Any Capmany

Capmany i Maragall, units per un somni

El cicle 'Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura' viurà aquest dijous la darrera jornada, amb la programació de l'espectacle 'Parlàvem d’un somni' i de la taula rodona 'Els Capmany, una família política'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El cicle "Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura" viurà aquest dijous 29 de novembre la quarta –i darrera– de les jornades amb què la Diputació de Barcelona commemora el 150è aniversari del naixement del folklorista Aureli Capmany i el centenari del naixement de l'escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany, pare i filla, i dues destacades figures de la vida social i cultural catalana del segle XX.

Les activitats d'aquest dijous se celebren a la Sala de l'Espai Francesca Bonnemaison. Encetarà la programació l'espectacle "Parlàvem d’un somni" (16h), seguit de la conferència "L’Aureli i la Maria Aurèlia, restauradors de les tradicions barcelonines" (17h) i de la taula rodona "Els Capmany, una família política" (18h) per, finalment, a dos quarts de vuit del vespre, viure la cloenda a càrrec d'Oriol Lladó, diputat delegat de Cultura. Tothom qui vulgui s'hi pot inscriure clicant al següent enllaç.

 

Capmany i Maragall, units per un somni

La taula rodona "Els Capmany, una família política" serà l'acte al voltant del qual gravitarà tota la jornada. Com a gran incentiu, comptarà amb la participació d’Ernest Maragall –qui fou regidor amb Maria Aurèlia Capmany a l’Ajuntament de Barcelona–, i també de l’escriptora Marta Pessarrodona –biògrafa de Capmany–, de l’expresident de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau, i de Carme Arenas, ex presidenta del PEN Català. Una taula de luxe per comentar la vessant més cívica i compromesa de l'escriptora, tot un referent indiscutible de la política catalana i barcelonina.

Aprofundint en aquesta idea –una de les grans dèries de l'escriptora i intel·lectual–, la jornada permetrà gaudir d'un fragment de la peça teatral "Parlàvem d’un somni", amb una dramatúrgia escrita a partir dels diàlegs entre Maria Aurèlia Capmany i l’alcalde Pasqual Maragall, interpretats pels actors Anna Güell i Òscar Intente. Dues veus en sintonia, en ebullició creativa, en plena construcció d'un món on tot era possible i on calia representar els aires de canvi, d'anar sempre a l'avançada.

L'obra parteix de quan el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona, en l’any 1984, tot convidant Capmany i Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi. Més d’un quart de segle després de l’encontre entre l’escriptora i el jove alcalde, aquella conversa es revela com un document d’excepcional interès a l’hora d’abordar alguns dels principals debats ciutadans de la nostra actualitat.

Imatge de 'Parlàvem d’un somni', amb els diàlegs entre Maria Aurèlia Capmany i l’alcalde Pasqual Maragall, interpretats pels actors Anna Güell i Òscar Intente.

 

Els Capmany, un far intel·lectual

Capmany és autora d’una obra de ficció tan valuosa com la d’assaig: aparentment canònica —fins i tot vuitcentista—, però, en el fons, experimental amb la veu del narrador, arriscada amb els personatges i valenta i detallista en el retrat de la vida urbana de Barcelona i Badalona.

Tant el principal biògraf de Capmany, Agustí Pons, com la comissària de l’Any Capmany, Marta Nadal, coincideixen a dir que la millor de les novel·les de l’autora és Un lloc entre els morts, obra que precisament contradiu molts dels apriorismes que Capmany pugui despertar en els lectors amb més prejudicis. El feminisme actiu de la Capmany no li impedeix en aquesta obra “que el protagonista sigui un home i qui adopta el paper conservador i retrògrad, una dona”.

En la presentació de l’Any Maria Aurèlia Capmany, Nadal la va qualificar com a "una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle XX" amb una "important obra de ficció, però sobretot una autora molt destacada de l’assaig, l'article periodístic i les memòries".

Capmany, que va militar al PSC i va ser regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 al 1991, va anar creixent i fent-se popular. La comissària creu que, "a mesura que creix el personatge públic, això va eclipsant en certa manera la seva obra literària". Un dels objectius de l’Any Maria Aurèlia Capmany és, precisament, resoldre aquest el dèficit que ha provocat això: "Moltíssima gent la coneix però pocs l'han llegida. I diversos sectors han encapsulat la Capmany en uns llocs determinats que han fet que ajudin a aquesta invisibilitat de la seva obra".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.