Entrevista

«El PP ha aprofitat la feina feta pel tripartit d’esquerres a Alacant»

Francesc Sanguino Oliva (Alacant, 1964) és candidat a l’alcaldia d’Alacant pel PSPV-PSOE. Aquest filòleg de formació i professor era, fins fa poc, director del Teatre Principal d’Alacant. Candidat independent, ajudarà als socialistes perquè recuperen una alcaldia que van perdre tot just fa un any en condicions surrealistes. Després del tripartit d’esquerres que va fracassar a Alacant -integrat pel PSOE, Guanyar i Compromís-, ara els socialistes recuperen l’esperança quan les enquestes els pronostiquen un bon resultat. Aquesta possibilitat, fa ara tot just un any, era inimaginable.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francesc Sanguino pel PSOE, Natxo Bellido per Compromís, Xavier López per Unides Podem... Els tres candidats d’esquerres a l’alcaldia d’Alacant tenen noms catalans i parlen la llengua perfectament. La ciutat ha avançat en aquest sentit?

Hi ha una generació que va entrant, de l’edat de Xavier López (34), després de Natxo (44) i després jo, que sóc el més gran. Una generació que, tot i que alguns tenim pares que som de fora, hem desenvolupat un alacantinisme que ha estat invisibilitzat.

Invisibilitzat per qui?

No et diria tant per qui, sinó per com la llengua vehicular ha sigut el castellà i a vegades ens dirigim a la gent automàticament en castellà. No acabem de buscar qui parla la llengua, no acabem de saber-ho i acabem no usant-la. Però hi ha hagut fets que han sigut favorables en aquest sentit. Per exemple, que Compromís haja tingut representació municipal.

Vostè es presenta pel PSPV tot i ser independent. Quina és la seua trajectòria política o militant?

No en tinc.

Però n’ha estat implicat en algun sentit?

No... He treballat en molts projectes, sobretot a la universitat. Després, per ser director del Teatre Principal i tindre la responsabilitat de gestionar-lo, he desenvolupat molts projectes de caràcter públic i col·lectiu. I això m’ha donat visibilitat.

Es fa estrany veure un independent com a cap de llista per l’alcaldia d’Alacant pel PSPV, un partit poc acostumat a operacions d’aquesta mena.

Crec que el PSPV-PSOE s’ha adonat que s’ha d’ampliar l’espectre. S’ha adonat que ha d’estudiar quina classe de candidat vol per a una alcaldia. I el partit ha estat generós, perquè podria haver triat només entre militants. Però ha fet primàries, obrint la mirada i deixant la porta oberta a la presentació de candidatures independents. Crec que el PSPV marca una nova manera d’actuar dels partits. M’agradaria que fora així.

Vostè va ser director del Teatre Principal d’Alacant gràcies a la tria de Dani Simón, qui era regidor de Cultura amb Guanyar i ara és el número tres d’Unides Podem a les municipals. Molta gent s’ha sorprès que anara a les llistes del PSPV.

Jo no era militant d’Esquerra Unida ni de Podem [partits que integraven la candidatura de Guanyar Alacant] ni tampoc del PSPV, pel que no havia de triar una cosa o altra. Sempre he sigut una persona vinculada a l’esquerra. Abans de participar com a agent de la cultura en l’entorn de Guanyar Alacant, vaig participar també en una candidatura del PSPV, la d’Etelvina Andreu [a l’alcaldia d’Alacant el 2007]. Potser això no es recordava i la gent va pensar que jo formava part de Guanyar, quan no era així. Sóc un home que creu en la unitat de l’esquerra. I aleshores he col·laborat durant molts anys amb gent del PSPV. I després no he tingut cap problema a col·laborar amb Guanyar Alacant com a persona d’esquerres que soc. Com que no era militant, no m’he passat d’un lloc a un altre.

I el fet d’esdevenir alcaldable pel PSPV li ha costat algun retret des de Guanyar?

No, la veritat és que no. La situació és que hi ha un bloc d’esquerres en el qual participem tots. Cada vegada l’esquerra és més transversal. Vull dir que no soc un d’aquells regidors que es passa del Partit Popular a Ciutadans. Soc un home de la cultura que va ser nomenat per Guanyar Alacant per ocupar un càrrec professional. No era un càrrec polític. I de sobte va aparèixer la proposta de fer d’alcaldable. Jo sempre he pensat que aquesta era una oportunitat per liderar un projecte ampli d’esquerres, comptant amb tota l’esquerra. És el que toca ara.

