Exposició

Quan el que està malalt és el món

La Nau Gaudí de Mataró presenta un projecte que pretén redefinir el concepte d’'art brut', un art impossible de reduir a etiquetes, que traspassa els límits de les categories, perquè justament beu de la llibertat creativa

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La quarta galeria de l’antiga presó de la Model, avui espai memorial, i la Nau Gaudí de Mataró són les dues seus d’un projecte expositiu comissariat per Mery Cuesta, que ja havia presentat “Bàlsam i Fuga” al Caixafòrum, una exposició que relacionava l’obra de presos amb la d’artistes internacionals de la col·lecció, un projecte que pretén redefinir el concepte d’art brut sota el títol “L’Art irreductible. Miratges de l’art brut”, un art impossible de reduir a etiquetes, que traspassa els límits de les categories, perquè justament beu de la llibertat creativa.

 


L’art irreductible: miratges de l’Art Brut
La Nau Gaudí, Mataró

Del 13 de novembre de 2018 al 20 de gener


 

El concepte d’art brut es donà a conèixer a través dels escrits del pintor Jean Dubuffet (Le Havre, 1901- París 1985), un dels noms més importants de l’art de postguerra europeu. Si després de la desfeta de la I Guerra Mundial, els artistes van girar l’esquena al cànon destruint-lo, amb el dadà, o obrint els ulls de l’inconscient, amb el surrealisme, després de la II Guerra Mundial, la mirada envers la tradició també patí una forta crisi. Era el que coneixíem com a cultura el que ens havia dut a la barbàrie? Els artistes van sentir la necessitat de mirar més enllà dels límits establerts, a la recerca d’una innocència sense el pecat original del conflicte i van trobar la innocència dels pobles més primitius, la dels nens, la dels malalts mentals i van aprendre a desfer la imatge, dissoldre la figura, oblidar les regles, transgredir les normes de l’acadèmia.

José Martín Melendes - Col·lecció Sarró

La primera part d’aquesta doble exposició ens porta a un espai difícil de transitar, un cop traspassat el pati en què s’ubica el projecte de Marcel·lí Antúnez “Mil caps”, obra coral realitzada per pacients de l’Hospital de Mataró, Alterarte, Les Corts Centre d’Higiene Mental i alumnes de l’Institut Alexandre Satorras i l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, ens endinsem a les cel·les de la quarta galeria, els passadissos i les reixes ens permeten accedir a l’obra de pacients que pertanyen a les col·leccions dels psiquiatres Sarró i Obiols, així com a l’obra recent d’altres creadors de la Fundació Sant Pere Claver, que ens descobreixen un món entre innocent i terrorífic, ple d’obsessió i d’esperances, de somnis i de malsons. A les cel·les també hi destaquen personatges indefinibles com Josefa Tolrà, àmpliament estudiada per la crítica d’art Pilar Bonet, creadora i mèdium de Cabrils que tan atragué a personatges com Cirici o Brossa, o la figura incontrovertible de Julio Julián, pintor autodidacte del Prat de Llobregat, autor d’un món poblat de verges, la seva de Garrovillas (Càceres), icones de la cultura pop espanyola i lluentons. Només l’obra d’aquestes persones inclassificables és capaç de transcendir els murs de la presó, el seu crit de llibertat extrema, d’una llibertat viscuda des de dins, sense filtres ni mediacions, permet trencar les barreres que com a societat ens autoimposem.

Institut Frenopàtic - Arxiu Municipal Districte Les Corts

La segona part de l’exposició continua al magnífic espai de Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronesa, primera obra d’un inclassificable geni, en què s’exposen obres de la Fundació Lluís Bassat lligades també pel fil de l’art brut i del seu miratge. Dos miralls deformants de fira ens donen la benvinguda i ens acomiaden en el recorregut. Entre les dues deformacions de la nostra pròpia imatge, una genealogia dels irreductibles en l’art, d’aquells artistes que han caminat per l’estreta línia que separa el dins i el fora, creadors de mons personals, autèntics mestres de llenguatges propis: des del surrealisme d’Àngel Planells, passant per Joan Ponç i Joan Brotat, figures sorgides en l’art de la postguerra, el món inconfusible de Zush (Evru), l’estètica de ressons del Bosco de Manel Molí, les figures d’estètica entre primitiva i del món del grafitti d’Eleazar, la foscor existencial de Víctor Mira, els retrats obsessius de Jaume Casanovas, presents al Museu d’Art Brut (MAB) de la Fundació Sant Pere Claver i l’autoretrat agressiu de Barceló.

Jaume Lores - Autoretrat - Col·lecció mAB

El projecte realitzat gràcies a la Fundació Setba, la Fundació Sant Pere Claver, la Col.lecció Bassat - Nau Gaudí, l'Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és una invitació a observar i observar-nos, saber que les eines que ens fan autènticament lliures les tenim dins nostre i alhora mirar el nostre voltant amb el convenciment que qui està vertaderament malalt és el món que ens oprimeix i una societat que s’entesta a classificar-nos.

La model, 1904 - Arxiu Mas - Institut Amatller d'art hispànic

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.