigeix com el defensor d'Hongria i Europa contra els immigrants musulmans, i sovint adverteix de l'amenaça “d’una Europa amb una població mixta i sense sentit d'identitat". Tanmateix, Fidesz romangué dins del grup parlamentari dels populars europeus fins que el mes de març passat suspengueren el partit per la seva postura contra la UE. Ara, però, sembla ser que l’aixoplugarà Matteo Salvini en la coalició paneuropea que impulsa. El sondeig que publica Politico preveu una victòria aclaparadora del partit d’Orbán amb un 55% d’intenció de vot en els comicis del 26-M. Cal dir que la mateixa enquesta pronostica dos eurodiputats per a Jobbik, formació que està a la dreta de la d'Orbán i que seria la tercera força, perdent una de les tres cadires que va aconseguir fa cinc anys a l'eurocambra.

Els resultats del 26-M marcaran la direcció que prendrà Europa els propers anys. Que el vell continent s’aboqui al populisme i al discurs de l’odi ho decidirà la ciutadania. També caldrà veure quines són les aliances posteriors entre partits. La creació o no de cordons sanitaris serà la primera qüestió a analitzar i pronosticar després de les eleccions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.