El partit pel qual es presenta, però, ha generat moltes decepcions a Alacant. El 2015 va guanyar l’alcaldia tot i obtenir el pitjor resultat de la seua història local. Hi ha l’ombra d’Ángel Franco, qui controla el partit des del darrere i qui ha avalat la seua candidatura. Té por que el control orgànic del partit dificulte la seua tasca?

Potser no soc conscient del tot d’aquesta història que em conta, perquè he viscut a Madrid durant anys. Ara arribe a una organització que tot just estic coneixent. No he viscut dins de la política, per la qual cosa no puc fer una gran anàlisi en aquest sentit. No he viscut, dins del partit, cap situació que em faça pensar això. Soc absolutament aliè a qüestions històriques del partit. Imagine que la persona que entre ara en el PP se sentirà més incòmode amb la corrupció del seu partit. Però els que arribem ara als partits no tenim aquesta sensació que comenta vostè. Pense que això és positiu: entrem sense motxilla i pensant en el futur, tractant de fer un equip dins del partit i compartint-lo amb la societat. Aquest és l’esperit amb què van proposar la meua candidatura.

Quin és el principal canvi que, pensa, necessita Alacant?

Hi ha alguns molt importants com ara la recuperació de la vivenda i la convivència. Tenim qüestions fonamentals com el desequilibri entre els barris. Necessitem crear ocupació jove i hem de desenvolupar molts projectes com el Districte Digital, vinculats a qüestions socials. També hem de desenvolupar projectes econòmics i identitaris. Hem de construir una Alacant diferent, una altra identitat que no ha de ser igual a la de la resta del País Valencià però que tampoc no pot quedar-ne fora. La nostra comarca té una identitat clara, unes característiques sociològiques. Ha de ser oberta. I a partir d’ací cal construir una Alacant amb la seua identitat, que no està narrada. Gent com jo, alacantins de primera generació, no vam poder escoltar dels nostres avis la nostra història. No eren d’Alacant. La ciutat va duplicar la seua població entre 1950 i 1965, i això es nota. Per això cal fer una ciutat identitària. Per exemple amb un museu etnogràfic que explique la nostra història dins del Regne, País o Comunitat Valenciana i també el nostre present. Cal connectar la identitat actual amb la històrica. Aquest, crec, és el primer pas, el més natural: connectar els alacantins amb les seues tradicions, explicar perquè vivim com vivim i perquè som com són. I explicar també quines coses lliguen amb la valencianitat. Molts no ho saben o no ho saben del tot. Ens hem de trobar amb polítiques que es practiquen a partir de la realitat.

I en termes laborals i econòmics, quina és la primera mesura que prendria com a alcalde?

Tenim la competència sobre l’ocupació a través de Labora, l’antic Servef. I tenim clar que volem tindre col·laboracions -que ja vaig impulsar com a director del Teatre Principal- amb la Generalitat Valenciana. Farem un estudi de com està l’ocupació a Alacant, estudis que ara no tenim. Tenim un repte molt gran, que és superar l’escletxa que hi ha entre barris pel que fa a l’educació. Potenciarem també l’Agència Local de Desenvolupament. Gràcies al Districte Digital tenim 40 empreses i arribaran altres 80 l’estiu. Estem convençuts que el Districte Digital, els pròxims anys, canviarà no només la situació d’Alacant, sinó la de tot el País Valencià. Perquè ens convertim en l’arc de producció tecnològica d’Europa. Si som protagonistes de la transformació tecnològica, contribuirem al desenvolupament empresarial i d’ocupació d’Alacant.

Fa un any el Partit Popular va recuperar l’alcaldia d’Alacant amb Luis Barcala. Llavors es contemplava impossible que l’esquerra recuperara l’Ajuntament en aquestes eleccions i ara, després del 28 d’abril, la sensació és distinta.

