Andorra

Xavier Espot liderarà una coalició de Govern tripartida

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El líder dels Demòcrates Xavier Espot es converteix en el setè cap de govern de la historia d’Andorra en aconseguir disset vots en la votació d’investidura, mentre que el candidat del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, n’ha sumat set. El Parlament andorrà compta amb vint-i-vuit escons. Espot, de centredreta, assoleix una àmplia majoria gràcies a un acord amb els liberals i un partit local de la Massana anomenat Ciutadans Compromesos. Els demòcrates tenen onze consellers, per quatre dels liberals i dos de la formació massanenca. En la votació la formació més dretana, Terceravia, s’abstenia i no donava suport a cap dels dos candidats. El pacte tripartit bastit per Espot en les darreres setmanes comporta que els demòcrates tindran set ministeris, per quatre dels liberals i un de Ciutadans Compromesos. L’acord permet que Espot sigui elegit en primera volta i no calgui fer una segona votació on hauria estat suficient una majoria simple.

El debat d’investidura entre el candidat demòcrata i el socialista venia marcat per l’acord d’Espot amb els liberals liderats per Jordi Gallardo i que era indispensable per arribar a  la majoria absoluta de quinze consellers. Si el pacte només hagués estat entre els demòcrates i el partit local només en sumaven tretze. Els liberals havien concorregut en coalició amb els socialistes a les eleccions i només un mes després dels comicis han passat a fer un pacte de govern amb els demòcrates, fet que ha deixat el PS amb una sensació de ‘traïció’. Precisament la revelació més important d’aquesta sessió d’investidura la feia Jordi Gallardo en explicar que el socialista Pere López havia intentat una maniobra per tramar un pacte amb liberals i Terceravia (amb ideologies oposades als socialistes) per impedir que Espot fos cap de Govern. El pacte fixava que hi hauria un executiu d’un any i mig per després convocar noves eleccions. La legislació andorrana marca que ha d’haver passat un any des dels comicis per tornar a celebrar unes noves votacions. Els dos partits de dretes, però, van rebutjar la proposta. 

Un cop finalitzats els comicis, la sensació era que Espot pactaria amb els conservadors de Terceravia, ja que el grau de tensió amb els liberals, especialment per la defensa per part de Gallardo dels plantejaments dels germans Cierco i contra Govern en el ‘cas BPA’ (Banca Privada d'Andorra), havia estat molt gran. Però el líder de Terceravia, Josep Pintat, no va voler fer un pacte d’estabilitat i va obrir la porta a que Espot i Gallardo avancessin en la negociació. 

Xavier Espot presentava durant el debat d’investidura les grans línies que marcaran el seu mandat. Oferia un pacte d’estat a totes les forces en els tres temes que considera vitals: acord d’associació amb la Unió Europea, reforma del sistema sanitari i canvis en el model de pensions. Anunciava que hi haurà mesures per ajudar a disminuir els terribles efectes de l’increment dels lloguers que estan portant a les classes mitges i baixes a una situació molt complicada. Hi haurà un fons immobiliari público-privat per a la construcció i rehabilitació d’habitatges per posar més pisos al mercat. La proposta més cridanera, però, era la de l’estudi per fer un transport públic per cable, tot i que Espot no va especificar quin tipus de giny seria. 

Espot, escaldenc com el seu antecessor Toni Martí, amb qui havia estat set anys ministre d’Interior, vol aplicar una manera de governar "basada en l'entesa, el consens i el respecte a les posicions diverses". Dijous a les 12 jurarà el càrrec i es preveu que en un termini molt breu anunciï quins són els ministres del Govern tripartit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.