Terratrèmol a la Cambra de Comerç de Barcelona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres dia 8 de maig a la nit es van conèixer els resultats de les eleccions a les cambres de comerç. De manera un tant inesperada, la candidatura Eines de País, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, va obtenir una nombrosa majoria que li permetrà controlar aquest organisme creat i desenvolupat, fins ara, només per les elits econòmiques del Principat. 

La irrupció de l’ANC ha servit, entre més coses, per donar visibilitat al funcionament d’aquestes entitats, elementals en el món econòmic i social però, en molts casos, un tant desconegudes per al públic en general. Concretament a Barcelona, on la Cambra de Comerç havia mantingut el mateix president, Miquel Valls, 17 anys al capdavant, posant la institució al servei de les elits de la ciutat i acomodant-la a l’ombra dels poders fàctics, servint només unes quantes de les gairebé 500.000 empreses que la integren. Tot just a diferència d’altres ciutats, on les cambres de comerç desenvolupen un paper fonamental per a la vertebració social, empresarial i territorial.

El repte de l’ANC serà posar la Cambra al servei no sols de l’independentisme, sinó de tothom. Fonamentalment, dels petits i mitjans empresaris. La victòria d’Eines de País a la Cambra de Comerç es pot analitzar de distintes maneres. D’una banda, la participació electoral ha estat de només un 4% dels empresaris. Un percentatge minso, però que duplica l’1,8% de participació que hi va haver l’any 2010. D’alguna manera, l’ANC ha estat capaç de mobilitzar bona part de l’empresariat independentista per aconseguir la victòria. I, de retruc, per visibilitzar ­—tasca a la qual han contribuït de manera extraordinària Elisenda Paluzie i Joan Canadell— una institució poderosa, que pot dotar d’eines el sobiranisme per construir un futur més favorable en termes laborals i empresarials. D’altra banda, només cal observar les reaccions que hi ha hagut en el món empresarial català més conservador i en la seua premsa afí davant el resultat esmentat. Carlos Rivadulla, president dels Empresarios de Cataluña i fidel a la candidatura a l’alcaldia de Manuel Valls a Barcelona, assegurava que tenia por d’aquest resultat.

I ara, què? El món sobiranista i independentista català havia trobat a faltar més poder estratègic. S’ha demostrat que amb el carrer en mobilització permanent no hi ha prou força per canviar les coses. És per això que l’Assemblea Nacional Catalana, ara dirigida per Elisenda Paluzie —els seus dos anteriors líders, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, estan empresonats i són jutjats al Tribunal Suprem—, ha apostat perquè l’independentisme accedesca als llocs de poder. A aquells organismes, entitats i institucions que serveixen per millorar la societat i, en definitiva, la vida de la gent. L’independentisme ha demostrat que és un projecte que va de baix cap a dalt. La base està més que consolidada. L’accés als poders més elevats és un objectiu ple d’entrebancs i d’impediments i ara, l’ANC, amb la candidatura Eines de País, ha fet un salt que no és, ni de bon tros, definitiu. Però, com tots els objectius de llarg recorregut, aquest és un gran pas per seguir el camí iniciat, de manera definitiva, l’1 d’octubre de 2017. I que caldrà culminar posant al servei de tota la societat cada centre de poder, sempre a través de l’accés per la via democràtica.

Una vegada més, s’ha demostrat que quan hi ha urnes al davant, l’independentisme ho té més fàcil. I que darrere dels discursos de la por hi ha més propaganda que la realitat. Ara l’ANC té un gran repte: aprofitar aquesta victòria. Sabrà fer-ho?

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps