Rivera va fent esses

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”. Podria ser una d’aquelles cites històriques que decoren la seu de Ciutadans, però es tracta de la frase pomposa que Albert Rivera va pronunciar categòricament el 22 de maig de l’any passat, quan les enquestes es mostraven benvolents amb el seu partit. S’acabava de produir la detenció d’Eduardo Zaplana –la persona de fora de Ciutadans que més ha fet per Ciutadans– i el president de la formació taronja va reiterar les seues crítiques habituals al bipartidisme i contra la corrupció del PP. El mateix PP al qual prestava suport parlamentari en el Congrés.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”. El ben cert és que la moció de censura presentada per Pedro Sánchez i que va rebre el vot a favor dels “enemigos de España” ha desorientat el partit de Rivera. Del shock inicial en comprovar que el president electe no convocava eleccions fins la situació present, en què la direcció de Ciutadans ha proscrit el PSOE com a possible soci i es decanta obertament per reproduir el model andalús al conjunt de l’Estat i les autonomies, l’evolució resulta eloqüent. Han passat de seguir un camí que portava a La Moncloa a navegar a la deriva, sense un rumb definit.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”, va dir Rivera, però costa de creure que el seu partit, ara fa un any, haguera comès el “bandazo” colossal d’immortalitzar-se al costat del PP i d’una formació com Vox en una plaça que semblava la d’Orient en ple franquisme. La instantània de Colom amb els cosins Pablo i Santiago acompanyarà per sempre la carrera política de Rivera. La foto data del 10 de febrer, però segons els seus rivals polítics, correspon a l’11: el dia que va eixir publicada a les portades dels principals diaris. Aquella imatge tan potent, de fet, podria estalviar molts diners aquesta campanya electoral tant a socialistes com a Unides Podem. I és que el trident de Colom mobilitza més que qualsevol vídeo trencador o eslògan efectista.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”, però Ciutadans no amaga la seua predisposició a pactar amb Vox, si arriba el cas. Asseguren que no tenen cap pacte amb la ultradreta a Andalusia, si bé tot allò que vulguen aprovar haurà de comptar amb la triple aliança de dretes. El somni de ser un partit liberal modern, de centre-centre, ha quedat enrere. En el marc conceptual dels electors, la imatge de Colom i el Govern de la Junta els ha escorat cap a una banda molt concreta. La insistència a negar pactes futurs amb el PSOE, que ja no consideren constitucionalista, els arracona encara més en aquest espectre, amb unes conseqüències terribles per als seus interessos: alguns exvotants del PSOE poden desfer el camí iniciat, alhora que els electors més dretans pensen fer-los pagar l’acord amb Sánchez de març de 2016. Va ser una entesa efímera i insuficient, però l’encaixada de mans amb el líder socialista cou entre els votants de Ciutadans que provenien del PP i que ara observen Vox amb una emoció incontenible. Quan Abascal els diu “veleta naranja”, és per això.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos” com el transvassament sobtat –i molt sorprenent– d’Inés Arrimadas a la llista al Congrés. La candidata més votada a Catalunya, que en cap moment no va lluitar per ser investida presidenta, abandona la política catalana amb la missió de contenir la fugida dels votants moderats. Rivera afirma que s’ha adoptat aquesta decisió perquè desitja comptar amb “els millors”. Amb els millors a Madrid, ja s’entén. Potser per això ha facturat Toni Cantó cap a València i ha indultat Arrimadas pel show que va protagonitzar davant la casa de Carles Puigdemont a Waterloo. Una performance cara i fugaç que també és indicativa de la desorientació que pateix Ciutadans. A l’eurodiputada Carolina Punset van expulsar-la, precisament, per haver visitat l’expresident català.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”, és totalment cert. Ho corroboraria Manuel Valls, el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona, qui no para de repetir que els acords han de ser amb les forces “constitucionalistes” i excloure Vox. Ell no sols anhela la jacobina conjunció de PSOE, PP i Ciutadans en un sol Govern de concentració, sinó que ho posa en pràctica: ja ha captat un exministre socialista com Celestino Corbacho per a la seua llista municipal. En el passat Rivera va referir-se com “el ministre de l’atur” i “un ministre que no exerceix”, va destacar-ne la “incompetència” i la “irresponsabilitat” que el caracteritzaven i va arribar a sol·licitar-ne la destitució.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos” ni fitxar qui siga perquè sí. Com l’expopular castellanolleonesa Silvia Clemente, amb sospites de corrupció al darrere i que en uns pocs dies ha dimitit com a presidenta del Parlament autonòmic, ha demanat l’alta a Ciutadans, ha guanyat unes primàries amb el suport de Rivera i ha deixat de ser-ne la candidta perquè s’havien comès trampes. Les negociacions obertes per adquirir la també exministra María Antonia Trujillo, l’exportaveu parlamentària Soraya Rodríguez –dues exmilitants del PSOE– i el molt impopular expresident balear José Ramón Bauzà fan veure que Ciutadans és un totum revolutum considerable. El presidenciable a les Illes, Xavier Pericay, ja ha amenaçat que plegarà si Bauzà va en les llistes del partit. Al capdavall, un immens calaix de sastre en què només falta el de Francisco Camps o el propi Francisco Camps. Arcadi Espada, gran amic de l’excap del Consell, podria oficiar la tasca mediadora. Va ser un dels creadors de Ciutadans. 

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos” ni fer veure que ets allò que no ets. L’eufemisme “feminisme liberal” tracta de suavitzar la duresa del terme “feminisme” utilitzat sense adjectius i en singular. Ningú no acaba de capir-ne el sentit, però, si més no, ha servit perquè Ciutadans no haja tornat a quedar en evidència en la jornada reivindicativa del 8 de Març. Encara que Rivera n’explique el significat escortat d'un grup de dones del partit –cap de les quals no intervé a l’acte– i citant Clara Campoamor com a referent “liberal”.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos” com el de Navarra, en què Ciutadans ha passat de reprovar el sistema foral i el “privilegis” fiscals que hi van associats a acordar una llista unitària amb UPN i el PP, que mai no els han qüestionat. Són els miracles que obra la por a viure una altra legislatura a la intempèrie, fora del Parlament. En 2015, la llista navarresa de Ciutadans no va arribar a l’esquifit 3% necessari per obtenir-hi representació. Cantó, per culpa d'això, ja no podrà pronunciar mai més la paraula “cuponazo” amb què qualificava les “concessions” de PP i PSOE als nacionalistes bascos i els foralistes navarresos.

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos” com el de Fernando Giner, que en el seu vídeo d’agraïment als 175 militants –175!– que l’han fet alcaldable a València passeja per davant d’un banc amb els colors de la bandera LGTBI mentre diu que vol una ciutat “donde nadie nos diga qué tenemos que pensar”. Si Ciutadans fins i tot lapida les poques diferències que mantenia amb el PP, la seua caiguda serà més acusada i vertiginosa que no la que deixen entreveure les enquestes dels darrers nou mesos. 

“Cuando las cosas van bien, no hay que pegar bandazos”, sentenciava Rivera amb severitat. Si l'afirmació és correcta, es podria concloure que, a Ciutadans, les coses no li van gens bé. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Periodista d'EL TEMPS i autor del llibre El despertar valencià (Pòrtic, 2016).