Museu d'Història

Catalunya, el batec del cooperativisme

Una exposició al Museu d'Història mostra l'evolució i orígens de l'autoorganització popular i del mutualisme, amb un gran arrelament a tot el territori català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'autoorganització popular, la solidaritat i el suport mutu han estat pilars del bon funcionament de la societat moderna catalana. Així ho demostren, sobradament, els dos darrers segles d'història, amb iniciatives que han fet florir i consolidar pràctiques d’autogestió i de cooperació social. Catalunya, amb totes les lletres i com a senyal d'un tarannà i d'una manera d'entendre el món, ha estat tradicionalment un territori fèrtil per a les pràctiques d’autogestió i de cooperació social. Un país que esdevé una gran terra cooperativa.

 


Catalunya, terra cooperativa
M
useu d'Història de Catalunya

Del 22 de novembre de 2018 al 17 de febrer de 2019


 

Un país de sindicats, mútues, escoles i ateneus, de cooperatives. Un territori on la gent que l'habitava va acabar creant una institucionalitat obrera "extraordinàriament rica i plural i que va catalitzar la resolució material col·lectiva de necessitats". Amb l'afegit de fer-ho en tots els ordres de la vida, com una divisa ideològica, com un dels valors que sostenen un país. Què hi ha més definidor d'una manera de ser i de preservar l'ordre que això?

La cooperació internacional, en auge

Així es pot veure a l'exposició Catalunya, terra cooperativa, al Museu d'Història de Catalunya fins al 17 de febrer de 2019. Un recorregut que mostra com, des de l'inici i fins a dia d'avui, totes aquestes formes d’autoorganització beuen directament d'una tradició des d'on construir nous horitzons comunitaris i populars. "Unes pràctiques socials centenàries que, lluny d’esgotar-se, encaren el demà indagant fórmules organitzatives per transformar i transitar cap a una societat més equitativa i amb més justícia social i ecològica", tal com expliquen els responsables de l'exposició.

 

El naixement del cooperativisme

Des de temps immemorials, els homes i les dones han buscat formes de cooperació per tal de cobrir la subsistència i poder-la protegir de l’atzar, de infortuni o del furt. Així ha estat, malgrat la llarga història d’explotació o de violència social que ha patit la humanitat, especialment les classes més desfavorides. És a partir del s. XVIII que la conformació d’unes noves societats industrialitzades, capitalistes i liberals, alteren la composició social i en fan néixer tensions desconegudes.

El primer congrés nacional de cooperatives, any 1913.

Davant de l'avença de l'economia liberal, propensa a l'egoisme i al benefici immediat, la puixant classe obrera comença a dibuixar noves possibilitats: una economia moral que defensi la solidaritat i l’interès col·lectiu, tot denunciant les expropiacions i la pèrdua de drets socials que la legislació dels patrons imposa. A principis del s. XIX l’afirmació del mutualisme i el cooperativisme és tot un fenomen europeu, i molt potent. A Anglaterra, per exemple, es van imposar les cooperatives de consum amb un model de gran impacte, el de la Rochdale Society of Equitable Pioneers, de 1844. A França, sobresurten les de producció, adreçades a trobar sortides a l’atur. I l'Alemanya d'aleshores aposta per la dedicació al crèdit popular, amb F. Hermann Schulze-Delitzsch (1808-1883) i Friedrich Wilhelm Raiffeisen (1818-1888).

 

Catalunya i la lluita social, indestriables

L'exposició també mostra com, a Catalunya, després d’una primera experiència de producció de la Societat Mútua de Teixidors (1840), a la dècada de 1860 es configura un discurs cooperativista com a via d’emancipació obrera, en un ideari i unes lluites que s'imbricava amb les lluites i els esforços mutualistes del moviment obrer. Va ser llavors que es van iniciar uns models cooperatius d'èxit notabilíssim, sobresortint per sobre de les altres pràctiques la cooperativa de consum i la mutualitat.

Els inicis de l'economia popular.

Va ser a partir de 1887 que comença a proliferar la creació de cooperatives, just després de la Llei d’associacions, quan moltes es poden formalitzar a ple dret. El 1898 es celebrà la primera assemblea de cooperatives catalanes a La Bienhechora de Badalona, amb trenta-set delegats, on es nomenà un comitè regional i es fundà la Revista Cooperativa Catalana. Poc després es celebrà el Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear (1899) al Palau de Belles Arts de Montjuïc, amb quaranta-vuit entitats, de les cent deu que hi havia, en representació de 6.943 famílies. Allà es constituí la Cambra Regional de Cooperatives Catalano-Balears, un òrgan econòmic d’articulació que ratificà el naixement del moviment cooperatiu.

Més tard vingueren altres fórmules col·lectives, com les de provisió d’un habitatge digne i assequible per a les classes populars (Cooperativa Obrera Mataronina, 1883, i Cooperativa El Llobregat, 1903) i l'auge de l’autodidactisme i la creació de marcs d’aprenentatge propis com ateneus, escoles, biblioteques o centres d’estudi. Tot un mosaic que teixia el país, i que l'enfortia.

Fins a dia d'avui, en què el llegat d'aquesta organització col·lectiva i popular segueix ben viu, amb idees i nous batecs, consolidat com una de les maneres de ser més genuïnes i definitòries de l'activitat social del nostre territori.

III Congrés nacional de cooperatives, any 1929.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.