Exposició

Fotografia i identitat: The Walther Collection

La Fundació Foto Colectania presenta a Barcelona un conjunt de més d'un centenar de fotografies procedents de la Fundació The Walther Collection amb el títol d''Estructures d'identitat', basada essencialment en el retrat vist per diversos autors de l'avantguarda històrica i de la creació actual.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La invenció de la fotografia emprengué embranzida amb el retrat. Aquest gènere justificava la seva raó de ser. La major part de daguerreotips que ens han arribat contenen retrats ben guardats en estoigs de persones, famílies, i també d' infants morts. Són imatges per a la memòria, referents inexcusables d'un temps, d'una realitat i, sovint, també retrat d'una classe social que s'ho podia permetre.

 


Estructures d'identitat. The Walther Collection
Fundación Foto Colectania

Passeig de Picasso, 14. Barcelona
Fins al 17 de febrer


 

Ara, la Fundació Foto Colectania presenta a Barcelona un conjunt de més d'un centenar de fotografies procedents de la Fundació The Walther Collection amb el títol d'Estructures d'identitat, basada essencialment en el retrat vist per diversos autors de l'avantguarda històrica i de la creació actual. Des de la seva seu de Neu-Ulm i del Project Space de Nova York, The Walther Collection promou la comprensió crítica de la fotografia històrica i contemporània i altres mitjans entorn de la imatge a través d'una col·lecció creada pensant en els seus valors socials i antropològics.

J.D. ‘Okhai Ojeikere, Sin título [Peinados], 1970-79_557

Com a projecte que neix a Alemanya és coherent que la col·lecció prengui com a punt de referència la Nova Objectivitat, que constituí el primer nucli de fotografies de la col·lecció, aquí representada per August Sander (Alemanya, 1876-1964) i la sèrie de Rostres del nostre temps, en què fotografià diversos agricultors, estudiants, artistes i burgesos per reflectir una visió social i arquetípica de l'Alemanya de primers de segle. La visió pura i objectiva de la càmera fotogràfica s'adreçava especialment en contra de l'expressionisme dominant fins a 1910 i promovia una fotografia pura, sense manipulació. Sovint retrats frontals, pur document, com s'esdevé amb les sèries de retrats de Thomas Ruff (Alemanya, 1958), seguidor d'aquest corrent i, a la vegada, alumne de Bernd i Hilla Becher, que van transportar els valors d'aquesta nova objectivitat precisament des dels anys d'August Sander, Renge-Patzsch i Karl Blossfeld fins a la dècada dels 60 amb les seves famoses fotos de la indústria de la conca del Ruhr.

Accra Shepp, Sin título [12 abril, 2012], 2012

Diríem que la col·lecció s'ha constituït influenciada per aquesta Nova Objectivitat fundacional i així ho reflecteix la selecció que ha arribat a Barcelona amb sèries i conjunts de fotografies que revelen aquest interès pel relat social a partir del retrat, com a vehicle que transporta la identitat, no només de la persona, sinó també de la classe social, del territori, del país i, en definitiva, la fotografia com un document que per sí mateix. I aquí sí que cal citar la interpretació que Roland Barthes fa de la fotografia al seu llibre La Chambre claire (1980) quan parla del "punctum", allò que una fotografia mostra i que el fotògraf no ha volgut fer. Un retrat fotogràfic sempre ens mostra coses que en la realitat no veiem. Així, el mateix Barthes reconeix: "Quan em contemplo en una fotografia es com si em desdoblés, com si fos un altre". En part és també aquesta objectivitat el que s'esdevé amb les fotografies d'aquesta exposició, com per exemple, les fotografies de Richard Avedon (EUA,1923-2004) de la sèrie La família (1974) reflecteixen la classe política dels EUA, mitjançant retrats que mostren el rostre del poder polític.

Zhang Huan_Arbol genealógico, 1997

La Walther Collection s'engrandeix a partir dels anys 90 sota uns criteris del món global. La recuperació de fotògrafs històrics a l' Àfrica, dels anys 50, 60 i 70, com Seydou Keïta (Mali, 1921-2001), que capta a Bamako l'influx del cinema, de la moda i, en definitiva, els efectes de la cultura del consum, un equivalent del pop en la vida d'un continent poc contaminat de la cultura occidental, mostra una nova antropologia vinculada a una realitat més contemporània: el món africà lluny de l'esclavisme o la visió del salvatge que es donaven sota el colonialisme.

