Any Capmany

Els Capmany, un llegat de compromís cultural

El cicle 'Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura' viu a l'Espai Lliure la segona de les jornades amb què es commemora el 150è aniversari del naixement d'Aureli Capmany i el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, pare i filla

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El cicle "Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura" ha viscut aquest dijous 22 de novembre la segona de les jornades amb què la Diputació de Barcelona commemora el 150è aniversari del naixement del folklorista Aureli Capmany i del centenari del naixement de l'escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany, pare i filla, dues destacades figures de la vida social i cultural catalana del segle XX.

La jornada ha tingut lloc a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i ha comptat amb la projecció del documental Maria Aurèlia Capmany parla d''Un lloc entre els morts'. A continuació ha tingut lloc la taula rodona "Maria Aurèlia Capmany, dona de teatre (i cinema)", moderada per Anna Guitart i amb la participació d'Enric Majó, Sergi Schaaff i Magda Puyo. La sessió ha acabat amb la projecció de l'adaptació televisiva de l'obra, Un lloc entre els morts.

 

Dues sessions més dedicades als Capmany

El programa del cicle –que combina les ponències i taules rodones, amb un espectacle de dansa, dues projeccions, un recital i una peça teatral– es complementa amb dues sessions més, que tindran lloc el 26 i  29 de novembre a la tarda, ambdues a la Sala de l'Espai Francesca Bonnemaison. Encara us hi podeu inscriure clicant al següent enllaç. A més de diverses ponències i taules rodones, a la sessió del dia 26, Anna Güell i Òscar Intente representaran la peça Parlàvem d'un somni, amb els diàlegs entre la Maria Aurèlia i l'alcalde Pasqual Maragall. Es pot consultar el programa complet, horaris i espais en aquest enllaç.

Capmany és autora d’una obra de ficció tan valuosa com la d’assaig: aparentment canònica —fins i tot vuitcentista—, però, en el fons, experimental amb la veu del narrador, arriscada amb els personatges i valenta i detallista en el retrat de la vida urbana de Barcelona i Badalona.

Tant el principal biògraf de Capmany, Agustí Pons, com la comissària de l’Any Capmany, Marta Nadal, coincideixen a dir que la millor de les novel·les de l’autora és Un lloc entre els morts, obra que precisament contradiu molts dels apriorismes que Capmany pugui despertar en els lectors amb més prejudicis. El feminisme actiu de la Capmany no li impedeix en aquesta obra “que el protagonista sigui un home i qui adopta el paper conservador i retrògrad, una dona”.

 

Capmany, destacada escriptora i intel·lectual del segle XX

En la presentació de l’Any Maria Aurèlia Capmany, Nadal la va qualificar com a "una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX" amb una "important obra de ficció, però sobretot una autora molt destacada de l’assaig, l'article periodístic i les memòries".

Capmany, que va militar al PSC i va ser regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1991, va anar creixent i fent-se popular. La comissària creu que, "a mesura que creix el personatge públic, això va eclipsant en certa manera la seva obra literària". Un dels objectius de l’Any Maria Aurèlia Capmany és, precisament, resoldre aquest el dèficit que ha provocat això: "Moltíssima gent la coneix però pocs l'han llegida. I diversos sectors han encapsulat la Capmany en uns llocs determinats que han fet que ajudin a aquesta invisibilitat de la seva obra".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.