5.803.068,67 euros més

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquesta és la xifra que el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha imposat a 17 dels 30 processats per l’organització, promoció i realització del referèndum de l’1 d’octubre. Sobre aquestes persones recau el delicte de malversació i també, en alguns casos, el de desobediència, revelació de secrets, prevaricació o falsedat documental. Entre més coses, per haver complert amb un mandat amb què es van guanyar les eleccions del 27 de setembre de 2015 i, també, per coses tan senzilles com emetre anuncis del referèndum de l’1 d’octubre en mitjans de comunicació. Encara hi ha nou persones empresonades preventivament, vuit d’exiliades —entre els quals no tots formaven part del Govern Puigdemont— i un judici que fa feredat. Ara cal sumar-hi una campanya electoral en què les ganes de castigar Catalunya esdevenen el principal —quan no l’únic— argument de tots els partits d’àmbit estatal a excepció de Podem. Tot això dissimula, per moments, que hi ha 17 persones que han de pagar gairebé sis milions d’euros perquè no els embarguen els béns. Quan la repressió es normalitza, qüestions com aquesta passen desapercebudes. Un perill que afecta a tothom.

L’última multa imposada no difereix gaire de la que va exigir el Tribunal de Comptes a l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9 de novembre de 2014. En aquell moment va ser de 5,2 milions d’euros i la Caixa de Solidaritat es va fer càrrec de la despesa gràcies a la donació ciutadana. Enguany, aquesta mateixa caixa s’ha posat en marxa per recaptar els 5,8 milions d’euros que hauran de pagar els 17 processats per malversació. El seu número de compte és ES31 3025 0001 1814 3361 5996 i són nombroses les entitats —Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana o l’Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes— i els mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la iniciativa perquè els processats no hagen de pagar amb els seus béns el fet d’haver complert amb el mandat polític que havien assumit.

En l’Europa del segle XXI, amb l’existència de presos polítics i exiliats, hi ha elements de repressió menys visibles. Entre els processats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona hi ha membres del sottogoverno de Carles Puigdemont com ara Antoni Molons, Josep Ginesta, Quim Nin, Jaume Clotet, Meritxell Masó o Aleix Villatoro. També periodistes com el director de TV3 Vicent Sanchis —exdirector d’aquest setmanari—, el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo i la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach. Sense oblidar Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT. La instrucció, novament escandalosa, assenyala, entre més coses, l’emissió d’anuncis publicitaris que mostren vies del tren. No és menys alarmant que altres escrits judicials com el de Pablo Llarena, que comparava la manifestació del 20 de setembre a les portes del Departament d’Economia amb una presa d’ostatges amb trets de pistola a l’aire; o l’acusació de la Fiscalia, que assenyalava Jordi Cuixart de cridar per un megàfon “no passaran” per imputar-li el delicte de rebel·lió, pel fet que feia servir càntics “amb la mateixa determinació de la guerra civil”.

Certament, el panorama repressiu no pot ser més preocupant. Sobretot, perquè la normalització d’aquestes actuacions deteriora la democràcia. En plena campanya electoral, cal ser conscients que cal fer el que siga per capgirar aquesta situació d’angoixa, indigna d’un Estat de l’Europa del segle XXI.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps