Reportatge

El patrimoni etnològic moble de Formentera

La Col·lecció Etnogràfica de Formentera és una col·lecció de béns mobles de caràcter etnològic formada per 471 peces de titularitat privada, adquirides, restaurades i conservades per Vicent Costa Mayans al llarg dels anys.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Col·lecció Etnogràfica de Formentera – fons privat Vicent Costa Mayans és una col·lecció de béns mobles de caràcter etnològic formada per un conjunt significatiu d’objectes, eines i instruments que constitueixen la manifestació o el producte d’activitats laborals, estètiques i lúdiques dels habitants de Formentera fins a mitjan segle XX. Es troba exposada de manera permanent al carrer de Jaume I núm. 15 de Sant Francesc Xavier, a la primera planta, on es pot visitar en horari de matí i tarda de dilluns a divendres.

Senyalitzada amb el rètol de Museu d’Etnografia, per les seves característiques pertocaria parlar de col·lecció museogràfica, d’acord amb el que determina l’article 3 de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, on aquest concepte es defineix de la següent manera: “s’entenen per col·leccions museogràfiques, als efectes d’aquesta llei, els conjunts estables de béns mobles amb rellevància o valor cultural, tècnic o científic conservats per una persona física o jurídica que, sense reunir les condicions pròpies del museu establertes per aquesta llei, s’exposen al públic per a la seva contemplació de forma permanent, coherent i ordenada.”

Es tracta d’un conjunt format per 471 peces de titularitat privada, adquirides, restaurades i conservades per Vicent Costa Mayans al llarg dels anys. Constitueix una col·lecció de peces representatives del model de vida a l’illa fins a mitjan segle XX, quan la indústria turística comença a guanyar pes fins a convertir-se en el principal motor econòmic, en detriment de l’explotació agrària i de l’aprofitament dels recursos del medi que havia caracteritzat mode de vida a Formentera fins aquells moments.

Aquest conjunt de béns mobles està integrat per peces representatives de les diferents activitats que conformaven el model de vida tradicional de Formentera. D’aquesta manera, trobem les eines utilitzades per al treball de la terra, per a la recol·lecció i processat dels cereals, per a l’elaboració del pa, per elaborar i emmagatzemar el vi, ormejos de caça i de pesca, recipients i aparells de mesura, utensilis i mobiliari de l’habitatge, una mostra de la indumentària tradicional, eines relacionades amb l’aprofitament de les fibres naturals (llana, lli, cànem i jonc, principalment), així com ferramentes per a l’extracció de pedra i les pròpies dels oficis de ferrer i fuster.

Peces de la col·lecció Etnogràfica de Formentera – fons privat Vicent Costa Mayans

El sistema de vida a Formentera abans que la indústria turística esdevingués la principal font d’ingressos es fonamentava en una economia pràcticament de subsistència, basada en l’explotació agrària, ramadera i l’aprofitament dels recursos de la mar i de l’entorn en general. La necessitat de combinar activitats ben diverses per poder subsistir afavoria la formació de perfils poc especialitzats, però amb un domini ampli de coneixement i tècniques que els permetia un alt grau d’autosuficiència. El canvi dràstic de model econòmic que té lloc a partir de mitjan segle XX, especialment durant les dècades de 1960 i 1970, implica l’abandonament progressiu de les formes de vida del model tradicional, amb la conseqüent interrupció de la cadena de transmissió dels coneixements que hi van lligats.

La singularitat i el valor patrimonial del conjunt de peces motivaren que l’any 2004 el Govern de les Illes Balears signàs un conveni de col·laboració amb l’aleshores Consell Insular d’Eivissa i Formentera i amb l’Ajuntament de Formentera que regulava el finançament necessari per obrir al públic la col·lecció.

En juliol de 2007 es crea i constitueix per primer cop el Consell Insular de Formentera, d’acord amb el que ja preveia la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears aprovada en febrer del mateix 2007. D’aquesta manera, la nova institució insular va assumir les competències en matèria de patrimoni històric que ja s’havien transferit des del Govern de les Illes Balears als consells insulars l’any 1994.

Actualment és el Consell Insular de Formentera qui gestiona la col·lecció etnogràfica, a través d’un contracte d’arrendament amb el titular de la col·lecció museogràfica. El Govern de les Illes Balears, però, manté la seua ajuda econòmica tenint en compte que Formentera és l’única illa de la comunitat autònoma que, a diferència de les altres, encara no està dotada de museu públic. En aquest sentit, cal recordar que la Llei 12/1998, de 21 desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, preveu, en la seva disposició addicional quarta, que en el termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor de la Llei, el Govern havia d’assumir les despeses de creació i posada en funcionament el Museu de Formentera, fet que no s’ha arribat a materialitzar ara encara.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.