26-M

Les aliances municipals del sobiranisme al País Valencià

Esquerra Republicana del País Valencià va trencar l'any 2015 la tanca dels 10 regidors a tot el territori. En aquells comicis municipals, la força sobiranista va obtenir 20 regidors gràcies a la implantació en determinades poblacions i a les aliances amb formacions progressistes com ara Compromís i Esquerra Unida. Un creixement continu des de 1992 que el partit sobiranista aspira a mantenir en les eleccions municipals del pròxim 26 de maig amb Esquerra Unida com a soci prioritari a les urnes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 24 de maig de 2015 va convertir-se en una data inoblidable per a l'esquerra valenciana. Després de dues dècades de domini popular al País Valencià, els electors apostaven per les paperetes del canvi. Un tomb electoral que suposava la caiguda de la dreta valenciana a la Generalitat Valenciana i als ajuntaments de València, Alacant, Castelló i moltes altres ciutats. Durant aquella nit, els somriures eren una costant al rostre dels candidats del PSPV, Compromís i Podem. Esquerra Unida, en canvi, se sentia atrapada pel sentiment agredolç de veure com els populars passaven a l'oposició, però la seua llista xocava contra la tanca del 5% electoral.

Les sensacions eren oposades a les seu del soci electoral. Esquerra Republicana del País Valencià, que havia concorregut als comicis valencians amb la formació progressista, estava satisfeta. Les seues aliances locals i la implantació del partit en determinats municipis li permetien doblar en regidors respecte de la cita a les urnes del 2011. Si en aquelles eleccions van obtenir-ne 10, en 2015 multiplicaven per dos la seua representació municipal. Tota una confirmació del creixement experimentat per la delegació valenciana dels republicans que venia dels tres regidors del 2003 i dels cinc del 2007.

Una tendència positiva que Esquerra Republicana del País Valencià aspira a repetir en els pròxims comicis municipals del 26 de maig. Especialment, a les poblacions en les quals va obtenir representació l'any 2015, com ara Xixona (Alacantí), Crevillent (Baix Vinalopó), Benavites (Camp de Morvedre), Vinaròs (Baix Maestrat), Faura (Camp de Morvedre), Benicarló (Baix Maestrat) o Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre). No serà el cas, però, de Simat de la Valldigna (Safor), on han passat de comptar amb una regidora a no presentar ni llista.

A les grans ciutats valencianes, com ara València, Alacant o Castelló, on les seues opcions són magres, els republicans concorren en solitari, malgrat incorporar independents a Alacant i a Castelló, en aquest cas provinents d'Esquerra Unida. En 2015, precisament, van concórrer del bracet de la formació progressista en ambdues urbs.

Esquerra Republicana del País Valencià, de fet, tornarà a tenir com a parella de ball electoral a Esquerra Unida. Encara més, els republicans concorren en més llistes municipals amb la formació progressista que no en solitari. El cas més significatiu és Elx (Baix Vinalopó), la tercera ciutat amb més població del País Valencià. A Crevillent i a Xixona, on actualment tenen dos regidors a cada municipi, repeteixen el matrimoni electoral amb els esquerrans. En ambdós municipis, la força dels sobiranistes a la coalició s'evidencia amb l'ostentació de la candidatura a l'alcaldia. Això sí, mentre a Crevillent -on també s'hi integra Podem- repeteix el candidat a la vara de comandament municipal, a Xixona hi ha hagut una renovació a la llista, tot i que els dos regidors republicans han desenvolupat tasques de govern.

A Faura, l'actual regidor Domènec Garcia encapçalarà la candidatura Junts per Faura, que integra Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida i Compromís, qui ocupa el segon lloc de la llista. Una composició electoral que es repeteix a Benifairó de les Valls, on els republicans encapçalen una candidatura que comparteixen amb la UTE valencianista. Benavites, l'altre municipi del Camp de Morvedre amb representació municipal per als sobiranistes, té unes característiques diferents. Salvador Gabriel Alfonso Martínez, actual regidor republicà que va presentar-se l'any 2015 com alcaldable en coalició amb Compromís, concorre aquesta vegada sota el paraigua del PSPV, qui ha aixoplugat en la seua llista aspirants de procedències diferents. No debades, només competeixen a les urnes socialistes i populars.

Si al Camp de Morvedre els republicans han buscat consorts electorals, al Baix Maestrat han decidit presentar-se sense cap parella a les urnes. I tot quan en 2015 sí que van firmar acords amb altres partits. A Benicarló, on el regidor i dirigent d'Esquerra Republicana Josep Barberà ha gestionat l'àrea de Cultura, Compromís i els sobiranistes concorren separats després de fer-ho junts en els anteriors comicis locals. Com ho faran a Vinaròs, on Esquerra Unida s'ha desvinculat de l'entesa teixida quatre anys enrere. Una fragmentació de les forces progressistes que també es donarà a Borriana (Plana Baixa). A la població governada pel PSPV, republicans i esquerrans han decidit caminar cap a les urnes per separat.

Les ruptures de matrimonis de conveniència electoral s'han repetit a la Ribera Alta, amb Alzira com a exemple paradigmàtic. Compromís i Esquerra Republicana acudiran en diferents candidatures a les urnes municipals després de fer-ho de manera conjunta en els comicis locals del 2011 i 2015. Els republicans, però, han buscat un altre company per a la pugna a l'ajuntament alzirenc: Esquerra Unida. En Algemesí, a només vuit quilòmetres de la capital de la Ribera Alta, sí que s'ha mantingut l'aliança entre valencianistes i sobiranistes. Com ocorre també a la capital de la Safor, Gandia, on la triple entesa entre Esquerra Unida, Compromís i Esquerra Republicana comptarà amb una segona versió. Els republicans, fins i tot, han sumat una altra candidatura a la comarca. Es tracta de Benifairó de la Valldigna. En aquest municipi de poc més de 1.500 habitants, és presentaran junt amb Compromís, força que n'ostenta actualment l'alcaldia.

A Tavernes de la Valldigna, una altra població de la Safor governada per Compromís, els sobiranistes concorren del bracet d'Esquerra Unida. Una unió de cara a la cita del pròxim 26 de maig que també es dóna a la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), Carlet (Ribera Alta), Albalat dels Sorells (Horta), Riba-roja (Camp de Túria), Sueca (Ribera Baixa) i Benifaió (Ribera Alta).

Esquerra Republicana del País Valencià, però, ha apostat per la fórmula electoral solitària en altres poblacions com ara Sagunt (Camp de Morvedre) -on l'esquerra es presenta dividida- o Alfara (Horta). A Barxeta (Costera), aixopluga en la seua candidatura a entitats socials i independents. La integració de persones sense afiliació a la formació sobiranista ha sigut, precisament, el mecanisme escollit per aspirar als ajuntaments de Pego i Dénia, ambdues poblacions situades a la comarca de la Marina Alta, i a Montcada (Horta). En aquest cas, la candidatura concorre sota el paraigua de Guanyem Montcada-Acord Municipal, emprat per Podem a l'anterior cita amb les urnes. Montcada com a exemple del trencaclosques municipal que han trenat els republicans amb l'objectiu de consolidar els 20 regidors de 2015 i aspirar a guanyar-ne algun més. La seua principal partida al País Valencià el 26 de maig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.