Exposició

Art i memòria, Francesc Abad i el Camp de la Bota

Una de les funcions de l’art des de sempre és treballar amb les emocions, fer aflorar els records, elaborar la memòria –la individual i la col·lectiva–, tractar els grans temes universals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Jorge Luis Borges ens recordava que “somos nuestra memoria, somos ese quimérico museo de formas inconstantes, ese montón de espejos rotos.” La memòria és, per tant, un element constitutiu de la nostra persona(litat). I entre les memòries, l’anomenada “memòria històrica” és un concepte ideològic i historiogràfic que designa l’esforç conscient dels grups humans per descobrir i recuperar el seu passat, valorant-lo i tractant-lo amb respecte. Per designar aquest tipus de memòria s’utilitzen conceptes com els de “memòria col·lectiva”, “política de la memòria”, “política de la història”. Fins i tot la UNESCO té el seu propi programa de memòria històrica anomenat Memòria del Món.

 


El Camp de la Bota
Plaça del Fòrum, Barcelona
Exposició permanent


 

A l’Estat espanyol, l’anomenada “Ley de Memoria Histórica” va ser aprovada pel Congreso de los Diputados el 31 d’octubre de 2007 i, malgrat les seves greus i retòriques ocultacions i mancances, sota el govern de Mariano Rajoy va ser derogada de facto ja que en els Presupuestos Generales del Estado per al 2013 i 2014 va restar sense dotació pressupostària per a la seva aplicació.

L’esforç per recuperar aquesta memòria històrica, aquesta memòria del món, forma part, per tant, del debat polític, dels interessos dels poders fàctics per tal d’assolir l’hegemonia del control social, de les lluites d’alliberament i emancipació. D’aquí ve la pugna per construir un “relat” —tan d’actualitat en el nostre país—, els esforços per confeccionar una “veritat oficial” que sigui “políticament correcte”, per imposar un “pensament únic.”

Detall de la fotografia central del Parapet amb la imatge del mar sobre una porta tancada

L’artista multimèdia Francesc Abad, al llarg de la seva dilatada trajectòria artística, ha treballat amb i sobre la temàtica de la memòria —tan la personal com la col·lectiva— a més d’interessar-se per altres temes com la fragilitat de l’ésser humà, la progressió històrica, l’agonia industrial, el pas del temps, etc.

L’any 2004, tot coincidint amb l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures, va iniciar un projecte que, amb el títol d’"El Camp de la Bota", proposava un treball complex i agosarat sobre “el rescat de l’oblit, la fragilitat de la memòria i la construcció de la història des del present”; un projecte en procés que es desenvolupava en diferents direccions: exposició, pàgina web, arxiu, publicació de dossiers, catàlegs, cartells, etc. La intenció principal era recuperar la documentació visual sobre l’escenari dels afusellaments, la documentació personal de les persones assassinades i el relat del seus fills i nets.

El mateix 2004, Abad va presentar a Espais d'Art Contemporani de Girona i més tard al Centre d'Art la Panera de Lleida la primera edició de l'exposició, feta amb la col·laboració de l'Associació pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. En el primer moment tan sols tenia sis testimonis orals però amb el pas del temps acabaria aconseguint uns 12.000 documents i una seixantena de testimonis. Paradoxalment, el projecte va rebre el premi “Ciutat de Barcelona” d'arts plàstiques del 2004 sense que l’autor hagués pogut aconseguir d’exposar-lo a la ciutat comtal.

Imatges generals del “Parapet de les executades i executats 1939-1952”

El gener de 2005, l’exposició va iniciar al Prat de Llobregat una itinerància de dos anys per diferents sales d'exposicions i museus que la va dur a Manresa, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Sant Adrià del Besòs, Mataró, Roda de Ter, Mollet del Vallès, Terrassa, Súria i l’Hospitalet de Llobregat. I es creà un equip de producció amb l'Associació d'Amics de l'Art i l'Ajuntament del Prat de Llobregat, en col·laboració amb l'Oficina de difusió artística (ODA) i la del patrimoni cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona.

La website resta oberta a les aportacions que es vulguin fer des dels municipis on s’ha dut a terme l’exposició sobre el tema dels afusellats al Camp de la Bota i les víctimes de la repressió franquista locals.

Ara, quan ja fa vuitanta anys de l’ocupació franquista, s’ha inaugurat finalment un Espai Memorial a la Plaça del Fòrum —l’antic Camp de la Bota— amb el títol de “Parapet de les executades i executats, 1939-1952”. Es tracta d’un gran mur de 55 metres de llargada i 3,5 d’alçada, amb els noms de les 1706 persones —les que s’han pogut documentar fins ara— executades pel règim franquista en aquest lloc des de l’any 1939 fins el 1952. El parapet està situat sobre una llarga plataforma esgraonada que permet acostar-s’hi fins a poder tocar els noms amb les mans.

Francesc Abad,  El Camp de la Bota (fragment), 2004, col·lecció MACBA. Donació de l’artista.

En un extrem del mur, hi ha el títol de l’obra sobre un fons de còdols. A l’altra extrem, la reproducció de diverses imatges i documents entre les que destaca, per la seva grandària, una fotografia del 1947 on es veuen tres reclutes davant del parapet on s’afusellaven els presos. En mig de la rastellera de noms —salpebrada per la reproducció de documents de tota mena (retrats, certificats, cartes, etc)—, una gran fotografia del mar sobre una porta tancada evoca el lloc on van anar a parar les restes de l’ignominiós mur de formigó on els condemnats, amb els peus enfonsats a l’aigua, queien fulminats sobre la sorra. Amb les obres del Fòrum de les Cultures del 2004, els vestigis del parapet van desaparèixer sota les aigües del Port Esportiu. Una altra macabra paradoxa.

Coincidint amb la inauguració del nou Espai Memorial es a va poder veure un altre cop, durant unes setmanes, una part d’”El Camp de la Bota”. És una instal·lació formada per gravacions de testimonis i un mural format per 1153 documents, que Francesc Abad va donar al MACBA. Aquesta peça, col·locada a la Capella de Santa Àgata (MUHBA) de la Plaça del Rei, assolia l’aspecte commovedor d’un mena de retaule de màrtirs laics.

Parafrasejant al poeta Carles Camps Mundó quan es refereix a la memòria com “una hemorràgia interna: un vessament cerebral irreversible” (La figuració del(s) sentit(s), 1991-2010), podríem dir que la nostra memòria col·lectiva (silenciada i esborrada) és encara una hemorràgia de víctimes (anònimament enterrades) que continua sagnant, sense tancar les ferides, sense cures pal·liatives.

Per això cal recuperar la memòria —històrica, social, política, artística— si no volem convertir-nos en súbdits oblidadissos, alienats i amnèsics. L’art és un dels recursos humans que ens pot ajudar a aconseguir-ho. Perquè, com recordava George Santayana, “aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo.”

Pàgina del catàleg de l’exposició “El camp de la bota”, a la Fundació Espais d’art contemporani, de Girona, amb els primers testimonis que van col·laborar amb el projecte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.