Judicialització

Els presos escollits diputats no podran exercir el càrrec en llibertat

Els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull i el senador Raül Romeva no es podran beneficiar de la immunitat que els hauria de beneficiar com a electes i continuaran sent jutjats sense la necessitat que les cambres de representació política autoritzen la continuació del judici. En canvi, l’empresari Josep Maria Matamala sí que es podrà beneficiar d’aquesta immunitat. Per què?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense sorpreses a la sala. El Tribunal Suprem rebutja demanar al Congrés espanyol un suplicatori perquè la cambra baixa permeta continuar -o no- amb el judici, que ara també és contra quatre diputats i un senador electe. La setmana passada, els advocats Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, defensors dels presos electes de Junts per Catalunya -el primer- i d’Esquerra Republicana -el segon-, exigien al Suprem demanar permís al Congrés i al Senat perquè les cambres permeteren o impediren continuar amb el judici. Peticions que, d’haver estat acceptades, haurien d’haver implicat la suspensió del judici almenys, fins que el Congrés -sobre Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- i el Senat -sobre Raül Romeva- resolgueren la qüestió.

Segons els arguments dels advocats, la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu aquesta qüestió: la cambra parlamentària ha d’autoritzar que el judici continue. L’article 753 cita textualment que «se suspendran, pel secretari judicial, els procediments des del dia en què es done coneixement a les Corts, estiguen obertes o no, restant les coses en l’estat que aleshores es troben, fins que el cos legislador respectiu resolga el que crega convenient». La mateixa llei afegeix que «no hi ha dubte sobre la procedència de la suspensió dels procediments un cop sol·licitada l’autorització a les cambres amb la finalitat que aquestes es pronuncien».

La finalitat era, doncs, que els diputats i senador electes no només pogueren assistir a recollir l’acta i assistir al ple de constitució de les cambres, sinó que quedaren en llibertat fins que les Corts s’hi pronunciaren. El Suprem, tal com pronosticaven bona part dels advocats, permetrà els electes assistir al ple en què es constituiran les cambres el proper 21 de maig, però no demanara cap suplicatori, pel que no suspendrà el judici. Per tant, i tal com afirma la llei, els diputats i senador presos no es beneficiaran de la immunitat parlamentària que els correspon.

Arguments del Suprem

La resolució, signada per Manuel Marchena i la resta de jutges que de la Sala Segona que estan jutjant els fets de la tardor catalana de 2017, argumenta que la suspensió del judici manca de «justificació constitucional», en tant que la vista està en fase de judici oral i que no necessitaria del permís del Congrés ni del Senat per continuar. Segons els magistrats, «una interpretació gramatical i sistemàtica, associada amb la naturalesa de la prerrogativa de la immunitat, avala la idea que l’autorització de l’òrgan legislatiu és necessària per a processar, això és, per atribuir a un diputat o senador electe la condició formal de part passiva, subjectant-lo a un procés penal que podria afectar al normal funcionament de les tasques legislatives», expliquen per desautoritzar aquesta idea. Afegeixen, també, que «el sentit constitucional de la immunitat i la seua pròpia justificació històrica no permeten igualar l’autorització per processar amb l’homologació parlamentària del ja processat».

Argumenta també el Suprem que en cas que les cambres es pronunciaren favorables a la suspensió del judici, això suposaria una «interferència irraonable en l’exercici de la funció jurisdiccional». A més, es justifica dient també que els diputats i senador han estat escollits un any i mig més tard de l’inici del seu processament judicial. Sense oblidar tampoc, diuen, la resta dels «acusats no parlamentaris», en tant que la decisió de suspendre el judici perjudicaria, diu l’alt tribunal, els seus drets.

El 21 de maig, però, els encausats podran acudir al Congrés -en el cas d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull- i al Senat -en el cas de Raül Romeva- a la sessió constitutiva, que es trobarà envoltada de càmeres i d’expectació.

De moment, però, la resposta del Suprem a les peticions de llibertat, tot i que previsible, ha generat tota mena de reaccions que discuteixen la resolució.

 

 

Jami Matamala torna a Girona

Poques hores abans de fer-se pública aquesta resolució, l’empresari gironí Josep Maria Matamala aterrava a l’aeroport de Girona. D’aquesta manera, Jami tornava a Catalunya després d’un any i mig a Waterloo en una situació d’estranyesa judicial.

L’empresari, amic íntim de Carles Puigdemont, va ser dels qui el van acompanyar des del primer moment a l’exili belga. La vida se li va complicar quan el 25 de març de 2018 Puigdemont va ser detingut a Alemanya, al land d’Schleswig-Holstein. L’Audiència espanyola va dictar ordres de detenció contra els qui acompanyaven el president a l’exili en aquell viatge en cotxe, quan Puigdemont anava de Suècia -on havia participat en un acte- a Bèlgica. Era allí, a Brussel·les, on tenia pensat presentar-se davant les autoritats per fer cas de l’euroordre de detenció. La policia alemanya, però, el va detenir només va superar la frontera de Dinamarca.

En canvi, l’empresari no va rebre cap citació judicial a Bèlgica, on té residència legal, i el cas es va arxivar. Matamala no va tornar a territori estatal fins dimarts 14 de maig. La causa es va reobrir fa uns mesos per petició de la Fiscalia, si bé no hi ha cap ordre de detenció ni ha rebut cap notificació en aquest sentit. Ara, a més, el panorama li és més favorable: el 28 d’abril va ser escollit senador per Girona -s’hi va presentar amb Junts per Catalunya- i compta amb la immunitat parlamentària. Qualsevol tribunal que vulga actuar contra ell sí que hauria de demanar el suplicatori al Senat per jutjar-lo, en tant que el processament contra Matamala no s’ha iniciat. Sí que s’ha iniciat, en canvi, contra els altres diputats i senador electes, i aquest és un dels arguments, com s’ha dit, perquè el Suprem denegue demanar permís a les cambres de representació política perquè aquestes aproven la continuació o la suspensió del judici a l’1 d’octubre.

Matamala, que es mostrava trist en la seua arribada per no haver pogut tornar «amb tothom», ha estat el protagonista d’una rebuda multitudinària, amb representants de totes les forces polítiques de l’independentisme i amb centenars de persones que l’han donat la benvinguda en un ambient de reivindicació.

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.