Però també integren la col·lecció fotògrafs contemporanis africans, com el nigerià Samuel Fosso (Camerún, 1962), Premi PhotoEspaña 2018, que s'autoretrata adoptant la identitat d'altres persones vinculades a la història d'Àfrica, o com J.D. Okhai Ojeikere (Nigèria, 1930-2014) que, servint-se dels retrats de pentinats de joves africanes, explora una qüestió de gènere i identitat, que també trobem en el malaurat Rotini Fani-Kayode (Nigèria, 1955-1989), fotògraf emigrat a Londres que destacà en la cultura queer britànica de final dels anys 80. Precisament, la sèrie que aquí s'exposa, Nada que perder, és de 1989, any de la seva mort. En qüestió de gènere i retrat, també hi és present Zanele Muholi (Sudàfrica, 1972), "activista visual" com ella s'autoanomena, que delata la invisibilitat i la intolerància envers lesbianes i transexuals a Sudàfrica, malgrat el reconeixement legal. El fotoperiodisme africà troba en Guy Tillim (Sudàfrica, 1962) l'exemple d' un professional que ha seguit la milícia Mai Mai durant la Guerra Civil de Beni a la República del Congo i que amb les seves fotografies pren el pols dels nens i adolescents entrenats per desafiar l'Armada Popular del Congo.

Fotoògraf desconegut, 'Fotografías de delincuentes No. 19', Thomas Cunningham, Sheriff, Stockton, California, ca. 1880-90.

Però l'expansió de la col·lecció explorant el territori de creació africà, tot seguint la recerca d'Okwui Enwezor, comissari de l'exposició In/Sight: African Photographers, 1940 to the Present al Guggenheim de Nova York el 1996 i de la Documenta 11 de Kassel (2002), deixà lloc a observar també el panorama asiàtic. Després de la rebel·lió d'estudiants a la plaça de Tiannanmen, el món dels creadors xinesos emergeix amb força. Un dels seus noms més brillants és Zhang Huan (Xina, 1965), en què la fotografia referencial a ell mateix és el resultat d'unir el seu jo amb la performance.

La Walther Collection completa els seus fons amb fotografia asiàtica, de la Xina, però també del Japó, essent avui una de les col·leccions més rellevants en fotografia d' Àfrica i Àsia, una col·lecció que ha evolucionat vers un món global, vinculant territoris, contemporaneïtat i identitat. Del Japó hi trobem Hiroh Kikai (Japó, 1945), amb la sèrie de retrats realitzats als transeünts dels carrers del districte d'Asakusa, de Tokio, amb qui estableix una conversa, un diàleg que després converteix en llegenda darrera cada fotografia.

Fotògrafs desconeguts, [Trabajadores exhiben herramientas de sus oficios], ca. 1865-90.tol

Per acabar de completar la visió global del retrat com un valor d'identitat, hi ha la presència del colombià Manuel García Fernández (Colòmbia, 1912-2006) que deixà un gran llegat documental a partir de l'estudi de retrats Pereira del que s'ocupà al llarg de la seva vida professional.

Contràriament a la concepció fotogràfica del "moment decisiu" de Cartier-Bresson, la col·lecció vol reflectir una visió més reposada de la fotografia, que mostra la fotografia com un mitjà per interrogar i crear coneixement més enllà de l'autor, com un retrat antropològic, geogràfic, cultural i social, de manera que la col·lecció podria molt ben ser un arxiu de la vida contemporània en un món global. Tot i això, les fotografies d'Accra Shepp (EUA, 1962) mostren retrats durant la manifestació "Occupy Wall Street" a Nova York per protestar contra les desigualtats socials, obrint una via de captar un moment de projecció individual en el marc d'una acció col·lectiva.

Seydou Keïta, Retrat sense títol, 1959

Com a complement i per reforçar aquesta visió, l'exposició presenta fotografies d'autors anònims de mitjan del segle XIX amb retrats d'individus, famílies i exemples de fotografia policial, que mostra la vinculació entre fotografia i identitat ja en els seus orígens. Es en l'àmbit de la fotografia policial que hi ha un bon conjunt dels primers treballs forenses policials als EUA atribuïts a Thomas Cunningham (EUA,1836-1900), que classificava els delinqüents segons les característiques del rostre.

Més fotos d'autors anònims emplenen les vitrines de l'exposició, explorant el camí de l'àlbum fotogràfic i de l'arxiu en què segurament avançarà aquesta magnífica col·lecció.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.