Senat

L'independentisme veta Miquel Iceta

Els vots de l'independentisme han vetat l'elecció de Miquel Iceta com a senador, ensorrant els plans de Pedro Sánchez per fer-lo president del Senat espanyol

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els crits d'"amb Rivera no" de la nit electoral encara ressonen a Ferraz. La situació de Pedro Sánchez no és senzilla. Pactar amb Podemos i ERC en contra dels barons que tant li han fet la guitza o amb Ciutadans en contra de les bases que l'han dut on és, aquesta és la qüestió. Els partits independentistes catalans són conscients que aquesta situació els retorna a la posició de força que els bons resultats de C's i PSOE a les urnes els van prendre. Aquest marc, reforçat pel clima electoralista és el que ha provocat que els independentistes s'hagin atrevit a vetar l'elecció de Miquel Iceta (PSC) com a senador, després de no pocs titubejos. El resultat, 25 vots a favor (comuns i PSC), 39 abstencions (C's i PP) i 65 en contra (JxCat, ERC i CUP).

Pedro Sánchez el va proposar la setmana passada, amb nocturnitat i traïdoria, com a President del Senat encara que aquest no fos membre de la cambra alta. La via, ser escollit com a senador de designació parlamentària. Només calia una votació a favor al Parlament. Mai cap senador proposat pel Parlament havia estat vetat fins al moment. "Van votar senadors del PP i C's amb el 155 encara en vigor", recordava a Junts per Catalunya i ERC la portaveu del PSC Eva Granados. Abans que comences la setmana el PSOE donava per feta la designació d'Iceta.

L'independentisme, però, havia optat per fer d'això el primer test de la seva capacitat de pressionar a Sánchez. El darrer cop, amb els pressupostos, Sánchez va estripar la baralla convocant eleccions. Ara, el PSOE té més difícil brandar cap fantasma, tanmateix, és complicat saber quin és l'impacte que pot tenir aquest gest en futures negociacions. "La collita del 155 és seva, per tant, ara no ens amenacin", afirmava un envalentit Sergi Sabrià, portaveu d'ERC al ple. La confirmació d'un posicionament que els republicans tot just havien definit el dia abans després d'uns dies d'empassar-se crítiques de l'independentisme més abrandat davant els rumors que els d'Oriol Junqueras podrien votar a favor de la designació d'Iceta.

També Albert Batet confirmava el posicionament contrari i retreia als socialistes que Pedro Sánchez hagués donat per feta la designació d'un senador que pertocava al Parlament català: "senyor Iceta, vostè està massa acostumat al Madrid mana i Catalunya obeeix". Una decisió, el vet, que podria tenir conseqüències immediates per a Junts per Catalunya al Congrés on no tenen assegurat tenir grup parlamentari propi. La decisió dependrà, en bona mesura, de la Mesa del Congrés que controla el PSOE.

També podria comprometre la mà estesa que els darrers dies ha ofert l'independentisme a Sánchez per formar govern conjunt amb Podemos i el PSOE. El darrer en fer-ho va ser el president a l'exili Carles Puigdemont, que proposava al president espanyol oferir-li "estabilitat" com a president de l'Estat a canvi que s'obris a negociar un referèndum d'autodeterminació per Catalunya. Malgrat els quatre anys que queden al davant, i que permetrien a Sánchez no dependre de la immediatesa electoral, els gestos dels darrers dies per ambdós costats -el veto d'Iceta i el fet que aquest darrer s'obrís a un possible 155 i comparés Catalunya amb Sarajevo- dificulten pensar que pugui resoldre's la qüestió de seguida.

Qui sap si es podrien moure fitxes després de les eleccions municipals, autonòmiques a alguns indrets de l'Estat i europees. D'una manera o altra, des de tots els sectors s'assenyala l'electoralisme com un dels factors clau que han dut fins aquí el debat de designació d'Iceta.

Ho insinuava al ple el diputat de la CUP Vidal Aragonès que, adreçant-se a ERC i JxCat, exposava que no entendrien "que avui es fes una votació i en unes setmanes es canviés el sentit de la votació".

Ho feia també la portaveu Catalunya en Comú-Podem Jèssica Albiach, que assenyalava a tots dos costats. "No entenc aquesta situació, segurament té més a veure amb la campanya electoral que no amb la discrepància ideològica".

Eva Granados, portaveu del PSC, feia el mateix en defensa pròpia i citant l'editorial d'aquest dijous del diari Ara: "seria ingenu pensar que darrere el moviment d'Esquerra no hi ha un moviment de tacticisme electoral".

En sentit contrari la respondria el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, que deia als socialistes que "pretenien que el Parlament se subordines als designis de Pedro Sánchez, a un repartiment de cadires amb estratègia electoral. El nostre no és rotund i es contraposa a uns moviments, els seus, que són molt tèrbols".

També hi havia debat entre el representats dels grups sobre si era adequat o no que es votés en contra d'una proposta de senador, a diferència del que havia passat fins al moment. Si Granados deia que l'independentisme assegurava que amb el vet s'estava "saltant les lleis i vulnerant els drets de les minories una vegada més", Batet li responia que "ningú posa en dubte que el PSC té dret a designar un senador i a substituir un senador. Però ningú posa en dubte que li toca al Parlament de Catalunya votar un senador o no".

Al seu torn, PP i C's aprofitaven la votació per alliçonar els socialistes sobre el que per a ells són les conseqüències de dialogar amb l'independentisme. "Dues setmanes han trigat els separatistes a demostrar què és el diàleg: xantatge, xantatge i xantatge. Valia la pena trencar la unitat constitucionalista per això", etzibava al PSC des de l'estrada el portaveu del PP Alejandro Fernández. La idea la reforçava el portaveu de Ciutadans Carlos Carrizosa, que afirmava a Iceta que "la connivència amb el separatisme és un fracàs. Mirin el pagament que han trobat", i li demanava que el resultat de la votació el dugués a "reflexionar sobre el suport que el PSOE està donant al separatisme".

La sessió l'ha clos, per inevitables al·lusions, el candidat fallit a senador Miquel Iceta que, conscient del difícil trencaclosques de pactes que hi ha a Madrid, assegurava que "per dolorós que sigui el resultat, no em restarà un bri de voluntat de trobar solucions acordades".

Tot enlaire, doncs. Difícilment fins després de les eleccions no es veurà de quin costat es decanta la balança dels pactes. Pel que fa al Senat, de moment, Iceta ha demanat empara al Tribunal Constitucional perquè desencalli el seu nomenament com a president del Senat. La sessió constitutiva és el dimarts 21 de maig. Iceta defensa que el bloqueig d'un parlament al nomenament d'un senador és un fet inèdit. I considera que els seus drets polítics han estat vulnerats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.