Informe

Els graus universitaris reprodueixen les tasques de l’àmbit domèstic marcades pel gènere

A través de l’informe ‘Ser estudiant universitari avui’, la Xarxa Vives d’universitats fa un balanç de la percepció que els estudiants dels Països Catalans tenen de les universitats i trau una sèrie de conclusions amb l’exigència que aquests centres d’estudi s’adeqüen més a la realitat social del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Xarxa Vives d’Universitats, associació que agrupa totes els centres superiors d’educació dels territoris de parla catalana, ha elaborat un nou informe adreçat a conèixer les condicions d’aprenentatge, d’accés i d’expectatives que generen les universitats i el retorn dels estudis universitaris. Ho fa a través d’una macroenquesta a més de 40.000 alumnes de les 20 universitats agrupades en la Xarxa. Tot això conforma l’estudi Via Universitària, realitzat entre 2017 i 2019, que trau una sèrie de conclusions que haurien de servir perquè els centres d’aprenentatge s’adapten més a les necessitats de la societat.

Equitat

Una d’aquestes conclusions és que la universitat, diu l’informe, encara queda lluny de l’equitat. Deien els autors de l’informe Via Universitària, els professors Antonio Ariño (Universitat de València), Miquel Martínez i Ernest Pons (Universitat de Barcelona), presents en roda de premsa, que el concepte equitat es refereix a la necessitat que la universitat s’adapte a la realitat de la societat. «Cal no confondre-ho amb igualtat», deien, un objectiu que seria posterior al de l’equitat, en tant que està adreçat a garantir l’equivalència d’oportunitats, finalitat que només es pot assolir un cop assolida l’equitat.

En aquest sentit, alerten des de la Xarxa Vives que «la classe social predominant a la universitat és la classe alta: el 55% als graus i el 58% als màsters». Mentrestant, només un 11,3% dels qui fan màsters pertanyen a classes socials baixes. Percentatge més reduït en el cas dels graus, on només un 10,6% que els cursen són d’aquest espectre. Fins i tot, aquesta divisió també s’observa segons les llicenciatures. En branques com les ciències o les enginyeries hi ha una menor presència d’alumnes de classe social baixa.

Dependència

Una altra de les qüestions que preocupa a l’associació és el fet que «poder estudiar a la universitat depèn, principalment, del suport familiar». Així, el 60% dels estudiants enquestats viuen a casa dels seus pares i mares. Percentatges més propers al de països com Geòrgia (65%) o Croàcia (51%) que al de Noruega (9%). Els pares i mares, per tant, són els qui solen finançar-los els estudis. Concretament el 58% dels estudiants de grau i el 43% dels de màster són finançats pels pares. En aquest sentit, només el 18,1% dels estudiants de grau i el 15,9% de màster poden estudiar gràcies a les beques. I alhora, un 12% dels estudiants de grau i un 23,7% dels de màster es paguen els estudis treballant durant el curs. Només un de cada quatre estudiants de grau tenen la família com a única font de finançament dels estudis.

Si sis de cada deu estudiants de grau viuen amb els pares, la mateixa proporció d’estudiants de màster s’han emancipat de la família. En canvi, segons l’informe, «la formació del màster es consolida com una continuïtat directa dels graus i provoca un retard en l’emancipació». Una dada que confirma la necessitat de reforçar els estudis amb cursos posteriors a les carreres tradicionals. Un altre dels problemes que evidencia l’estudi de la Xarxa Vives és el fet que els estudiants de classe social alta fan el doble de mobilitat internacional. Si només un 8% dels estudiants cursen a l’estranger durant la trajectòria universitària és, entre altres coses, perquè per a nou de cada deu estudiants les dificultats econòmiques són «una barrera bastant important». Fins a nou de cada deu estudiants diuen patir aquest entrebanc. Tant que, segons l’estudi, els estudiants de classe social alta fan el doble de mobilitat internacional que els de classe social baixa.

Gènere

Les dones formen el 62% de l’alumnat a la universitat, però la seua presència encara és minoritària a les enginyeries (32%). Segons l’informe Via Universitària, «les carreres reprodueixen les tasques de l’àmbit domèstic marcades pel gènere». En aquest sentit, «les dones s’orienten cap a les àrees de salut i de cura, mentre que els homes cap a les que tenen a veure amb l’espai exterior de poder i de presa de decisions». Així, si els homes són majoritaris en enginyeries o en graus com ara Economia, Empresa i Turisme, les dones són més nombroses en humanitats o graus relacionats amb l’àmbit de la salut.

Aquesta qüestió de reproducció dels rols marcats pel gènere es contempla també, per exemple, en conclusions com la que s’esmenta tot seguit: «en les titulacions masculinitzades, les dones tenen una pitjor percepció de les capacitats pròpies i del reconeixement extern, el que constata l’anomenada ‘síndrome de la impostora’. Es tracta de les pors, incerteses i tensions davant la possibilitat de no complir amb les expectatives que una persona pensa que tenen sobre ella, tal com defineix el digital Cuarto Poder.

