Art

Miralda: art, ritual i participació

La Galeria Senda dedica una mostra a tres projectes col·lectius i cerimonials que l’artista transdisciplinar català va desenvolupar als carrers de Nova York, Miami i Barcelona entre 1989 i 2018

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nova York, Miami i Barcelona són tres ciutats on l’artista transdisciplinar Antoni Miralda (Terrassa, 1942) ha residit i les quals han imprès una petjada inesborrable en la seva trajectòria artística i personal. L’exposició Miralda. Tres projectes (NYC-MIA-BCN) presenta obres originals, fotografies, registres audiovisuals i arxius documentals de tres treballs rituals i festius que tenen en comú la fusió de les cultures i la intervenció pública de caràcter participatiu i processional. Es tracta d’Apocalypsis Lamb, realitzada a Nova York l’any 1989 i a Barcelona el 1995; The Last Ingredients (Miami, 2016) i Santa Eulàlia 175 (Barcelona, 2018).

 


Miralda. Tres projectes (NYC-MIA-BCN)
Galeria Senda
Trafalgar 32, Barcelona
Fins al 5 de gener de 2019


 

Tres projectes que exemplifiquen la vinculació i la contextualització del seu treball en els llocs on els desenvolupa i els llargs processos d’investigació i d’implicació d’equips molt diversos per gestar la producció i la presentació en formats cerimonials. Pensem que Miralda és un inventor de projectes per a espais públics i creador d’entorns col·laboratius; pràctica que inicia als anys 70 i amb la qual vincula passat i present, local i universal, públic i privat. La cultura popular, la ciència, el ritual, la gastronomia, la coreografia, l’arquitectura, l’escultura, la religió, la música o l’antropologia es donen la mà en unes performances multidisciplinaris i complexes que acosten l’art a la vida.

'The Last Ingredients' (Miami, 2016), Antoni Miralda

Aquesta metodologia com a procés coral i d’experiència viscuda i compartida per una col·lectivitat queda ben palès en aquestes intervencions artístiques que aprofundeixen en el concepte de celebració i que evidencien, també, el caràcter crític de la seva obra. A més, la presentació d’aquesta exposició coincideix amb la recent concessió del Premio Velázquez de Artes Plásticas que atorga el Ministerio de Cultura y Deporte, en reconeixement a la seva trajectòria artística, d’una gran capacitat innovadora.

Disseny de la broqueta de 'The Last Ingredients' (Miami, 2016), d'Antoni Miralda

Entre els anys 1986 i 1992 duu a terme en diferents escenaris, situacions i països el projecte Honeymoon, en el qual explora el tema de la fusió cultural a través de la unió metafòrica de dos símbols oposats: el de la conquesta i el de la llibertat; el monument a Colom de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, situats a un costat i l’altre de l’oceà Atlàntic. Miralda imagina aquestes núpcies com un intercanvi d’idees i de tradicions entre el Vell i el Nou Món i proposa una reflexió a l’entorn d’aquests dos monuments, en complir-se 100 anys de la seva existència. Apocalypsis Lamb fou l’acció/desfilada de la vànova nupcial de grans dimensions d’aquest casament, amb la figura de l’Agnus Dei representat a l’església romànica de Sant Climent de Taüll. El 1995 va ser portada a manera de desfilada per la 5a Avinguda de Nova York amb motiu del Columbus Day, i el 1995 la van portar al MNAC amb motiu de l'exposició Agnus Dei. L'art romànic i els artistes del segle XX, comissariada per Pilar Parcerisas, on va ser hissada, entrant a formar part de la col·lecció del museu. Coincidint amb el final de l’exposició, està previst que es pugui tornar a veure a la Sala Oval de l’esmentat museu el mes d’abril de 2019.

Malgrat l’esperit lúdic i festiu de les seves propostes celebratòries sobre el menjar, Miralda no amaga que darrera hi ha una seriosa reflexió sobre l’intercanvi cultural. La seva obra porta implícit, també, un fort component crític i constitueix un toc d’alerta als fenòmens de la manipulació alimentària i a la prepotència de les grans cadenes de menjar ràpid. The Last Ingredients va consistir en una processó amb set ingredients habituals dels indígenes del sud de Florida, presentats com a escultures monumentals i en un banquet públic gratuït ofert pels food trucks -en una zona en la que estan prohibits per la competència que fan als restaurants- però amb menjar de reconeguts xefs. Aquesta performance per vincular la cultura gastronòmica popular i l’alta cuina i qüestionar les relacions econòmiques i socials, celebrava la inauguració del centre d’art Faena Forum de Rem Koolhaas a Miami Beach el 2016.

Dibuix del projecte 'Santa Eulàlia 175', d'Antoni Miralda

El recorregut clou amb el projecte de la desfilada Santa Eulàlia 175, ideada per commemorar els 175 anys de la veterana botiga de moda i que va aplegar una comitiva de 80 músics que van recórrer quasi dos segles musicals, així com 150 alumnes de teatre, disseny i moda que eren els portadors dels patrons que representaven peces icòniques dels dissenys de l’establiment. L’acció processional es va iniciar al Pla de la Boqueria, on el 1843 estava situada la seva seu, fins a Passeig de Gràcia, seu actual. Va culminar amb l’encesa d’un gran vestit, compost per 50 patrons, l’estructura dels quals al·ludia a la creu en aspa de la crucifixió de Santa Eulàlia, il·luminat per 20.000 leds i que es va penjar de la façana de l’edifici.

L’exposició esdevé un resum de la metodologia de treball de Miralda que revela els seus processos mentals: anotacions i dibuixos que serveixen a l’artista per conceptualitzar, planejar i resoldre problemes tècnics i logístics. I gràcies a aquesta obra, als objectes originals que es conserven i a les imatges enregistrades podem gaudir d’aquest material del record d’unes intervencions ambientals i efímeres d’una dimensió extraordinària.

Santa Eulàlia 175, d'Antoni Miralda

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.