Exposició

Maria Girona i Ràfols-Casamada. L’art compartit

El Museu de Montserrat acull l'exposició 'Maria Girona-Ràfols Casamada. L’equilibri possible', on es mostra el punt de trobada entre els dos artistes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Maria Girona i Albert Ràfols-Casamada ocupen un capítol propi en la història de l’art català contemporani. L’avalen una trajectòria personal –i subratllo el singular– i la voluntat compartida de renovar una concepció i interpretació artística en temps inquietants però alhora d’inquietuds regenerades. Varen ser testimonis i partícips d’excepció dels moviments col·lectius que varen determinar artistes, escriptors i intel·lectuals –els “amics socialment operants” què en deia Josep Maria Castellet– a desafiar el pesat i imposat silenci del franquisme. Amb la intenció de trencar amb encarcarats esquemes i superar l’obscurantisme de la repressió, aquesta generació va prendre consciència de la seva capacitat transformadora per a exercir un eficaç activisme artístic, cultural, social i polític.

 


Ràfols-Casamada i Maria Girona. L'equilibri possible
Museu de Montserrat

Fins al 5 de maig de 2019


 

Per a entendre el compromís dels dos artistes només cal que fem un repàs a alguns dels cenacles i projectes en els que s’implicaren: Els Vuit, el Cercle Maillol, els Salons d’Octubre, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, Estampa Popular, EINA, l’Associació d’Artistes Actuals o el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre d’altres. Iniciatives que varen contribuir a canvis substancials en l’art i la cultura del país, causa i efecte de les expectatives amb les que es proposaven esperonar el fet creatiu, la seva difusió i la pedagogia de l’art. La producció artística de la parella es va centrar en la pintura però també va transcendir als àmbits del disseny, la il·lustració, l’escenografia i la poesia en el cas de Ràfols-Casamada.

Amb l’experiència a la motxilla del descobert i de l’observat –més que no pas segurament de l’après a l’acadèmia– i del viscut en un París de primers dels cinquanta que recuperava a bon ritme el pols social i cultural, els artistes varen iniciar-se en una pintura figurativa molt pròxima. Aviat, però, l’evolució de cadascú es projectaria per distints camins. Ràfols-Casamada emprendria el viatge cap a l’emergent abstracció a partir d’estructurades i volumètriques composicions fruit de l’atracció per l’arquitectura. La racionalitat sintètica posaria cada cop més ordre als espais projectats al llenç i l’experimentació cromàtica n’ocuparia la superfície esquitxada d’escassos referents formals.

Maria Girona. Teulades de Tossa (oli s.tela - 1948). Museu de Montserrat

Maria Girona, per la seva banda, va fer-se un nom en el panorama artístic de l’època tot i evolucionar a l’ombra del seu company. Va ser l’única dona de l’iniciàtic grup d’Els Vuit nascut a Tossa a meitats dels anys quaranta i de les poques amb presència en un front avantguardista heterogeni que signava en masculí. L’elecció plàstica per la que es va decantar no va ser ni agosarada ni rupturista, deia que la seva pintura fluïa lliurement atenta a l’entorn però sense adaptar-se a models ni plantejar-se grans reptes. De l’obra primerenca amb evidents efectes de Cezanne i Matisse – reconeixibles també en la del seu company de viatge i en d’altres pintors del Cercle Maillol- en la que destacaven angles i línies, transitaria cap a una composició afable, intima i continguda tímidament transgredida en ocasions. La visió formalista i sinòptica de Girona plasmaria indrets, figures i objectes de l’entorn immediat embolcallats per colors tènues. Ràfols-Casamada viuria també aquests paisatges i contemplaria les mateixes figures i objectes –en la seva pintura, deia, s’hi reflectia la vida quotidiana-, però en despullaria forma i significat per a copsar-ne només l’essència.

Tot i la visible dissensió d’estils i llenguatges, la parella va sintonitzar més del que sembla en arguments, colors i tècniques, aspectes que demostren l’intercanvi –intencionat o no– de les seves mirades. La complicitat és més evident en l’etapa formativa però també és visible veladament en obres posteriors, bé en la disposició d’espais físics sobre la tela, l’ús de tonalitats afins, accentuades linealitats o en la pràctica del suggerent collage. Convergències, doncs, on es reconeixen els afectes plàstics i la versemblant entesa entre l’obra de pintor i pintora, entre l’abstracció i la figuració. I són aquests punts de trobada, sense obviar-ne les contradiccions, els que justament posa en valor Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició Maria Girona-Ràfols Casamada. L’equilibri possible que es pot veure al Museu de Montserrat. Una proposta expositiva, s’ha de dir, que manifesta la imprescindible tasca d’investigació i de recerca que pertoca desenvolupar a una entitat museística amb fons tan remarcables.

Ràfols Casamada. Finestra (Guaix sobre paper - c.1956) Col·lecció Família Benet

El fil argumental de l’exposició s’atura especialment en els primers anys en comú, els menys coneguts i estudiats, i també en la reivindicació de l’itinerari creatiu de la pintora. El relat recorre el trajecte dels dos artistes i el contrasta amb el llegat rebut de les respectives famílies amb un patrimoni de noms i cognoms propis –els Llimona, Benet, Vancells o Ràfols Cullerés–. D’altra banda, destaca els caràcters plàstics adoptats d’uns “ismes” –post-impressionisme, fauvisme, cubisme, construccionisme, expressionisme...– arrelats encara en l’ideari de modernitat d’abans de la guerra. A partir d’aquí cadascú, com hem vist, triaria el seu camí: la reinterpretació de la tradició figurativa o el tempteig d’una realitat depurada.

El diàleg confident i complementari entre les dues obres és difícil però no impossible de conjugar com es pot comprovar en els quadres que es mostren. La selecció oportuna de l’obra, la seva contextualització en el temps i la interacció amb altres artistes coetanis, condueixen l’espectador per un discurs que aprofundeix en el coneixement d’un període de la història de l’art del que queda encara molt per explicar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.