Segons les dades de la Xarxa Vives, a més, les dones empren més temps a assistir a classe, a l’estudi, a les feines de casa i a les cures de persones dependents, mentre que els homes gasten més temps en treballs remunerats i en aficions i vida social. No és estrany, doncs, altra conclusió de l’estudi: les càrregues familiars afecten en major mesura les dones universitàries quanta més edat tenen.

Futur

Una de les bones notícies que aporta l’informe Via Universitària és que, segons les enquestes realitzades, «els estudiants tenen millors expectatives de futur que fa tres anys». «Els estudiants trien aquelles titulacions que es corresponen amb les seves aptituds (el 82%) i amb la professió que els agrada i volen exercir (el 80%)». El 2016, només el 40% dels estudiants pensava que els estudis li’ls serien útils per assegurar-se uns bons ingressos, mentre que ara el percentatge és del 54%.

Dins d’aquest mateix apartat també es tracta la qüestió de la participació institucional i cultural dels estudiants en la universitat. «Un 80% dels estudiants de grau no han participat mai en cap òrgan de gestió universitari i un 78% tampoc no participa mai en assemblees o associacions». Aquesta dada també evidencia la baixa implicació en l’activisme universitari. Els directors de l’estudi explicaven que dècades enrere, la participació en institucions universitàries -teatres, oci, cultura general- era molt més alta, si bé ara l’oferta d’oci fora de la universitat és molt més àmplia ara que no abans.

Accés i abandonament

La gran majoria dels estudiants (82,4%) ho són gràcies a superar la tradicional prova d’accés universitari. Al mateix temps, hi ha una forta relació entre les interrupcions dels estudis i els condicionaments socials, econòmics i laborals. «Els fills d’estrangers i membres de famílies amb un nivell formatiu baix són més vulnerables al retard en la consecució dels estudis universitaris», diu l’informe. El nivell social també afecta a la mobilitat en l’estranger, tal com s’esmentava anteriorment.

Innovació

Un altre dels grans retards en les universitats és la manca d’una revolució digital a les aules. «Només en un 5% de les assignatures s’apliquen metodologies innovadores», diu l’estudi, que també subratlla diferències entre titulacions. «Mentre que les de Ciències apliquen en major mesura metodologies tradicionals, en l’àmbit de les Ciències socials les metodologies actives i innovadores presenten percentatges més alts». En total, però, quasi en un 60% de les disciplines continuen predominant els mètodes docents tradicionals. El percentatge més alt de mètodes innovadors es troba en l’àmbit de les ciències socials i jurídiques, superant per poc el 6%.

Una altra de les qüestions que més valora l’alumnat és la pràctica docent que incentiva la participació. «Quan predomina la metodologia tradicional és més freqüent que l’estudiant es limite a fer allò que es considera imprescindible per superar l’assignatura. En canvi, el predomini de la metodologia activa impulsa els estudiants a consultar llibres i materials». Diu l’estudi que els estudiants valoren més positivament «els exercicis i les activitats pràctiques» i també l’avaluació continúa i el treball individual que no l’examen o el treball en grup.

Constatacions i propostes

L’estudi de la Xarxa Vives també té una mirada crítica que serveix per exigir millores en el camp acadèmic superior. Així, constata que les desigualtats s’han vist incrementades per les conseqüències de la crisi econòmica, que també ha afectat -i molt- els estudiants. Via Universitària adverteix que l’eixida de la crisi, «si és que es pot parlar d’un fet consolidat», es deu a la precarització d’àmplies capes socials i a la reducció de les rendes de les classes mitjanes.

És per això, i per les qüestions anteriorment explicades, que la Xarxa Vives proposa que les intervencions polítiques estiguen adreçades a l’accés equitatiu de diversos perfils i «l’eficiència en el progrés i la compleció dels graus dels estudiants que provenen d’aquests perfils minoritaris». També fa una crida a «la introducció de polítiques compensatòries» per tal d’evitar que les classes més desafavorides queden excloses de l’ensenyament superior. Atesa, també, la necessitat de molts alumnes de treballar per finançar-se els estudis, Via Universitària aposta per enfortir la flexibilització curricular i el calendari acadèmic per adaptar-lo a les necessitats de l’alumnat. Tot, també, modulant un sistema de beques i taxes universitàries «perquè s’ajuste més bé a les diferències per nivell socioeconòmic dels estudiants i siga sensible a l’esforç econòmic més gran que suposa la tria d’algunes carreres o camps d’estudi». També exigeix reforçar els processos de renovació metodològica i avançar «cap a un major equilibri en la matrícula de les titulacions més feminitzades i masculinitzades, mitjançant la visibilització de models masculins i femenins que trenquin els estereotips de gènere».

Són les conclusions perquè la universitat complesca encara més amb la seua vocació de servei social.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.