A la ciutat tenim una sensació molt diferent a la de fa 16 o 18 mesos. És una sensació de recuperació, d’optimisme després de guanyar les eleccions generals i autonòmiques. I més encara a Alacant, perquè el PSOE ha guanyat les generals i autonòmiques després de 30 anys a la ciutat. Ara guanyem en set de vuit districtes quan abans només guanyàvem en un -la Zona Nord. Ara només perdem en el districte u, el del centre. Hi ha un canvi total. La situació s’ha capgirat de colp i volem saber fins a quin punt es donarà aquesta situació en l’administració local el 26 de maig. Som optimistes. La sensació que tenim és de renovació. Si la ciutadania alacantina ha pogut oblidar 20 anys de corrupció del Partit Popular, és molt més fàcil oblidar tres anys que, si bé no han sigut els millors, no han sigut tan roïns. La ciutadania també s’ha adonat que, a pesar del soroll i de l’enfrontament, el treball que es va fer des del tripartit ho ha pogut aprofitar el PP. De tal manera que l’últim any només ha estat signant projectes, fent gires i somrient per fer-se fotos.

Malgrat això, quina pensa que va ser la principal causa del fracàs del tripartit d’esquerres?

Va ser un fracàs d’integració de les forces. El que hem pogut veure és que s’ha treballat. Els projectes funcionen i la ciutadania se n’ha adonat. Enmig del soroll semblava que la ciutat estava paralitzada i no era així. És cert que hi havia dues figures fonamentals en aquest divorci, que eren l’alcalde Gabriel Echávarri i el vicealcalde Miguel Ángel Pavón. Però la realitat ens diu que hi ha hagut una agenda de treball clara durant aquests anys. I la demostració és que l’alcalde, Luis Barcala, està continuant aquests projectes. Si no, Barcala no podria haver fet en un any tot el que ha fet amb només vuit regidors de 29. La gent també s’ha adonat que Barcala està bloquejant constantment els projectes de la Generalitat Valenciana i perdent el temps més a bloquejar i paralitzar que fent coses. La seua campanya electoral ha durat un any gràcies a la feina iniciada que ell mateix ha pogut finalitzar en moltes ocasions.

En altres entrevistes s’entesta a no parlar de possibles pactes de futur. Però el més probable és que si vostè és escollit alcalde, ho serà pels acords amb altres partits. La seua trajectòria fa pensar que preferiria entendre’s amb Unides Podem i Compromís abans que amb Ciudadanos. És així?

En primer lloc, jo treballe per guanyar unes eleccions. Fa 29 anys que no el PSPV no ho fa a Alacant. El repte és tan gran que estar pensant en pactes és molt difícil, perquè el nostre objectiu és molt clar i no podem desenfocar l’objectiu. No pensem en pactes, perquè arribaran de manera natural. Això, però, depèn del resultat. Si guanyem per molt la situació serà una i si no guanyem, serà una altra. Jo sempre dic el mateix: lidere un front d’esquerres, progressista. I a l’altre costat hi ha partits que estan amb l’extrema dreta i que no dialoguen ni s’aproximen al centre. Per què parlar de pactes? Sempre dic que vull liderar un front, un grup de partits, que van del centre a l’esquerra. I ens necessitem tots. Però es pot donar la situació de governar en solitari. Llavors la pregunta podria ser: governaria en solitari o amb pactes? Ningú no considera, doncs, la possibilitat de governar en solitari, tal com està fent el Partit Popular, que governa amb vuit regidors de 29. Es parla molt de pactes, però no d’aquesta possibilitat. I és una possibilitat ben factible. L’hem tinguda amb el PP i amb el PSPV. I això ho viurem, perquè el bloc de dretes tampoc no és homogeni. Sovint sembla que no volen cedir-se els vots. I si a la investidura cadascú es vota a si mateix, governarà el partit que tinga més vots a la ciutat. Viurem això? Hem viscut ja tantes coses... Només cal veure l’última legislatura: l’esquerra guanya per un regidor i tres anys més tard l’alcalde havia dimitit i l’esquerra perd el govern per una regidora trànsfuga de Podem. Si m’ho hagueren contat el 2015 hauria dit que això era impossible. Per tant, si em pregunta per la meua posició, jo soc molt clar. I nosaltres juguem a l’esquerra, no a la dreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.